El 'cas Villarejo', la possible imputació d'Esperanza Aguirre i el judici a Trapero, altres fites judicials en els propers mesos
MADRID, 1 set. (EUROPA PRESS) -
L'esperada sentncia del Tribunal Suprem després dels quatre mesos de judici pel procés catal marcar la 'tornada a l'escola' en aquest any judicial que si bé s'obre oficialment el 9 de setembre, comena a efectes prctics des d'aquest mateix dilluns i es vaticina 'mogut', entre les macrocauses que segueixen creixent, les que es van poc a poc resolent i els judicis que estan per venir, com el que se celebrar a l'Audincia Nacional contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero.
Just quan es van a complir dos anys del referndum de l'1 d'octubre, els 12 líders del procés que estan acusats en aquesta causa coneixeran la destinació que els espera per organitzar el projecte independentista a Catalunya, previsiblement entre finals de setembre i principis d'octubre.
Una vegada resolt l'enigma d'un dels judicis més importants de la histria de la democrcia a Espanya, comenar l'altra 'pota' de l'actuació judicial contra el procés independentista catal: el judici contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra a l'Audincia Nacional, amb el major Trapero com a principal acusat, per qui Fiscalia demana 11 anys de presó per un delicte de rebellió.
20 CITACIONS EN EL 'CAS VILLAREJO' AL SETEMBRE
A part del procés, un altre assumpte marcar el dia a dia als tribunals: el conegut com a 'cas Villarejo', la macrocausa que, lluny de comenar a tancar-se després de gairebé dos anys d'instrucció, amenaa amb seguir expandint-se malgrat haver-se obert ja 13 peces separades i acumular mig centenar d'imputats, donada la multiplicitat de 'negocis' que duia a terme el seu principal protagonista, el comissari jubilat i en presó provisional José Manuel Villarejo.
Per comenar, durant el mes de setembre bona part de l'activitat de les sales de vistes de l'Audincia Nacional estar copada per la vintena de declaracions programades pel Jutjat Central d'Instrucció número 6, que investiga aquesta macrocausa, per prendre declaració a imputats --entre ells el BBVA-- i perjudicats pels encrrecs a Villarejo.
Per l'activitat al setembre del jutjat que dirigeix el magistrat Manuel García Castelló no acaba aquí, doncs haur de prendre una decisió transcendental en una altra de les macrocauses que té entre mans: si imputa o no l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre en el 'cas Púnica' pel presumpte finanament irregular del PP de Madrid.
I no només Aguirre: la Fiscalia Anticorrupció demana al jutge que citi també en qualitat d'investigada una altra exdirigent madrilenya, Cristina Cifuentes, i que l'expresident Ignacio González --imputat en el 'cas Lezo', també en mans del jutjat 6-- acudeixi a declarar per aquest assumpte.
Al marge de la instrucció d'aquestes macrocauses, l'Audincia Nacional reprendr les seves activitats aquesta tardor després de l'aturada estival amb diversos judicis que atrauran l'atenció meditica, a part del ja esmentat contra Trapero i els comandaments polítics dels Mossos.
D'una banda, al novembre donar inici la vista oral contra les cúpules d'Ausbanc i Manos Limpias. La Fiscalia demana per als seus mxims dirigents, Luis Pineda i Miguel Bernad, respectivament, 119 i 25 anys de presó per liderar una campanya d'extorsió en els mitjans de comunicació contra empreses, entitats bancries i associacions a canvi de no fer-los publicitat negativa.
L'ÚLTIM GRAN JUDICI A L'ENTORN D'ETA
A mitjans de setembre, l'Audincia Nacional jutjar 47 presumptes integrants del denominat 'front de presons' d'ETA sota la cobertura dels diferents ens dels quals formaven part, entre ells el collectiu d'advocats BL, l'organització de suport a presos Herrira, l'associació d'assistncia sanitria Jaiki Hadi o la de familiars de reclusos Etxerat.
Se'ls imputen delictes d'integració i collaboració en organització terrorista, enaltiment, trencament de mesura cautelar i finanament del terrorisme i entre els acusats estan la coneguda advocada d'etarres Arantza Zulueta i l'exsenador de Bildu Iñaki Goioaga.
No ser l'únic judici relacionat amb ETA. Aquesta tardor, el mateix tribunal enjudiciar tres exdirigents de la banda terrorista lliurats per Frana per crims pendents a Espanya: Mikel Carrera Sarobe ('Ata'), Garikoitz Aspiazu Rubina ('Txeroki') i María Soledad Iparraguirre, lies 'Anboto'.
FI DEL 'CAS BANKIA'
El curs judicial que comena aquest dilluns també servir per posar punt final a procediments que encara estan presents des de la primavera. D'una banda, el llarguíssim judici per la sortida a Borsa de Bankia, que va comenar el gener passat, posar punt final definitivament aquest mes. També acabar la vista oral pels contractes de l'Ajuntament de Jerez a la trama Gürtel.
És possible que aquest no sigui l'únic judici relacionat amb el 'cas Gürtel' que s'assenyali aquest curs, ja que l'Audincia Nacional té pendents les vistes per la presumpta 'caixa B' del PP i el contracte a la trama que liderava Francisco Correa de l'stand de Fitur de la Comunitat Valenciana, en la qual est processat l'expresident Francisco Camps.
Al Suprem, l'activitat tornar a la normalitat després dels quatre mesos de judici del procés i, a part de l'esperada sentncia sobre els líders independentistes catalans, també dirimir en el propers mesos els recursos de cassació en casos tan meditics com l'agressió a dos gurdies civils a Alsasua el 2016 --per la qual vuit joves van ser condemnats a penes d'entre 2 i 13 anys de presó-- i la primera poca d'activitats de la Gürtel, la sentncia de la qual va propiciar la moció de censura que va acabar amb el Govern de Mariano Rajoy el 2018.
A més, l'alt tribunal encara ha de pronunciar-se sobre el recurs contenciós-administratiu que van presentar els néts de Francisco Franco contra el decret de l'executiu de Pedro Sánchez d'exhumació de les restes del dictador del Valle de los Caídos.
En un altre ordre de coses, est previst que la primera setmana de setembre es conegui la sentncia del cas conegut com a 'ordinadors de Bárcenas', que va asseure al banc dels acusats el PP per la destrucció dels discos durs del qui va ser el seu tresorer després que fos acomiadat.