BARCELONA, 11 nov. (EUROPA PRESS) -
El representant del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob) i director territorial de Bankia a Catalunya Nord, Joaquim Saurina, ha defensat la bona gestió actual de Bankia, tant per als seus clients com per respondre a les ajudes públiques rebudes.
A la comissió d'investigació del Parlament sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors, ha afirmat que l'actual equip gestor de Bankia està responent "amb celeritat" als reptes i complint el pla estratègic en alguns casos abans de temps.
Ha defensat el rescat que es va fer de Bankia com a "crític per a l'estabilitat del sistema financer espanyol", i ha confiat a poder tornar en el futur les ajudes públiques rebudes, tot i que ha descartat apuntar terminis.
Respecte a les preferents i deute subordinat, ha assenyalat que ja està previst que gairebé 19.000 inversors catalans --dels 30.000 que s'han sotmès a arbitratge-- recuperin el seu capital i, referint-se als desnonaments, ha afirmat que "han baixat molt" aquest any i s'intenta trobar solucions alternatives, incloent la dació en pagament.
Ha afegit que aquest any, del gener a l'octubre, Bankia ha concedit 2.590 milions d'euros en crèdit a Catalunya, "contribuint en la mesura del que sigui possible a l'economia productiva", i ha constatat que abans de la intervenció del Frob el juny del 2012, els responsables de les decisions de Bankia eren els seus òrgans de govern i la matriu Banc Financer i d'Estalvi (BFA), on s'incloïa Caixa Laietana.
Preguntat per si de cas el Frob portarà als tribunals a directius anteriors, ha explicat que investiga qualsevol indici de delicte, ja sigui de directius o de casos puntuals en oficines concretes, i ha constatat que actualment ja s'apliquen canvis normatius com la limitació de la remuneració d'alts càrrecs.
"Mirant enrere, tots podíem haver fet les coses millor", des de la normativa a la regulació, les comunitats autònomes --que tenien competències de control-- i els òrgans directius de les entitats, ha exposat, tot i que ha atribuït la principal responsabilitat als equips gestors de les caixes, matisant que és més fàcil parlar a posteriori.
Ha afegit que moltes caixes d'estalvis tenien un problema de mida petita per competir --ha exemplificat que en el cas de les 10 catalanes, ni sumant les set més petites superaven el volum d'actius de Caixa Catalunya, que era la segona després de La Caixa--, així com un model de negoci que s'ha demostrat erroni.
