BARCELONA, 21 set. (EUROPA PRESS) -
Els partits independentistes concorreran a les eleccions anunciades pel president del Govern central en funcions, Pedro Sánchez, pel 10 de novembre amb la incgnita de si els líders de les seves candidatures seran inhabilitats per la sentncia de l'1-O.
Els partits han de presentar les seves llistes a principis d'octubre, ja que la publicació de les candidatures proclamades en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) est fixada pel 15 d'aquest mes, i la sentncia podria ser anterior o posterior a aquestes dates al límit per registrar els noms.
Així, en les candidatures d'ERC i JxCat podria donar-se el cas que incloguessin els seus dirigents empresonats i el Suprem emetés després una sentncia condemnatria, provocant així que els dos partits anirien a una campanya amb candidats inhabilitats per endavant.
També podria donar-se la circumstncia que no presentessin els seus líders encausats tement la seva inhabilitació i que, després, la sentncia fos absolutoria: "No ens autoinhabilitarem", expliquen fonts independentistes a Europa Press.
Malgrat aix, la vencedora dels passats comicis a Catalunya, ERC, es manté en la seva intenció de tornar a presentar Oriol Junqueras al capdavant de la seva llista electoral amb l'actual portaveu del partit al Congrés, Gabriel Rufián, com a segon de files, encara que fonts republicanes han explicat a Europa Press que estan a l'espera del que diu la sentncia, per que "no es descarta tornar a presentar Junqueras i que s'est estudiant qu es pot fer --els temps, les possibilitats, les paperetes--".
De fet, el propi Junqueras va remetre una carta a la militncia el divendres en la qual anunciava que es posava "a la disposició del partit, de la ciutadania i de la causa de la llibertat" per liderar la llista al Congrés i que Raül Romeva feia el mateix per repetir en la llista al Senat.
En condicions normals, els republicans realitzen un procés electoral intern per confeccionar la candidatura en la qual el Consell Nacional proposa un cap de llista i cada territori escull al candidat de cada zona amb els quals s'elabora la llista que té en compte la paritat, per també les coalicions --en els últims comicis, ERC va concórrer en coalició amb Sobiranistes--.
"En aquest cas, els temps impedeixen realitzar aquest procés", han explicat les mateixes fonts que han concretat que es realitzar un Consell Nacional Extraordinari que servir per ratificar o no la coalició amb Sobiranistes i per aprovar la llista que sigui, encara que asseguren que de moment i a l'espera de la sentncia, no preveuen canvis importants, i recorden que en l'última repetició d'eleccions generals ja van optar per aquest procediment.
JxCAT
Per la seva banda, fonts de JxCat han explicat que els seus dirigents empresonats "estan a la disposició del partit pel que convingui", per han subratllat que la candidatura ha de confeccionar-se en els rgans de decisió.
Així, el debat s'ha d'abordar en diversos espais decisoris --a la presó de Lledoners, on estan reclusos, i a Waterloo (Blgica) on es troba l'expresident Carles Puigdemont-- per encara no hi ha una "data fixada" per reunir aquests espais.
LA INCGNITA DE LA CUP
Sobre la taula de la CUP no hi ha de moment "res que apunti a reobrir l'escenari" de presentar-se a les eleccions generals, una cosa que els 'cupaires' mai han fet fins avui, i que van descartar en un debat sobre aquest assumpte en els últims comicis del 28 d'abril.
A l'Assemblea Nacional Extraordinria que la CUP va celebrar el 14 de juliol a Celr (Girona), on es va acordar un nou document amb les línies mestres del partit per encarar el nou cicle polític, es va presentar una esmena que tornava a plantejar concórrer als comicis en cas de repetició electoral, per la proposta va decaure.
Els 'cupaires' celebren el seu proper Consell Polític el 5 d'octubre i no tenen de moment cap petició d'invocar a aquest rgan de forma extraordinria, la qual cosa no vol dir que no estigui descartat, per "no hi ha res sobre la taula" que indiqui que es produir, apunten fonts de la formació a Europa Press.
Les mateixes fonts asseguren que el que sí que es far és un debat de la CUP i l'Esquerra Independentista per abordar els canvis i la situació política en el curt termini, en la línia de la defensa de "drets bsics, de l'exercici del dret a l'autodeterminació, en una reflexió que no ha de traduir-se en una proposta electoral".
