Tres etarres eviten incriminar l'excap de la banda terrorista durant el judici, que ha quedat suspès fins al pròxim 16 de juliol
MADRID, 24 juny (EUROPA PRESS) -
L'històric cap d'ETA Santiago Arróspide Sarasola, àlies 'Santi Potros', ha aprofitat la seva presència en el judici que l'Audiència Nacional celebra contra ell per atemptar contra una patrulla de la Guàrdia Civil l'abril de 1987 per tornar a demanar el seu alliberament.
L'excap de comandos de la banda terrorista, que s'enfronta amb una petició de 94 anys de presó per part de la Fiscalia i de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), ja va fer aquest al·legat el maig passat durant el judici per l'atemptat frustrat de l'exfiscal general de l'Estat Luis Antonio Burón Barba, pel qual va ser condemnat a 17 anys de presó. "Demano la meva llibertat i no declararé", va dir llavors.
Potros, que ha estat defensat pel diputat d'Amaiur Iker Urbina, ha reiterat aquest dimecres que hauria d'estar en llibertat i s'ha negat a respondre les preguntes de la fiscal Ana Noé i de l'advocada de l'AVT, Carmen Ladrón de Guevara.
L'etarra penedit Caride Simón, acollit a la 'via Nanclares' i condemnat per aquests fets, ha reconegut que es comunicava a través de notes manuscrites amb la direcció de França, tot i que ha evitat incriminar directament 'Santi Potros' com el responsable de les ordres d'atemptar contra les Forces de Seguretat.
L'etarra Domingo Troitiño, a qui es va aplicar la 'doctrina Parot', i l'etarra Mercedes Ernaga han dit no que no recorden qui va ser el comandament que va ordenar l'atemptat del 2 d'abril de 1987, que va causar la mort d'un home que es trobava en aquell moment a l'interior d'una cabina telefònica i ferides de gravetat a dos guàrdies civils. L'AVT va sol·licitar la declaració de Caride Simon i Troitiño com a testimonis i, per tant, amb obligació de dir la veritat i col·laborar amb la Justícia.
El judici es reprendrà el pròxim 16 de juliol després d'haver estat suspès aquest dimecres a l'espera que comparegui un gendarme francès que va intervenir en la documentació confiscada en el moment de la detenció de 'Santi Potros'.
L'ACUSEN DE FACILITAR EL COTXE BOMBA
La Fiscalia i l'AVT acusen 'Santi Potros', que va ser condemnat per ser el 'cervell' de l'atemptat d'Hipercor que va costar la vida de 21 persones el 1987, d'un delicte d'assassinat consumat, dos assassinats en grau de temptativa, un altre d'estralls terroristes i cinc faltes de lesions que comporten una pena de 94 anys de presó d'acord amb el Codi Penal de 1973.
En el seu escrit provisional d'acusació, la fiscal Ana Noé sosté que el que en aquells moments era cap de l'aparell militar va subministrar als membres del 'comando Barcelona' Domingo Troitiño, Rafael Caride Simon i Mercedes Ernaga 40 quilograms d'explosiu amonal, pistoles, temporitzadors i detonadors per atemptar en el marc d'una "campanya contra militars d'alta graduació, membres de la Guàrdia Civil i policia".
A través de l'acusat, els etarres del 'comando Barcelona' van rebre un automòbil que havia estat robat i que havien carregat amb 18 quilos d'amonal i 30 de metralla de cargols perquè explotés al pas d'una patrulla de la Guàrdia Civil a l'encreuament de l'avinguda Meridiana amb els carrers Biscaia i José Estival de la ciutat comtal.
El 2 d'abril de 1987 a les 22.00 hores, Troitiño va accionar a distància el dispositiu detonador, mentre que Caride Simón vigilava els voltants i Ernaga els esperava a prop per fugir els tres cap a un pis que havien llogat amb un nom fals. L'explosió va provocar la mort de Juan Fructuoso Gómez, que es trobava en una cabina telefònica i ferides a set persones, els dos guàrdies civils i cinc vianants, també va causar danys valorats en 116.892 euros.
Aquest procediment va ser un dels dos que va motivar la detenció de 'Santi Potros' el passat 20 de gener i va justificar presó provisional per risc de fuga. L'acusat, a qui el Tribunal Suprem va decidir no descomptar-li la pena completa a França, ha estat condemnat fa poc a 17 anys de presó per ordenar l'assassinat de l'exfiscal general de l'Estat Luis Antonio Burón Barba, que es va deslliurar de l'atemptat perquè els terroristes Idoia López Riaño, 'La Tigressa', i Ignacio de Juana Chaos es van quedar adormits el 8 de maig de 1986.
