MADRID/BARCELONA 6 des. (EUROPA PRESS) -
Societat Civil Catalana (SCC) i set entitats constitucionalistes més han defensat aquest diumenge el castell com a llengua comuna, amb l'escriptor Mario Vargas Llosa com a portaveu, amb motiu del dia de la Constitució.
El Premi Nobel assegura, en un vídeo que ha recollit Europa Press, que el Govern ha aconseguit els vots dels partits nacionalistes per donar suport als Pressupostos "amb la condició que l'espanyol deixi de ser una llengua vehicular i passi a ser una llengua oculta o clandestina".
Així mateix, ha criticat que a Espanya hi ha partits d'extrema esquerra i partits nacionalistes que ha dit que són "una mena de conjura per impedir que l'espanyol estigui present i passi més aviat a la condició de llengua oculta, dissimulada, clandestina".
En aquest punt, ha recordat que la Constitució Espanyola vigent "és molt clara" sobre aqust assumpte, perqu diu que "tot espanyol té dret de ser espanyol i a parlar la seva llengua".
"Aquesta disposició es compleix, es respecta a tot el país. Crec sens dubte que a Catalunya no es respecta. El número d'escoles o collegis on es permet l'espanyol és un número molt petit i insignificant", ha assegurat.
Es tracta d'una campanya impulsada, a més de per SCC, per Lliures i Iguals, Consens i Regeneració, Fundació Joan Bosc, l'Espanya Cívica, l'Espanya que Reuneix, Societat Civil Ara i Transforma Espanya.
REBUIG A LA 'LLEI CELAÁ'
Segons ell, a la nova reforma educativa, que es coneix com llei Celaá, "s'elimina la condició vehicular de la llengua espanyola que determina la mateixa Constitució". "Quina és la raó per la qual l'espanyol ha passat a ser una llengua oculta o clandestina?", s'ha preguntat.
Lliures i Iguals ha acompanyat el vídeo de Vargas Llosa amb un comunicat en qu rebutja la llei Celaá perqu "permet al nacionalisme polítiques dirigides a suprimir l'ensenyament en castell a determinats territoris d'Espanya".
La plataforma rebutja la decisió que elimina a la llei d'educació de la ministra Isabel Celaá la referncia a l'espanyol com la llengua vehicular en l'ensenyament.
"No rebutgem la decisió de la ministra d'Educació perqu d'ella depn el futur de la nostra llengua. Per sort, el futur de l'espanyol no depn de les mesquineses, les covardies i les vergonyes d'uns polítics en continua genuflexió penitent davant els independentistes", ha sentenciat.
En la mateixa línia, ha criticat que el Govern "continua sense entendre que qualsevol concessió als nacionalistes s'entén com un signe de feblesa que han d'aprofitar". "Per si la concessió és la supressió de l'espanyol com a llengua vehicular, no ho entendran com una feblesa sinó com una derrota humiliant del Govern espanyol que ens representa a tots", ha dit.
Segons la plataforma, l'educació, amb aquesta la llengua i la cultura, "no es poden convertir en moneda de canvi, de tripijoc polític, han de ser objecte de dileg i consens entre els grans partits nacionals".
Així, ha afegit que l'acord en aquestes matries "honraria els qui des de posicions antagniques aconseguissin l'espai de concrdia, la constitució del 78".
Per contra, la plataforma ha assegurat que "evitar l'acord amb els partits constitucionals i buscar-lo amb partits que clarament desitgen l'esfondrament del sistema del 78 és tornar al passat, a l'Espanya en blanc i negre". "No podem permetre que aquests últims 42 anys tornin a ser una excepció a la nostra histria, provocada per aventurers i irresponsables", ha precisat.
Per aix, ha reivindicat el dileg entre els partits constitucionals i defensat la "concrdia social" i que el dret a ser educat en la llengua comuna "no ha d'estar subjecte a negociació política, no pot ser moneda de canvi per sostenir determinades majories parlamentries".
En aquest context, Lliure i Iguals ha exigit que l'espanyol torni a ser la llengua reconeguda com a llengua vehicular a la llei d'educació. "Els drets lingüístics de tots els ciutadans espanyols, expressats en qualsevol dels idiomes que avui són oficials a Espanya, han de rebre l'empara i protecció que mereixen", ha apuntat.
Així mateix, ha destacat que, "de cap manera", estan disposats a considerar la riquesa lingüística d'Espanya "com un obstacle per a l'enteniment entre espanyols".
SCC també s'ha unit per celebrar la Constitució i reafirmar la seva vigncia "com a garantia de la pau civil espanyola i de la llibertat, igualtat i benestar dels ciutadans".
"Amb especial mfasi denunciem la decisió d'eliminar de la llei d'Educació la referncia al castell com a llengua vehicular de l'ensenyament. Una nació és també una comunitat de vincles i un gran espai de comunicació", ha subratllat l'organització.
La plataforma ha demanat un "gran acord" de convivncia lingüística que protegeixi la llengua comuna al mateix temps que potenci les altres llengües espanyoles cooficials, que configuren també la identitat compartida.
