Sosté que la llei de plurilingüisme s'aplicar només a Catalunya i l'emmarca en un "favor polític" de Sánchez
MADRID, 23 des. (EUROPA PRESS) -
Societat Civil Catalana (SCC) creu que la llei de plurilingüisme pactada aquesta setmana pel cap de l'Executiu central, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Pere Aragons, hauria de servir per posar en valor el castell en l'educació de Catalunya, ja que es regeix per un "model rígid" que és "prcticament monolingüe".
Així ho ha assegurat en unes declaracions a Europa Press el vicepresident de Societat Civil Catalana, Álex Ramos, que ha lamentat que mentre la Generalitat demana "barra lliure" del catal a l'Estat, s'esforcen perqu l'escola, els mitjans de comunicació i l'administració funcionen amb un únic idioma, el catal.
"Demanem que es valori el castell a Catalunya, que es ponderi, que s'equilibri, que es deixi als pares que volen escolaritzar més en castell que siguin oberts i que no tinguin una estructura i un model rígid a Catalunya, prcticament monolingüe, i que no demanin després barra lliure a l'Estat", ha dit Ramos en ser preguntat sobre la valoració d'SCC de la norma acordada per Sánchez i Aragons.
CREU QUE NOMÉS S'APLICAR A CATALUNYA
Ramos ha considerat que la llei de plurilingüisme es limitar només a Catalunya i a la resta de comunitats amb llengües cooficials, ja que, en la seva opinió, estendre el dret a la ciutadania de Catalunya a adrear-se en catal a l'Administració General de l'Estat a les comunitats on no hi ha llengua cooficial seria "forar una situació extrema", a més de "poc realista i raonable".
"Aquests supsits no serien gaire raonables, perqu serien poc realistes i poc operatius. Nosaltres creiem que l'objectiu, fonamentalment, estar enfocat al fet que s'asseguri que l'ús del catal a Catalunya es mantingui, que no vagi a la baixa i que es normalitzi", ha dit Ramos en ser preguntat sobre quin creu que ser l'mbit d'aplicació de la norma acordada per Sánchez i Aragons.
En aquest sentit, ha rebutjat la possibilitat que es forci una "situació extrema" com perqu un funcionari de l'Estat a Andalusia hagi de respondre en catal un ciutad de Catalunya, ja que implicaria que tots els espanyols estiguin obligats a aprendre "quatre llengües abans que l'angls", la qual cosa "no és gaire operatiu".
"Crec que s'haur d'aplicar el sentit comú i que als llocs on hi hagi llengües cooficials s'utilitzin totes dues de manera ponderada, i no només preponderant-ne una i tenint l'altra marginada", ha afegit, incidint que quan una persona que parla catal va a una altra comunitat autnoma "té una llengua comuna" que és el castell.
ÉS UN "FAVOR" POLÍTIC
El vicepresident de l'associació s'ha mostrat a favor de la llei de plurilingüisme sempre que sigui "equitativa" i "equilibrada" entre el castell i catal, no "només a favor d'una". A més, ha subratllat que no veu "cap problema amb les llengües" si s'utilitzen de manera constructiva i no "per posar murs".
No obstant aix, i malgrat no veure cap inconvenient en una norma de la qual ara com ara es coneix "poc", Ramos ha lamentat que l'acord no deixa de ser "una qüestió conjuntural" i una "cessió" més de Sánchez com amb la llei d'amnistia per "mantenir-se en el Govern central i concedir coses amb poca reflexió".
"Tot són intencions polítiques. Forma part de l'intercanvi de favors polítics, més que en la lletra d'una llei o com una eina real", ha advertit, assenyalant que aquests assumptes s'haurien de planificar "amb més recorregut", calculant quin en seria el cost i si solucionaria alguna trava administrativa.
Per Societat Civil Catalana est bé que "s'utilitzin les llengües", tot i que fer-ho "de manera conjuntural" i "forada" per canvis de cromos de poder polític "no sol sortir bé", ja que per tirar endavant una norma d'aquest calat cal pedagogia i que es faci de manera "organitzada" i "estructurada".
En canvi, Ramos ha indicat que una llei de plurilingüisme hauria de posar en valor el castell a Catalunya, ja que hi ha entorns com l'escola en qu hi ha un "model rígid" que és "prcticament monolingüe", tot aix mentre la Generalitat demana "barra lliure" del catal a l'Estat.
