Actualitzat 10/07/2014 17:27

El Senat aprova l'aforament de Joan Carles

Don Juan Carlos impone el fajín de capitán de los Ejércitos a Felipe VI
Foto: CASA DEL REY

Tota l'oposició critica la rapidesa de la tramitació i la norma

   MADRID, 10 Jul. (EUROPA PRESS) -

El Senat ha aprovat de manera definitiva aquest dijous el dictamen de la Comissió de Justícia sobre la reforma de la llei del Poder Judicial que permetrà l'aforament del rei Joan Carles I i part de la Família Real.

   Amb l'aforament, el monarca només podrà ser enjudiciat pel Tribunal Suprem (TS), i que ha estat tramitada  pel procediment d'urgència.

   La votació final s'ha resolt amb 150 vots a favor --del PP, UPN i Foro--. El PSOE, CiU, PSC i CC han optat per l'abstenció --un total de 74-- i la resta de partits han votat en contra, com en ocasions anteriors. D'aquesta manera, la llei ha quedat aprovada de manera definitiva per la Cambra Alta.

   La reforma legal, que ha estat tramitada pel procediment d'urgència, ha estat debatuda aquest dijous durant el Ple de la Cambra Alta on el PP, UPN i Fòrum, han tornat a rebutjar els quatre vetos presentats per ERC, IU, ICV i PNB. Alhora, han votat en contra de les més de 30 esmenes presentades al projecte de llei.

   Durant el debat al ple, la majoria de l'oposició ha recordat que el president del Congrés, Jesús Posada, ja va qualificar de "nyap" el tràmit parlamentari de la capacitat a Juan Carles.

   Alhora, han denunciat que el text enviat de la Comissió de Justícia de la Cambra Alta dilluns passat amb les esmenes del PP incorporades, "no té res a veure" amb el text original del projecte de llei.

   En general, l'oposició s'ha mostrat en contra del contingut final de la norma així com del procediment utilitzat per aforar a la Família Real a través d'una esmena introduïda l'últim dia de termini en una reforma puntual de la Llei Orgànica del Poder Judicial que estava oberta però amb altres fins.

PSOE: "BO PER A LA IMATGE D'ESPANYA"

   Des del Grup socialista, que s'ha abstingut en la votació, Arcadio Díaz Tejera ha defensat la capacitat del Rei al·legant que "és bo" per a Espanya i per als interessos generals i la imatge del país.

   Tot i això, s'ha mostrat en contra de la rapidesa de la tramitació parlamentària.

   Això sí, Díaz Bòbila ha defensat el contingut de la norma, ja que segons la seva opinió, cal protegir la inviolabilitat d'un càrrec públic que ha desenvolupat importants tasques durant tant de temps.

   En aquest sentit, ha demanat que no es compari a Juan Carlos amb l'expresident de França Nicolas Sarkozy, ni amb els expresidents del Govern a Espanya, perquè el cap de l'Estat "ni ha enviat, ni va governar".

ERC PLANTEJA UNA COMISSIÓ PARLAMENTÀRIA

   Des del Grup Mixt, les crítiques més dures han estat de la senadora Ester Capella (ERC), que ha plantejat crear "una Comissió parlamentària" en lloc d'aforar el Rei, per comprovar si "ha comès delictes".

   Segons la seva opinió, el cap de l'Estat "mai ha tingut l'honradesa de demanar perdó per la seva complicitat amb els crims del franquisme".

   Alhora, ha acusat al PP de modelar els tràmits d'acord als seus interessos i ha recalcat que "no existeix correlació ni homogeneïtat" entre el projecte inicial i les esmenes populars aprovades.

   A més, creu que el PP ha "vulnerat el dret" de la resta dels grups parlamentaris de participar amb igualtat en el procés legislatiu.

   També hi ha hagut crítiques per part de Jesús Enrique Iglesias (IU) qui ha titllat la llei d'autèntica desnaturalització respecte al text aprovat pel consell de ministres.

   Segons la seva opinió, amb l'aprovació de la llei se'n van a garantir "privilegis" i la "impunitat" de rei.

   Jordi Guillot, per ICV, ha criticat el "sentit d'oportunitat" amb el qual es pretén aforar "a una persona sense cap càrrec constitucional".

   "Estem parlant de blindatge judicial i no de protecció judicial que s'ha fet a l'esquena de la gent", ha denunciat.

   A més, ha recordat que el Rei Joan Carles té dues demandes obertes per paternitat: "Si és pare ho és, tot i que s'aprovi la llei", ha tancat.

   En aquesta mateixa línia s'ha pronunciat, el senador Jokin Bildarratz (PNB), que ha destacat que el tràmit parlamentari de la reforma "no s'ajusta a dret".

   "A tot un cap d'Estat han d'aforar-lo a través d'un procediment com a mínim, qüestionat" i "incomplint el reglament del Congrés", ha afegit, sol·licitant un debat consensuat.

   En general, també han retret als populars la falta d'un debat parlamentari davant de "l'elevada desacreditació institucional" que hi ha entre la ciutadania la corrupció i la falta de transparència, així com l'elevat nombre d'aforats que hi ha a Espanya.

    Per la seva banda, Eva Parera de CiU ha criticat que les coses no s'hagin fet amb les degudes pautes, i el portaveu de l'Entesa, José Montilla ha reiterat que la reforma "és un nyap" al mateix temps que ha dit que no és adequat legislar sobre aquest polèmic tema amb caràcter retroactiu.

PP: "HEM LEGISLAT 39 ANYS TARD"

   En resposta a les crítiques, la senadora popular Silvia Franco ha defensat aquest "capacitat especial no és per a sobreprotegir" al monarca perquè no implica "inviolabilitat ni impunitat".

   Segons ha destacat, la família reial respondrà davant del Tribunal Suprem "amb les mateixes normes i lleis" amb la qual responen els ciutadans.

   "Estem subjectes tots al mateix ordenament jurídic", ha subratllat, per després insistir al curs legal és l'adequat per afrontar aquesta reforma, que es fa per la via d'urgència i "no amb presses".

   "Al millor hem legislat 39 anys tard", ha al·legat Manuel Altava (PP) acceptant això sí, que la reforma s'ha emprès amb rapidesa.

   Alhora, Altava ha elogiat la figura de Juan Carlos, destacant que "voluntàriament i generosament" va abdicar a favor del seu fill, acte amb el qual perdia la seva inviolabilitat. La capacitat, ha dit, "no és un privilegi personal" perquè "continua" i han estat rei.

   En aquesta mateixa línia s'han manifestat la senadora d'UPN Amelia Salanueva, així com el de Fòrum Isidro Martínez Oblanca, que han alabat al Rei Joan Carles i han recolzat la concessió de "fur jurisdiccional" a la Família Real.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés