Publicat 9/2/2020 14:32:13 +01:00CET

La secretària judicial que va sortir pel terrat declara aquest dilluns en el judici de Trapero

El cap d'Informació de la Policia a Catalunya i un mosso testimoni protegit també testificaran aquesta setmana

MADRID, 9 febr. (EUROPA PRESS) -

La lletrada de l'administració de justícia del Jutjat d'Instrucció Número 13 de Barcelona que va participar en el registre de la Conselleria d'Economia de la Generalitat el 20 de setembre del 2017 i que va sortir de l'edifici pel terrat declara aquest dilluns com a testimoni en el judici que celebra l'Audiència Nacional contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra durant el procés independentista a Catalunya.

La secretària judicial Montserrat del Toro ja va declarar en el judici del Tribunal Suprem contra els 12 líders del procés i va afirmar que aquell dia va tenir "por" a causa de la concentració de 40.000 persones davant les portes de la Conselleria en contra de l'escorcoll al que estava sent sotmesa per ordre del jutjat que investiga els preparatius i organització del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Segons la lletrada durant tot aquest dia, hi havia un "tumult" de gent que cridava consignes com "no sortiran", "no passaran" i "votarem".

Davant la impossibilitat que la comitiva judicial pogués sortir per la porta després de concloure els registres, va afirmar que va arribar a plantejar la seva sortida en helicòpter i que fins i tot va demanar al jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, que havia ordenat el l'escorcoll, que la tragués d'allí perquè "no hi havia sortida".

TRES ALTERNATIVES DE SORTIDA REBUTJADES

Durant la seva declaració, va relatar que després que li oferissin tres alternatives per sortir i que va rebutjar perquè implicava fer-ho sense la resta de la comitiva judicial i perquè no li oferien una seguretat "acceptable", va decidir trucar el jutge per demanar-li ajuda.

Amb tot això, va narrar que acompanyada de comandaments dels Mossos d'Esquadra, va haver de sortir pel terrat, la van ajudar a escalar un mur, despenjar-se per l'altre costat i arribar així al Teatre Coliseum, on després d'esperar als camerinos a que la funció que hi havia s'acabés i quan el responsable li permetés, pogués sortir "molt dissumuladament" de la zona.

El major dels Mossos Josep Lluís Trapero, que s'enfronta a 11 anys de presó pel delicte de rebel·lió, va explicar davant el tribunal de l'Audiència Nacional, presidit per la magistrada Concepción Espejel, que l'opció de sortir per la teulada de la Conselleria es va adoptar després que parlés amb el jutge Ramírez Sunyer, qui el va trucar per demanar-li que facilités la sortida de Del Toro. Va justificar que aquesta alternativa es va adoptar per estalviar temps a muntar un cordó policial i perquè la secretària judicial la va acceptar.

Així mateix, va apuntar que davant els inconvenients que va posar el responsable del teatre per sortir per allà, tot i que anteriorment havia donat el seu consentiment, Trapero va ordenar a l'agent encarregat acompanyar la secretària judicial a que se "saltés" qualsevol impediment perquè ell es responsabilitzaria si hi havia cap problema.

Aquest dimecres, 12 de febrer, s'ha citat a declarar el comissari-cap de la brigada d'informació de la Prefectura Superior de Policia Nacional a Catalunya, Manuel Quintela, la compareixença del qual estava prevista per a la setmana passada però a causa que va comunicar la seva impossibilitat per acudir a la seu judicial es va ajornar.

"OBSTACULITZAR" LA TASCA D'IMPEDIR L'1-O

Quintela va ser un altre dels testimonis del judici pel procés, on va subratllar que els incidents que es van produir l'1-O entre agents i manifestants als centres de votació i també algunes actuacions dels Mossos estaven dirigides a "obstaculitzar" la tasca d'impedir el referèndum. En general, va dir que la policia autonòmica "tenia instruccions de no col·laborar".

En aquest sentit, va recordar que a primera hora de l'1 d'octubre, la Policia Nacional va tenir "accés a un comunicat del centre de coordinació" dels Mossos en què "es difonia una instrucció perquè es comuniqués qualsevol moviment de Policia i Guàrdia Civil". Va indicar que abans d'això ja va haver-hi més comunicats sobre els moviments de les seves unitats o un altre que "parlava concretament de moviment del vaixell de 'Piolín'".

El cap policial va justificar que els policies haguessin fet servir la força de vegades per l'actitud "hostil" de les persones que es concentraven als centres per votar, però va defensar que "l'actuació general" es va fer amb "mesura", com "no pot ser d'una altra manera".

D'altra banda, segons el calendari establert en la diligència d'ordenació de la lletrada de l'Administració de Justícia de la Secció Primera de la sala penal de l'Audiència Nacional, el tribunal aquesta setmana també escoltarà un mosso amb condició de testimoni protegit. Segons han manifestat alguns guàrdies civils que han comparegut en aquesta vista oral com a testimonis, aquest membre de la policia catalana ha expressat davant la Fiscalia suposades cites que van ajudar a facilitar la celebració del referèndum.