David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
Prioritza fomentar habitatge assequible i també seguretat jurídica davant l'ocupació illegal
BARCELONA, 20 març (EUROPA PRESS) -
El sector immobiliari planteja que el govern de Barcelona que surti de les eleccions municipals del mes de maig prioritzi polítiques d'habitatge assequible, per a aix proposa collaboració públic-privada, i també alerta de la falta de seguretat jurídica del propietari davant l'ocupació illegal.
Diferents actors del sector consultats per Europa Press coincideixen a fomentar habitatge assequible: són el president de l'Associació de Promotors de Catalunya (Apce), Xavier Vilajoana; la directora general de l'Associació de Propietaris d'Habitatges en Lloguer (Asval), María Andreu; el CEO d'Anticipa Real Estate i Aliseda Inmobiliaria, Eduard Mendiluce, i la directora d'estudis de Fotocasa, María Matos.
XAVIER VILAJOANA (APCE)
Vilajoana ha demanat més pisos lliures, assequibles i socials, per a aix insta a mobilitzar sls finalistes i també a establir una collaboració públic-privada que promogui pisos assequibles i socials "en aquells sls públics que tinguin reserva per a habitatge protegit: al municipi n'hi ha per fer 20.000 habitatges".
Fa un balan negatiu del mandat municipal, perqu creu que no han funcionat les normes impulsades (com modificar el PGM amb la reserva del 30% del sostre de noves promocions residencials i grans rehabilitacions per a habitatge protegit), sinó que "han provocat una paralització" de la construcció i de la rehabilitació integral.
Quant a l'ocupació, emmarca el problema a Catalunya (on "s'ha emparat") i a tot Espanya, perqu creu que la reforma de la llei d'enjudiciament civil (LEC) es va quedar curta i va haver de donar cobertura tant a persones físiques i institucions com a persones jurídiques.
MARÍA ANDREU (ASVAL)
Andreu reclama la collaboració públic-privada per ampliar el parc de pisos socials i recorda que ja hi ha propostes a nivell estatal: els grans propietaris "han ofert la cessió de fins a 25.000 habitatges a l'Estat durant 25 anys i a un preu un 20% per sota de mercat".
Constata que l'emergncia habitacional no és només un problema local a solucionar, sinó que afecta Espanya, i insisteix que el sector privat "vol formar part d'aquesta solució".
En canvi, opina que l'ocupació és "especialment preocupant a Catalunya i Barcelona, on es van superar els 4.200 casos el 2021", i creu que els ajuntaments poden actuar, informant el propietari que en sigui víctima, i donant opcions d'ajornament de la sortida, lloguer social o allotjament alternatiu en els casos de famílies vulnerables: tot aix donaria seguretat jurídica i milloraria la imatge de Barcelona, diu.
EDUARD MENDILUCE (ANTICIPA I ALISEDA)
Mendiluce afirma que, tot i que la Generalitat té grans competncies, hi ha fórmules perqu consistori i grans propietaris collaborin: l'oferiment dels grans tenidors de 25.000 habitatges al Govern central amb un contracte a 25 anys i un descompte del 20% sobre els preus de mercat "permetria oferir lloguers assequibles a famílies vulnerables, algunes en situació d'ocupació illegal".
Defensa la collaboració públic-privada perqu veu un parc d'habitatge social insuficient i un important descens de l'oferta de lloguer (ho atribueix a la inseguretat jurídica i a la sobreregulació de les rendes): "Aquest escenari ha generat desequilibri entre l'oferta i la demanda a Barcelona, i exigeix revertir-ho".
A més a més, lamenta que es penalitza el gran tenidor i ho exemplifica amb Catalunya, "única regió de la UE que ha arribat a impulsar una normativa que protegeix l'ocupació illegal d'habitatge, obligant els grans propietaris a oferir un lloguer social en supsits d'ocupació sense títol", mentre que, per ell, centrar-se a combatre el delicte i les mfies donaria seguretat jurídica, atrauria inversió i milloraria la imatge de Barcelona.
MARÍA MATOS (FOTOCASA)
Segons Matos, la necessitat d'habitatge assequible i la falta d'oferta a Barcelona (sobretot de lloguer) requereixen "un gran pacte dels partits" per augmentar el parc de protecció oficial, i que es comprometin a fer-ho governi qui governi.
"Barcelona és el municipi espanyol més car d'Espanya" en lloguer (19,55 euros/m2, un 77% superior a la mitjana estatal), i es va encarir un 16,2% el 2022, mentre que la compravenda s'estabilitza després de forts creixements en anys anteriors, tot i que continua alta: la compravenda de pisos de segona m a la ciutat es va situar en els 4.306 euros/m2 el desembre del 2022, un 110% més que la mitjana espanyola.
Pensant en la seguretat jurídica del propietari, ha demanat que les administracions fomentin el respecte a la propietat privada i combatin l'impagament del lloguer i l'ocupació: "No podem oblidar que el gran gruix de l'oferta d'habitatge est en mans de petits propietaris".
