MADRID, 4 març (EUROPA PRESS) -
El ple del Senat ha validat definitivament aquest dimecres l'acord del Govern central sobre el nou objectiu d'estabilitat pressupostria per al període 2020-2023, i el límit de despesa no financera que ja es va aprovar dijous passat al Congrés com a pas previ a la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2020.
En concret, amb 133 vots a favor, 109 en contra i 14 abstencions, la cambra alta ha validat l'acord que adeqüa els objectius d'estabilitat pressupostria i de deute públic per al conjunt d'administracions aquest any, i fixa el 'sostre de despesa', i ha fet el mateix amb l'objectiu d'estabilitat per al període 2021-2023, que també va obtenir el suport majoritari del Congrés dijous passat, i es va acompanyar per sorpresa amb el límit de despesa no financera del pressupost per al 2021.
L'objectiu ha obtingut els vots favorables del PSOE, PNB, Grup Parlamentari Esquerra Confederal, Terol Existeix (2), CC-Partit Nacionalista Canari, PRC, PAR i Agrupació Socialista Gomera, així com les abstencions d'ERC i d'EH Bildu. D'altra banda, hi han votat en contra els 114 senadors del PP, Ciutadans, JxCat, Vox i UPN.
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha demanat el suport a tots els grups parlamentaris del Senat per deixar enrere els objectius "irreals" del 2018 i no renunciar a una capacitat de despesa de 3.500 milions de les comunitats autnomes i de 7.500 milions de la Seguretat Social.
EL NOU OBJECTIU
El nou objectiu d'estabilitat pressupostria fixa uns sostres de dficit públic de l'1,8% del PIB aquest any, de l'1,5% el 2021, de l'1,2% el 2022 i del 0,9% el 2023, amb la qual cosa es relaxen els del govern del PP, que establia un 0,5% aquest any i estabilitat pressupostria des del 2021.
Per administracions, per a l'Estat es fixa un objectiu de dficit del 0,5% del PIB aquest any, del 0,5% el vinent, del 0,3% el 2022 i del 0,1% el 2023, per la qual cosa Montero ha indicat que l'esfor més important s'exigir a l'Estat. Per a la Seguretat Social s'estableixen uns objectius de dficit de l'1,1% aquest any, de l'1,5% el 2021, de l'1,2% el 2022 i del 0,9% el 2023.
Els objectius a les comunitats són el 0,2% del PIB aquest any, el 0,1% el 2021 i equilibri pressupostari des del 2022, mentre que per a les entitats locals es fixa dficit zero durant tot el període. Respecte al deute públic, el Govern central calcula que la rtio de deute públic sobre PIB ser del 94,6% aquest any, del 93,4% el 2021, del 91,7% el 2022 i acabar la legislatura en el 89,8%.
A més, es flexibilitza la regla de despesa després de contemplar una taxa de referncia nominal del 2,9% del PIB aquest any, del 3% el 2021, del 3,2% el 2022 i del 3,3% el 2023.
Amb el suport del Senat, el Govern central comenar a elaborar el projecte de pressupostos del 2020, la tramitació parlamentria del qual i aprovació definitiva espera tenir a punt abans que s'acabi l'estiu.
La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha assegurat que el Govern central manté el seu full de ruta de presentar l'avantprojecte de llei quan tingui els suports assegurats.
