Creu que Puigdemont s'ha posat Catalunya a les esquenes: "No sé si la gent l'hi demana"
BARCELONA, 6 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller Santi Vila ha considerat legítim aspirar a treballar per la independncia, per ha apellat els partits que la defensen a ser valents perqu "hi ha coses que no colen, i tothom sap que, ni a curt ni a mitj termini, Catalunya ser un país independent".
En una entrevista a Europa Press, ha assegurat que han de tractar els ciutadans amb respecte i confiar que entendran les explicacions: "No cal estar tot el dia fabulant. La gent ens té a tots retratats. Una altra cosa és que per lleialtat o per sentiment es mantinguin fidels a una determinada opció política".
Segons Vila, els partits independentistes que facin aquest exercici "de maduresa i responsabilitat" seran premiats electoralment, i els que no ho facin quedaran, al seu judici, en evidncia perqu la realitat no acompanyar el relat.
Malgrat aplaudir l'"exercici de pragmatisme" d'ERC en aquests últims anys i que s'hi hagin sumat cada vegada més partidaris de Junts, creu que a totes dues formacions els uneix l'inters de governar Catalunya.
No obstant aix, assenyala que van aflorant "contradiccions importants entre una estratgia d'ERC més pragmtica, que ha assumit que cal tornar a ampliar la base, i una estratgia una mica ultramontana de sectors més extremistes, que creuen en el conflicte i a tornar a la confrontació".
"I després qualifiquen aquesta confrontació. Confrontació intelligent gairebé és un oxímoron. Confrontació, si t'acabes fent mal, no és gaire intelligent", ha afegit en allusió a Junts.
Així, ha emplaat els independentistes a explicar com volen avanar cap a la independncia i quins costos econmics, materials, morals, penals i convivenciales tindria, i a tornar a apostar per aquesta via si hi ha una majoria de catalans que ho vulguin: "Sobre la base de la meva experincia, crec que no compensa", ha puntualitzat.
DEFENSA LA TAULA DE DILEG
Per aix, defensa que no hi ha alternativa a la taula de dileg, tot i que creu que el crdit del Govern de Pedro Sánchez s'ha acabat en aquesta legislatura amb la concessió dels indults als presos independentistes, una decisió que agraeix i que qualifica "d'acte valent".
En la seva opinió, ser en la propera legislatura quan s'haur d'afrontar una actualització de la Constitució que permeti "repartir millor el poder i la fora de l'Estat, el poder polític i els recursos entre les grans ciutats i els territoris" que el conformen, una reforma que creu que el PSOE ha d'abordar també amb el PP.
"I si volem tornar a comenar honestament, i generar convivncia, progrés i llibertats, hem d'estar disposats els uns i els altres a tornar a confiar, a tornar a fer del principi de bondat una premissa", ha afegit.
De fet, defensa que els socialistes van "amb l'extintor all on uns altres han fet de pirmans, i estan apagant focs que contínuament provoquen uns altres en el terreny de les identitats i nacional", per també els ha demanat que no caiguin en el partidisme i tinguin sentit d'Estat.
HAGUÉS DIMITIT ABANS
Amb ganes de mirar el futur, opina que cada vegada els incomodar més el que va passar al 2017 als qui van prendre decisions, entre els quals s'inclou, i ha reconegut que hagués dimitit abans del Govern de Carles Puigdemont "si hagués sabut que les coses acabarien com van acabar".
"Si pogués fer marxa enrere, no prendria aquelles decisions. All de tibar la corda creient que al final no es trencar, no ho practicaria perqu la corda es va trencar, i vam ser tots corresponsables, jo també", ha adms Vila, que demanat fer política apellant a la raó i no tant als sentiments i l'emoció.
SOBRE PUIGDEMONT
Sobre l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, ha explicat que el seu retrobament a Waterloo (Blgica) després de dos anys va ser emocionant, i ha assegurat que el respecta: "Si jo ho he passat malament, ell ho ha passat pitjor, i encara ho est passant malament".
"A més, ell s'ha posat el país a les esquenes. No sé si la gent l'hi demana. Jo li dic que la gent no l'hi demana. Per ell té la impressió que, a més del seu inters personal, també té un deure com a expresident de la Generalitat i ha de respondre a aquest deure, a aquesta missió", ha explicat.
Malgrat l'amistat que els uneix, ha destacat que discrepen de les seves estratgies polítiques perqu "mentre Puigdemont té una opinió pssima d'Espanya i creu que no té solució, jo, pot ser que ingnuament, crec que tot té solució, excepte la mort".
Tot i que ha evitat especular sobre si l'expresident catal podr tornar a Espanya aquest any quan surti la sentncia europea, creu que far bé si decideix jugar "un paper més institucional i menys partidista" davant la possibilitat que deixi la presidncia de Junts.
"Far bé si, a mesura que vagi passant el temps, es reivindica com un patriota i com un home que va intentar fer-ho tan bé com va saber com a president de la Generalitat i per servir el seu ideari independentista. Lgicament amb encerts i errors, com tots els humans", ha subratllat.
FUTUR
Malgrat que troba a faltar la política per la capacitat d'impacte que té en la realitat, assegura que est molt feli en la seva etapa actual com a director general d'Aigües de Banyoles i professor universitari i que se sent realitzat: "Tinc el sentiment de ja haver fet el servei militar obligatori".
No obstant aix, avisa que "el futur és incert" i que, després d'uns anys dedicant-se als seus i a fer el que li convingui, pot ser que s'ho pugui plantejar o no.
En preguntar-se-li si l'han sondejat per ser alcalde de Barcelona en les municipals del 2023, ha assegurat que li honra que pensin en ell, per ha recordat que el 4 de maig té pendent el judici per les obres de Sijena, que li podria comportar una nova inhabilitació com a crrec públic, de manera que no s'hi pot comprometre, ha assegurat.
Després de reivindicar que a Catalunya existeix un espai centrista que, al seu judici, no cobreix cap partit, creu que ERC "aspira clarament, sense dir-ho, a ser una neoconvergncia", per ha demanat esperar a veure com es desenvolupen projectes en construcció, en allusió a Centrem, que encapala l'ex-secretria general del PDeCAT, ngels Chacón.
