El tinent encarregat de la seguretat en l'escorcoll a la Conselleria diu que la intendent Laplana "assentia" al que deia Sànchez
MADRID, 10 febr. (EUROPA PRESS) -
La lletrada de l'administració de justícia del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona que va participar en l'escorcoll de la Conselleria d'Economia de la Generalitat el 20 de setembre del 2017 ha afirmat aquest dilluns en el judici de l'Audiència Nacional contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra durant el procés que no creu que els agents de la policia autonòmica "poguessin fer gaire cosa amb el que hi havia fora", on es van concentrar 40.000 persones.
No ha estat l'única vegada que la secretària judicial ha apuntat que l'actuació dels Mossos podria ser difícil aquell dia tenint en compte l'aglomeració de tantes persones, perquè quan relatava les alternatives per sortir de la Conselleria ha arribat a asseverar que "ni 100 o 200 efectius de la Brimo --Brigada Mòbil dels Mossos--" podien fer front als milers de manifestants que "estaven esperant que sortíssim".
La secretària judicial ha comparegut en aquesta vista oral com a testimoni a través de videoconferència i sense que s'hagi emés la seva imatge per senyal institucional per preservar la seva intimitat. Ha començat explicant que va presenciar l'ecorcoll que va ordenar el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, en el marc de la investigació sobre els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre del 2017, perquè "previsiblement" era la diligència "més complicada i llarga" de les 40 operacions que hi havia previstes aquell dia.
De la mateixa manera que ho va dir en el judici del procés independentista al Tribunal Suprem, ha destacat que durant tot el dia va sentir un "murmuri continu i veus a través de megafonia" i que la "cosa" no millorava a mesura que passaven les hores, sinó que anava "a pitjor" perquè els manifestants cridaven consignes "cada vegada més pujades de to", com "no sortiran" o "la nit serà llarga".
En relació amb els acusats a l'Audiència Nacional, ha assegurat que en cap moment va parlar amb el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, ni amb la intendent Teresa Laplana, que va ser present a la Conselleria i sobre la qual ha assenyalat que era el tinent de la Guàrdia Civil encarregat de la seguretat de la comitiva judicial qui es comunicava amb ella per traslladar qualsevol petició.
Quan el fiscal Pedro Rubira li ha preguntat si va veure els Mossos d'Esquadra en la concentració, la testimoni ha dit que "no veia res més que caps" i que era difícil "distingir-ne la roba", però si hi havia agents de la policia autonòmica "tampoc no crec que poguessin fer gaire cosa amb el que hi havia fora". Ha afegit que des del terrat on va pujar per buscar un agent de la Guàrdia Civil perquè signés l'acta de l'escorcoll tampoc no va veure la policia autonòmica, tot i que ha precisat que no tenia una visió de tot el carrer.
"FER EL COR FORT"
Des de dalt va aprofitar per fotografiar la concentració i va ser en aquell moment quan va entendre que no podria sortir de l'edifici per la porta, sinó que l'única possibilitat era "per l'aire", ha postil·lat. "La gent estava completament encastada contra el vidre. Va ser llavors quan vaig començar a tenir por", ha subratllat la lletrada de l'Administració de justícia, que ha indicat que durant l'escorcoll va "fer el cor fort" perquè sabia que era una situació difícil perquè el dia anterior, en l'escorcoll d'Unipost --on es van confiscar milers de paperetes-- ja hi va haver complicacions.
Així, de la mateixa manera que va fer al Tribunal Suprem, ha relatat les dues opcions que li van oferir per abandonar la Conselleria d'Economia: a través d'un passadís de voluntaris o mitjançant un cordó de mossos, les quals va rebutjar perquè no volia deixar l'edifici sense la resta de companys de la comitiva judicial i per seguretat.
Ha assegurat que tot i que va pensar que la segona alternativa "podia ser una mica més segura", va creure que "ni 100 ni 200 efectius de la Brimo podien contra 40.000 persones que eren allà esperant-nos a la sortida" i que després es va alegrar de no haver triat aquesta opció perquè va saber que els manifestants van trencar el cordó i l'"haurien atrapada".
Així, després de veure que no existia cap possibilitat de sortir, ni tan sols amb helicòpter, i que la Guàrdia Civil li comuniqués que tenien ordres de no abandonar la Conselleria sense les caixes i els vehicles, va ser quan va trucar al jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, que havia ordenat l'escorcoll, perquè la tragués d'allà.
LA SORTIDA PER LA "TERRASSA"
Va ser per això que vuit agents dels mossos de paisà la van acompanyar, per ordre del major Trapero --de qui va saber després que el jutge s'havia posat en contacte amb ell--, per sortir per una "terrassa" que es trobava a la segona planta de la Conselleria i que comunicava amb els terrats dels edificis contigus, com el teatre Coliseum pel qual va sortir.
La secretària judicial ha tornat a narrar que tota l'estona va anar "enganxada a la paret" per evitar que des d'altres edificis la veiessin, que un agent dels mossos va posar "el seu genoll" per ajudar-la a saltar el mur i que es va haver de saltar per passar a l'altra banda, tot i que no recorda si va utilitzar unes "escaletes" que hi havia o no. "No em va semblar el lloc més adequat", ha afegit, quan ha fet broma dient que l'atletisme no és el seu "fort".
El fiscal també ha volgut saber si dins de la Conselleria hi va haver cap incident amb qualsevol treballador i la secretària ha contestat que "tan bon punt va començar" l'escorcoll una funcionària els va fer una foto amb el mòbil, per la qual cosa la Guàrdia Civil li va haver de dir diverses vegades que l'esborrés.
En la sessió d'aquest dilluns també ha declarat el tinent de la Guàrdia Civil encarregat de la seguretat de la comitiva judicial, qui ha destacat que l'única resposta que rebia de la intendent Laplana sobre les peticions que van fer, com la de fer un perímetre de seguretat o protegir els vehicles de l'institut armat aparcats, va ser: "Ho comunico".
EL "MATERIAL" DELS COTXES DE LA GUÀRDIA CIVIL
Sobre els cotxes ha afirmat que no va concretar que hi havia armes llargues a l'interior perquè pensava que els Mossos sabien que "s'inclou dins del material" perquè l'equip de seguretat de la Guàrdia Civil que hi havia, els GRS, són un cos d'antiavalots i, sobretot, perquè s'estava en el nivell 4 d'alerta antiterrorista.
També ha dit que a primera hora del matí va tenir alguna discrepància amb la intendent sobre la valoració de la situació perquè no considerava que hi hagués un problema d'ordre públic davant la Conselleria, mentre que ell opinava que sí perquè ja "s'havia tallat un carrer".
Així mateix, ha recalcat que en la conversa sobre com possibilitar l'accés dels detinguts a la Conselleria, la intendent o no deia res o "assentia" al que deia l'exlíder de l'Assemblea Nacional Catalana Jordi Sànchez --condemnat per sedició-- sobre formar un cordó de voluntaris. El tinent de la Guàrdia Civil s'hi va negar per falta de garanties en la seguretat dels arrestats, ha apuntat.
Quan li han preguntat si els agents d'ordre públic dels Mossos podrien haver intervingut en la concentració, el tinent de la Guàrdia Civil ha dit que, tot i que això ho havia de valorar l'operatiu, es podria haver fet perquè no creu que hauria passat res si s'actuava "correctament" en un moment en el qual la gent "l'única cosa que feia era cridar".
