L'etarra Inés del Río diu que no en sap res i el jutge Guevara dedica unes paraules emotives al comissari que va protegir el seu pare
SAN FERNANDO DE HENARES, 18 Maig (EUROPA PRESS) -
L'històric capitost d'ETA, Santiago Arróspide Sarasola, àlies 'Santi Potros', ha exigit aquest dilluns la seva llibertat i s'ha negat a declarar en el judici que se celebra a l'Audiència Nacional per l'atemptat frustrat del fiscal general de l'Estat Luis Antonio Burón Barba el maig del 1986 i en què l'etarra penedit Juan Manuel Soares Gamboa l'ha acusat d'ordenar l'atemptat. "N'estic segur, totes les ordres venien directament del cap de l'aparell militar, Santiago Arróspide", ha dit.
Així s'ha pronunciat aquest membre del 'comando Madrid', al qual la direcció de la banda terrorista va encarregar l'assassinat, després que l'acusat 'Santi Potros' afirmés en castellà des de la 'peixera' de la sala de vistes: "Demano la meva llibertat i no declararé". El dirigent etarra, ja condemnat per idear l'atemptat d'Hipercor, s'enfronta amb una petició fiscal de 14 anys de presó --17 amb el Codi Penal del 1973--, mentre que l'AVT sol·licita una pena de 20 anys de presó.
En el judici, han declarat, en qualitat de testimonis, les etarres Inmaculada Noble Goicoechea i Inés del Río, que han assegurat haver format part de la infraestructura de la banda terrorista en aquella època i no recordar cap detall de l'intent d'atemptat del fiscal general Burón Barba. "Jo em remeto al que consti al sumari, però no tinc cap record d'aquest cas en concret. He buscat al meu cap i només he trobat silenci", ha dit Del Río.
"No sé qui donava les ordres. Parlem de fets de fa 40 anys i he passat per moltes vivències personals i no trobo al meu cap res sobre aquest cas en concret. Em va sorprendre que em cridessin perquè no tinc cap coneixement d'això", ha asseverat Inés del Río, que ha estat condemnada a 3.828 anys de presó per la seva activitat com a membre del 'comando Madrid' i va quedar en llibertat l'octubre del 2013, després que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) condemnés Espanya a indemnitzar-la per haver-li aplicat la 'doctrina Parot' amb caràcter retroactiu.
Després d'ella, l'etarra Inmaculada Noble Goicoechea ha reconegut que va militar al 'comando Madrid' i, per aquesta raó, va ser condemnada a 27 anys de presó. Tot i això, ha afirmat que en aquell temps formava part de l'aparell que donava proveïment als integrants de la banda terrorista i s'ha desdit de la declaració que va prestar en seu policial.
Soares Gamboa, acollit a la 'via Nanclares', sí que s'ha mostrat "segur" que els integrants del 'comando Madrid' van rebre ordres d'atemptar contra el que va ser el màxim responsable del Ministeri Públic per part de Santiago Arróspide. "Rebíem sempre les ordres del cap de l'aparell militar", ha expressat.
"SEMPRE A LES SEVES ORDRES, SENYORIA"
A la vista oral, ha comparegut com a testimoni el conductor del vehicle oficial en el qual viatjava Luis Antonio Burón, que ha explicat que no seguien un "itinerari fix", juntament amb diversos agents del Cos Nacional de Policia, entre els quals hi havia, l'exresponsable de seguretat de l'Audiència Nacional, el comissari Ramón Lillo.
"Han passat exactament 29 anys. Mai pensava que ens veiéssim en una sala d'audiència. Va ser dels primers que van protegir el meu pare i a mi en aquesta santa casa", ha pronunciat emocionat el president del tribunal, Alfonso Guevara, al terme de la declaració del comissari Ramón Lillo.
El comandament policial ha respost: "Vam inaugurar l'Audiència Nacional, senyoria". "El 4 de gener del 1977", ha rememorat el magistrat Guevara, i el comissari ha conclòs: "Sempre a les seves ordres, senyoria".
En acabar el judici, el fiscal Juan Antonio García Jabaloy ha elevat definitivament la seva petició de pena tenint en compte la declaració incriminatòria del coimputat Soares Gamboa, que va tornar de la República Dominicana "a ajudar i no per venjança contra cap altre membre d'ETA". Per part seva, la defensa de l'acusat ha sol·licitat la lliure absolució per entendre que més enllà d'aquesta declaració no hi ha prou proves contra el seu client.
LA VÍCTIMA ES VA DESLLIURAR DE L'ATEMPTAT PERQUÈ 'LA TIGRESSA' ES VA QUEDAR ADORMIDA
En el seu escrit d'acusació, el Ministeri Públic assenyala que els etarres Antonio Troitiño, Iñaki de Juana, Juan Manuel Soares Gamboa i Idoia López Riaño componien el 'comando Madrid', que va rebre les ordres de 'Santi Potros' per "donar mort" a Luis Antonio Burón, per la qual cosa, els va facilitar la direcció del domicili des del qual diàriament es dirigia en el seu vehicle oficial al seu despatx a la Fiscalia General.
El pla consistia a situar un automòbil robat a Zarauz (Guipúscoa) proveït de tubs llançagranades que explotarien al pas del vehicle oficial. Per a això, els etarres van vigilar durant vuit dies la víctima, tot i que en el primer intent d'atemptat van veure frustrat el seu objectiu perquè aquest dia no va passar pel lloc on van estacionar el vehicle amb llançagranades.
El fiscal Juan Antonio García Jabaloy explica que van fracassar en una segona ocasió perquè l'"estretor" del carrer feia impossible disparar els llançagranades, fins que, el 8 de maig del 1986, Juan Manuel Soares i Antonio Troitiño van col·locar l'automòbil amb els explosius al carrer Vallehermoso de Madrid, per on "necessàriament" passaria el cotxe oficial del màxim representant del Ministeri Públic.
'La Tigressa', desvinculada actualment de la banda terrorista i acollida a la 'via Nanclares', i Ignacio de Juana Chaos havien de fer esclatar els llançagranades quan el fiscal general pugés al seu vehicle. Tot i això, tots dos es van quedar adormits i l'atemptat no es va arribar a cometre.
Els companys de comando els "van recriminar" el seu comportament i els quatre van decidir atemptar amb el mateix vehicle i el mateix dia contra l'ex president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Antonio Hernández Gil a la confluència del Passeig de l'Havana i la plaça de los Sagrados Corazones de Madrid.
'SANTI POTROS' TÉ UN ALTRE JUDICI PENDENT PER AL 24 DE JUNY
Aquest procediment ha estat un dels dos que va motivar la seva detenció el passat 20 de gener i pels quals continua a la presó provisional per risc de fuga. Està pres després que el Suprem decidís no descomptar-li la pena complerta a França i que els magistrats de l'Audiència Nacional estimessin que "en qualsevol moment pot fugir" per evitar ser jutjat pels dos atemptats comesos en els anys 80 que se li atribueixen.
En concret, a més de l'intent d'assassinat de Burón, se l'acusa de participar en l'atemptat contra una patrulla de la Guàrdia Civil ocorregut a Barcelona l'abril del 1987, que va causar la mort d'un vianant i ferides de gravetat a dos agents de la Guàrdia Civil i per la qual cosa serà jutjat el pròxim 24 de juny, segons han informat a Europa Press fonts jurídiques.
La Fiscalia i l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) han demanat que sigui condemnat a 94 anys i cinc mesos de presó per delictes d'assassinat, assassinat frustrat, atemptat, estralls terroristes i cinc faltes de lesions. A més, sol·liciten que els també condemnats per l'atemptat d'Hipercor, Domingo Troitiño, a qui es va aplicar la 'doctrina Parot', i el penedit Caride Simon, acollit a la via 'Nanclares', declarin en el judici en qualitat de testimonis i, per tant, amb obligació de dir la veritat i col·laborar amb la Justícia.
