Ricardo Rubio - Europa Press - Arxiu
Reivindica la seva amistat amb Puigdemont i creu que Catalunya podria decidir sobre la independncia sense Barcelona
BARCELONA, 1 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller Santi Vila ha celebrat el "viratge" que han fet bona part dels dirigents d'ERC, que presideix Oriol Junqueras, després de l'1-O, i que el secretari general de Junts, Jordi Snchez, admetés i s'alienés amb la seva posició que la convocatria del referndum responia a un intent de forar una negociació amb l'Estat.
Així ho recull en el llibre 'Vida plena, vida bona. Pensament i creativitat des de la llibertat, l'tica del dubte i la compassió' (Llibres La Vanguardia), en qu, a través de 154 pgines, proposa aquesta recepta per mirar endavant, i aprofita per parlar de política i dels riscos del populisme; del procés independentista i de les seves opinions sobre diversos polítics; sobre la pandmia i sobre qüestions com l'eutansia, l'avortament i el gnere.
Després de recordar que l'independentisme el va reprovar per afirmar que els resultats de l'1-O no donaven prou legitimitat per declarar la independncia i que la seva convocatria responia a un intent de forar una negociació amb l'Estat, creu que després els republicans han assumit i fet públiques aquestes opinions, i que així ho va reiterar Junqueras en una carta en qu apostava pel dileg, la reconciliació i la importncia d'ampliar la base.
"Confesso que llegir-la em va emocionar. Políticament el gest era realment valent i valuós. Admetre els errors, moralment encomiable", destaca Vila, que creu que tots es podrien haver estalviat dolor i llgrimes si haguessin estat més valents, temperats i si haguessin estat capaos de dir les coses pel seu nom.
En relació amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, es pot imaginar el que va haver de pensar de la carta de Junqueras "i de les llgrimes de cocodril de diputats, consellers i alcaldes que el 2017 el van empnyer pel barranc de la DUI i que, un cop feta la trencadissa, en molts casos van reprendre plcidament la seva vida".
SNCHEZ: "NO ES VA PODER CONTINUAR MOSSEGANT LA LLENGUA"
També recorda que les aigües de Junts es van remoure quan Jordi Snchez va publicar el juny del 2021 que l'1-O es va concebre més per forar a negociar el govern central que per proclamar la independncia: "Suposo que davant el viratge tan brusc d'ERC, Jordi Snchez no es va poder continuar mossegant la llengua", afegeix.
I creu que la majoria de quadres de Junts també han seguit "aquesta mateixa ruta de rectificació", i més després d'haver perdut la presidncia de la Generalitat i la percepció pública que ja no són els hereus de l'espai centrista a Catalunya.
Vila explica que, l'estiu del 2017, Puigdemont i l'expresident Artur Mas van citar tots els que eren consellers al Palau de la Generalitat per advertir-los del risc penal que estaven a punt d'assumir i que, tot i que confiaven que el govern central s'avindria a acordar alguna mena de consulta sobre la millora de l'autogovern, els van deixar clar que, si la proposta d'acord no arribava, s'hauria de mantenir la convocatria del referndum.
Al juliol també es va reunir amb tots dos i els va traslladar que podien confiar en ell i que no li tremolaria el pols a l'hora de convocar l'1-O, per els va pregar que redoblessin els esforos per arribar a una solució acordada.
"AMISTAT" AMB PUIGDEMONT
Malgrat les seves diferncies després de l'1-O, Vila ha reivindicat l'"amistat" que l'uneix amb Puigdemont, que li agrada presumir-ne i que el va visitar a Waterloo (Blgica) el 29 de novembre del 2019 després de dos anys sense veure's, després de dimitir el 26 d'octubre del 2017.
"Li ho devia. I jo ho necessitava. Perqu durant aquells dos anys el meu sacrifici havia estat gran. El seu, ciclopi, i a més encara dura", lamenta l'exconseller, que explica que Puigdemont el va advertir que la seva dimissió no l'entendria bona part de l'opinió pública, i que així va ser, per Vila manté que va ser el més correcte.
Després de la seva dimissió, assegura que molts dels qui pensaven com ell només es van acomiadar advertint-li que "hi ha moments a la vida que és més important equivocar-te amb els teus, que encertar i quedar-te sol".
També considera que va ser una llió de vida veure qui el va ajudar a reunir els diners per sortir de la presó d'Estremera (50.000 euros), per pagar la multa de 60.000 euros que li va imposar el Tribunal Suprem per haver convocat l'1-O i per fer front als 216.000 euros de fiana pel judici sobre els béns de Sixena, i que més d'un li va dir que l'ajudaven perqu "fer-ho era el més correcte" i no perqu necessriament compartien les seves idees.
Per Vila, Catalunya hauria pogut decidir sobre la independncia sense cap problema si no tingués la capital catalana: "Sense Barcelona, la independncia de Catalunya li importaria un rave a la resta d'espanyols i al conjunt de terrícoles, sembla fora obvi".
PEDRO SÁNCHEZ I PABLO IGLESIAS
Sobre el president del govern central, Pedro Sánchez, detalla que quan estava a l'oposició s'haurien d'haver reunit la primavera del 2017, per va delegar la trobada a l'exministre José Luis Ábalos, i afegeix que no sap si el president va concedir els indults als presos independentistes "per convicció o tacticisme".
Malgrat tot, considera que falta perspectiva per calibrar la dimensió histrica de Sánchez, que fins ara ha estat un home afortunat i que la seva vocació ha quedat acreditada en forma de resilincia i determinació, i amb la seva capacitat d'entendre i aprofitar bé les circumstncies: "Tota una llió de lideratge polític".
És més crític amb l'exvicepresident i exlíder de Podem, Pablo Iglesias, qui acusa de reencarnar, quan va ser candidat a les eleccions de la Comunitat de Madrid, "una versió actualitzada d'Alejandro Lerroux, aquell vell populista que combinava magistralment el verb esmolat envers els enemics amb el gaudi dels plaers burgesos propis de les elits que tant deia avorrir".
"Idealista com és, el seu fracs electoral rotund el va obligar a sortir de la política per la porta del darrere", apunta Vila, que culpa Vox d'haver encs la metxa d'aquesta campanya, tot i que adverteix que encadenar comentaris immorals pot merixer una reprovació política i moral, per no necessriament penal.
PANDMIA
Sobre la gestió de la pandmia, ha retret que no s'hagi deixat en mans de la responsabilitat individual qüestions com quan calia dur la mascareta, i que a Catalunya les restriccions les decidís el Procicat, "un rgan no només sotms a cap mena de control democrtic sinó incapa ni de justificar, en una simple acta, ni un sol dia, el contingut de les deliberacions ni la fonamentació científica dels acords".
"Alguns governs han exhibit sense escrúpols tics autoritaris, creient simplement que les mesures es podien justificar amb el suport d'una simple majoria parlamentria", destaca Vila.
A més, lamenta l'enfrontament que hi va haver entre la Generalitat i el govern central per la poca vacunació dels policies nacionals i de la Gurdia Civil, i qualifica d'impropi de la seva professionalitat que l'actual conseller de Salut, Josep Maria Argimon, no trobés el to adequat per abordar aquesta situació "segurament lleugerament infectat pel virus del sectarisme inoculat de manera inevitable en estar en contacte amb la política".
