Publica un llibre en què raona la seva dimissió i augura la seva possible retirada de la política
BARCELONA, 6 març (EUROPA PRESS) -
L'exconseller de la Generalitat Santi Vila (PDeCAT) acaba de publicar un llibre en què acusa ERC de contradir-se en defensar un avançament electoral poc abans de proclamar-se la independència però després desdir-se'n, i ha assegurat que el llavors president Carles Puigdemont (PDeCAT) va afirmar: "No em veig sent un president virtual, d'un país virtual, en una societat anímica i institucionalment devastada".
A 'D'herois i traïdors. El dilema de Catalunya o els deu errors del procés' (Península), acusa ERC de defensar en un principi la decisió de convocar eleccions que volia anunciar Puigdemont poc abans del ple de la declaració d'independència, però de desmarcar-se'n després per capitalitzar el descontentament que va generar.
El seu llibre repassa les reunions i secrets del Govern els dies anteriors a la proclamació d'independència del 27 d'octubre del 2017, i els intents de negociació i de contacte amb el Govern central.
Segons Vila, partidari d'aquells comicis, va haver-hi una reunió tres dies abans que els consellers d'ERC excepte Oriol Junqueras --sempre caut, apunta-- es van pronunciar sobre si el millor era la independència o eleccions, però els dubtes dels republicans van desaparèixer l'endemà en una altra reunió en boca de la secretària general, Marta Rovira --"intensa, irascible i fanatitzada"--.
Elogia la ponderació de Carles Mundó i Dolors Bassa (ERC) i la sensatesa de Joaquim Forn i Meritxell Borràs (PDeCAT), però diu que Puigdemont va demanar als seus i a ERC la seva opinió en una reunió el 25 d'octubre, i va deixar clara la seva preferència per convocar eleccions en afirmar que no es veia com a president virtual ni volia anar pel món "repartint targetes d'una república inexistent", en al·lusió al símil de Freedonia, la república somiada al cinema per Groucho Marx.
Després de sis hores de reunió, que va acabar de matinada i amb Puigdemont convençut de convocar eleccions, recalca que va ser llavors quan Junqueras va dir a Puigdemont: "Si has de fer-ho, fes-ho aviat, president, convoca eleccions ara mateix!".
Vila revela que va escriure al lehendakari Íñigo Urkullu, com a mediador, que el Govern acordava convocar eleccions i que havia de ser correspost amb no aplicar l'article 155, la qual cosa Urkullu va traslladar al president Mariano Rajoy i a Pedro Sánchez (PSOE).
Es va convocar una roda de premsa a les 13:30 del 26 d'octubre, però Vila creu que Puigdemont, assetjat pels dubtes sobre si Rajoy compliria l'acord, "o més encara, preocupat per com el seu nom passaria als llibres d'història de Catalunya", les pressions del seu entorn més nacionalista el van convèncer per convocar una última reunió amb JxSí.
En aquesta trobada Puigdemont va defensar el seu posicionament i va advertir que les conseqüències polítiques, institucionals i als carrers podrien ser molt negatives i d'evolució imprevisible, així com de rumors sobre la presència de l'exèrcit a Talarn (Lleida) i Sant Climent Sescebes (Girona).
Diputats com Irene Rigau, Montserrat Candini i Oriol Amat van defensar Puigdemont, i Rigau va dir a Junqueras que era moment de veritables homes d'Estat, la qual cosa va irritar el vicepresident i li va retreure que li hagués faltat al respecte: "Per sorpresa de tots, un president tibant i irascible va tallar Junqueras en sec: 'El que és una veritable falta de respecte són les acusacions de covard i de traïdor que alguns divulguen pels carrers".
Però la decisió de Puigdemont va trontollar amb l'anunci de dimissió dels diputats Albert Batalla i Jordi Cuminal (PDeCAT) si hi havia eleccions, amb crits de 'traïdor' dels congregats davant la Generalitat, i que ERC, després de respectar en un inici el seu posicionament, "radicalitzés la seva crítica i, i mirés de capitalitzar el descontentament als carrers i en les xarxes socials, es va afanyar a desmarcar-se de la decisió electoral i va avisar que, de fer-se, suposaria la seva sortida immediata del Govern".
"Com recorden sempre els socialistes maragallians, un altre cop ERC fent d'ERC", lamenta Vila, i afegeix que Puigdemont va exigir llavors garanties públiques al Govern de Rajoy de no aplicar el 155, que no van arribar.
"Aquí Rajoy es va estar glacial, en silenci, inanimat", destaca l'exconseller, que juntament amb Urkullu va intercanviar sense èxit missatges amb ministres, diputats, directius del PP i el PSOE i amb empresaris, i a més Xavier Garcia Albiol (PP) va avisar que s'arribaria al 155 fes el que fes Puigdemont.
Davant la falta de garantia que no hi hauria 155 encara que convoqués eleccions, Puigdemont "va optar o simplement es va veure abocat a anar-se'n a la muntanya, o potser caldria dir al pla (belga), per mantenir viva la veu de la seva causa", i Vila va dimitir.
NO ES VA PREPARAR UNA REPÚBLICA
Segons ell, el Govern no va preparar una república per a l'endemà de declarar-se la independència perquè estaven convençuts que totes les seves iniciatives "en el millor dels casos servirien per aconseguir un referèndum ajustat a dret o, com a mínim, l'inici d'un nou període reformista per a Catalunya i per al conjunt de la resta d'Espanya", per la qual cosa nega ser un traïdor; boc expiatori com a màxim.
Diu que no és home de partit ni de bàndols, però sí fidel a Artur Mas i Puigdemont, i admet que el turmenta el ple que va aprovar l'"absurda llei de desconnexió --que no va votar perquè no era diputat-- i no haver dimitit a l'instant", a més d'assegurar que va haver-hi intents d'evitar la seva tramitació dins del Govern, fins i tot de Puigdemont.
SOBRE JUNQUERAS
També detalla un diàleg amb Junqueras en què Vila li va demanar que ajudés Puigdemont en la seva decisió de convocar unes eleccions que ERC podia guanyar, i li va dir que, si el mateix Vila era el candidat del PDeCAT, el seu grup defensaria investir-lo, encara que no entrés en el seu Govern.
"Oriol, si no fem el ruc, en tres mesos seràs president!", li va dir Vila, que veia possible ser candidat del PDeCAT i tenir un resultat raonable davant el repte d'assumir els costos polítics que el seu partit tornés al centre.
Sobre Junqueras, destaca que l'empresariat sobiranista no comprèn com, "arribat el moment de fer espatlla i ajudar el president a persuadir els seus sobre la necessitat de convocar eleccions i no prosseguir el camí unilateral, pogués fallar-lo d'una manera tan estrepitosa", i destaca que encara es pregunta com és Junqueras.
EL SEU PAS PER LA PRESÓ
Vila recorda la seva entrada a la presó, després de declarar davant l'AN, com una experiència trista i traumàtica després d'una nit a Estremera, i retreu la falta de "mostres públiques d'afecte" del PDeCAT cap a ell, que ningú d'Òmnium ni de l'ANC l'acompanyessin ni s'interessessin pel seu estat ni li oferissin pagar la seva situació legal amb la Caixa de Solidaritat.
Sobre per què no va ser candidat d'una llista el 21-D, diu que no ho va fer per raons ètiques perquè tenia excompanys a la presó, i es veia "incapaç de demanar el vot a ciutadans d'un país als qui creia haver fallat".
Pel que fa al seu futur, assegura haver fet "necessàriament un pas al costat abrasat per la crítica més fanatitzada, i incomprès per molts antics companys de militància política", i que tot sembla conduir-lo a la retirada.
Es resisteix a donar per definitiva "la caiguda de l'imperi del centre a Catalunya" però ha emprès una vida nova com a gerent d'una empresa i professor universitari d'història, i es recupera entre els seus lluny de la notorietat de les seves antigues responsabilitats, encara que de vegades l'atrapa la nostàlgia, diu.
