BARCELONA, 9 nov. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller d'Empresa de la Generalitat Santi Vila ha demanat al Tribunal Suprem (TS) que arxivi la causa per rebel·lió, sedició i malversació pública per la celebració de l'1-O al·legant que després del referèndum va intentar "per tots els mitjans" evitar la declaració d'independència unilateral (DUI).
Així ho expressa la defensa de Santi Vila en un recurs d'apel·lació presentat davant el Tribunal Suprem, al qual ha tingut accés Europa Press, contra l'admissió a tràmit de la querella de la Fiscalia, en el qual nega que s'hagin produït delictes de rebel·lió i sedició perquè en cap cas va haver-hi un alçament violent i que "episodis aïllats d'incidents que cita la querella" no poden considerar-se com a tal.
En no tenir la condició de diputat, prossegueix el recurs, la intervenció de Vila en els fets investigats "s'ha limitat a una única actuació rellevant, a saber, la seva participació en l'aprovació de la convocatòria del referèndum" per part del Consell Executiu el 6 de setembre.
En aquest sentit, l'exconseller argumenta que convocar un referèndum il·legal ja no és delicte i que votar en aquesta convocatòria "res té a veure amb alçar-se de manera pública i violenta".
"Amb posterioritat a la celebració del referèndum de l'1-O, totes les actuacions del conseller Vila van procar just el contrario del que exigeix la present modalitat de rebel·lió, això és, la declaració d'independència", argumenta.
Afegeix que, "per tots els mitjans possibles al seu abast, és públic i notori que el conseller --que va dimitir abans de la proclamació de la independència al Parlament-- va mirar d'intervenir entre els dos governs i va mirar de convèncer el president a fi que no es votés al Parlament el 27-O".
En aquest sentit, afegeix la defensa que encara que hi hagués hagut casos de violència, no consta que l'exconseller o altres membres del Govern organitzessin o instiguessin aquestes actuacions.
Critica que la querella de la Fiscalia pretengui "poc menys que fer responsables els consellers de qualsevol acte de protesta --àdhuc no violent-- esdevingut en els últims mesos de llarg a llarg de la geografia catalana" i argumentant sense proves que formava part d'un pla organitzat, afegeix.
En resum, l'exconseller defensa que en aquesta causa no existeixen els delictes de rebel·lió i sedició "davant la falta absoluta de violència" i que, a més, si escau particular, no hi ha rebel·lió en haver desistit de proclamar la independència.
Respecte al delicte de malversació, argumenta que Vila no tenia encomanades tasques vinculades amb el patrimoni presumptament malversat i que, en qualsevol cas, l'única partida pressupostària sota sospita que se cita en la querella "roman intacta i sota el control del Govern espanyol".
FIANÇA DE 6,2 MILIONS
Quant a la imposició d'una fiança de 6,2 milions d'euros als membres del Govern, per les despeses del referèndum, la defensa de Vila pregunta en el recurs: "Com és possible que es fixi una fiança sobre la base d'una partida pressupostària suposadament malversada, quan el mateix Ministre d'Hisenda i la Interventora de la Generalitat certifiquen que aquesta partida no s'ha tocat?".
La defensa, exercida per Pau Molins, ha presentat un altre recurs d'apel·lació contra l'ordre d'empresonament, la imposició d'una fiança i altres mesures cautelars que va dictar la magistrada del Jutjat Central d'Instrucció 3 de l'Audiència Nacional.
La jutge Carmen Lamela va imposar presó provisional sota fiança de 50.000 euros a Santi Vila, per la qual cosa, com que no va poder abonar abans la quantitat, va passar la nit privat de llibertat, en contra de la qual cosa ara el seu advocat recorre perquè no concorren, segons ell, risc de fugida, destrucció de proves i reincidència.
