Publicat 06/12/2020 15:00CET

SCC i altres plataformes defensen el castellà com a llengua comuna amb Vargas Llosa de portaveu

L'escriptor Mario Vargas Llosa en un vídeo pel dia de la Constitució del 2020
SCC

MADRID/BARCELONA, 6 des. (EUROPA PRESS) -

Societat Civil Catalana (SCC) i set entitats constitucionalistes més han defensat aquest diumenge el castellà com a llengua comuna, amb l'escriptor Mario Vargas Llosa com a portaveu, amb motiu del dia de la Constitució.

El Premi Nobel assegura, en un vídeo que ha recollit Europa Press, que el Govern ha aconseguit els vots dels partits nacionalistes per donar suport als Pressupostos "amb la condició que l'espanyol deixi de ser una llengua vehicular i passi a ser una llengua oculta o clandestina".

Així mateix, ha criticat que a Espanya hi ha partits d'extrema esquerra i partits nacionalistes que ha dit que són "una mena de conjura per impedir que l'espanyol estigui present i passi més aviat a la condició de llengua oculta, dissimulada, clandestina".

En aquest punt, ha recordat que la Constitució Espanyola vigent "és molt clara" sobre aqust assumpte, perquè diu que "tot espanyol té dret de ser espanyol i a parlar la seva llengua".

"Aquesta disposició es compleix, es respecta a tot el país. Crec sens dubte que a Catalunya no es respecta. El número d'escoles o col·legis on es permet l'espanyol és un número molt petit i insignificant", ha assegurat.

Es tracta d'una campanya impulsada, a més de per SCC, per Lliures i Iguals, Consens i Regeneració, Fundació Joan Boscà, l'Espanya Cívica, l'Espanya que Reuneix, Societat Civil Ara i Transforma Espanya.

REBUIG A LA 'LLEI CELAÁ'

Segons ell, a la nova reforma educativa, que es coneix com llei Celaá, "s'elimina la condició vehicular de la llengua espanyola que determina la mateixa Constitució". "Quina és la raó per la qual l'espanyol ha passat a ser una llengua oculta o clandestina?", s'ha preguntat.

Lliures i Iguals ha acompanyat el vídeo de Vargas Llosa amb un comunicat en què rebutja la llei Celaá perquè "permet al nacionalisme polítiques dirigides a suprimir l'ensenyament en castellà a determinats territoris d'Espanya".

La plataforma rebutja la decisió que elimina a la llei d'educació de la ministra Isabel Celaá la referència a l'espanyol com la llengua vehicular en l'ensenyament.

"No rebutgem la decisió de la ministra d'Educació perquè d'ella depèn el futur de la nostra llengua. Per sort, el futur de l'espanyol no depèn de les mesquineses, les covardies i les vergonyes d'uns polítics en continua genuflexió penitent davant els independentistes", ha sentenciat.

En la mateixa línia, ha criticat que el Govern "continua sense entendre que qualsevol concessió als nacionalistes s'entén com un signe de feblesa que han d'aprofitar". "Però si la concessió és la supressió de l'espanyol com a llengua vehicular, no ho entendran com una feblesa sinó com una derrota humiliant del Govern espanyol que ens representa a tots", ha dit.

Segons la plataforma, l'educació, amb aquesta la llengua i la cultura, "no es poden convertir en moneda de canvi, de tripijoc polític, han de ser objecte de diàleg i consens entre els grans partits nacionals".

Així, ha afegit que l'acord en aquestes matèries "honraria els qui des de posicions antagòniques aconseguissin l'espai de concòrdia, la constitució del 78".

Per contra, la plataforma ha assegurat que "evitar l'acord amb els partits constitucionals i buscar-lo amb partits que clarament desitgen l'esfondrament del sistema del 78 és tornar al passat, a l'Espanya en blanc i negre". "No podem permetre que aquests últims 42 anys tornin a ser una excepció a la nostra història, provocada per aventurers i irresponsables", ha precisat.

Per això, ha reivindicat el diàleg entre els partits constitucionals i defensat la "concòrdia social" i que el dret a ser educat en la llengua comuna "no ha d'estar subjecte a negociació política, no pot ser moneda de canvi per sostenir determinades majories parlamentàries".

En aquest context, Lliure i Iguals ha exigit que l'espanyol torni a ser la llengua reconeguda com a llengua vehicular a la llei d'educació. "Els drets lingüístics de tots els ciutadans espanyols, expressats en qualsevol dels idiomes que avui són oficials a Espanya, han de rebre l'empara i protecció que mereixen", ha apuntat.

Així mateix, ha destacat que, "de cap manera", estan disposats a considerar la riquesa lingüística d'Espanya "com un obstacle per a l'enteniment entre espanyols".

SCC també s'ha unit per celebrar la Constitució i reafirmar la seva vigència "com a garantia de la pau civil espanyola i de la llibertat, igualtat i benestar dels ciutadans".

"Amb especial èmfasi denunciem la decisió d'eliminar de la llei d'Educació la referència al castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament. Una nació és també una comunitat de vincles i un gran espai de comunicació", ha subratllat l'organització.

La plataforma ha demanat un "gran acord" de convivència lingüística que protegeixi la llengua comuna al mateix temps que potenciï les altres llengües espanyoles cooficials, que configuren també la identitat compartida.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés