MADRID 7 febr. (EUROPA PRESS) -
Banc Santander i Banc Sabadell van recuperar 4.413 milions d'euros en dipòsits al novembre, el mes posterior a la celebració del referèndum il·legal a Catalunya, segons les dades de l'Associació Espanyola de Banca (AEB).
En concret, Banc Sabadell va registrar un alça en el seu saldo de dipòsits de 1.953 milions d'euros en el desè mes de l'any, després de la caiguda de 1.873 milions d'euros experimentada a l'octubre.
Per la seva banda, Santander ha registrat un increment de dipòsits d'aproximadament uns 2.460 milions d'euros al novembre.
Les dades oferides per l'AEB reflecteixen un descens de 25.540 milions d'euros en dipòsits de la clientela, però aquesta reculada es deu a l'absorció per part de Santander de nou societats emissores de deute adherides al grup.
Aquestes societats acumulaven emissions de deute per import d'uns 28.000 milions d'euros que en els comptes de l'AEB s'inclouen en l'apartat de dipòsits de Santander --en els comptes de l'entitat no es comptabilitzen d'aquesta manera--.
En ser absorbides per la seva matriu, els 28.000 milions en emissions de deute que les entitats tenien dipositats a Santander 'desapareixen' de l'apartat 'dipòsits de la clientela' i passen a reflectir-se en 'valors representatius de deute'.
Per tant, el banc càntabre no perd 25.540 milions d'euros en dipòsits al novembre, sinó que guanya uns 3.000 milions d'euros, aproximadament, ja que els 28.000 milions citats anteriorment s'anoten a un altre apartat del balanç.
La fusió de les societats emissores de deute de Santander amb la seva matriu respon a les necessitats de l'entitat de complir amb la denominada capacitat total d'absorció de pèrdues (TLAC, per les seves sigles en anglès).
Aquest requeriment és exigible en el marc de Basilea III al conjunt de bancs d'importància sistémica global (G-SIBs), del qual Santander forma part com a únic representant espanyol.
Segons les condicions d'aquest requeriment, a partir del 2022 únicament les emissions dutes a terme directament per la matriu, en aquest cas Santander, serien computables a l'efecte de TLAC.
Aquesta restricció també està incorporada en els requeriments mínims comunitaris de fons propis i passius admissibles (MREL, per les seves sigles en anglès).
Per la seva banda, BBVA ha registrat al novembre una reculada en el seu saldo de dipòsits de 1.791 milions d'euros, atribuïble a operacions singulars de grans corporacions i d'administracions públiques.
No obstant això, segons va assegurar el president de BBVA, Francisco González, durant la presentació dels comptes anuals de l'entitat, els recursos de banca comercial de l'entitat, que inclouen persones físiques i empreses de menor grandària, es van incrementar en 4.700 milions d'euros en el trimestre, dels quals 2.600 milions eren dipòsits.
Finalment, els dipòsits de Popular van caure en 197 milions d'euros al novembre i els de Bankinter en 113 milions d'euros.
En qualsevol cas, la metodologia de l'AEB per comptabilitzar els dipòsits dels bancs difereix de la qual utilitzen les pròpies entitats.
Segons els seus informes financers, els dipòsits dels clients de Santander Espanya van créixer un 3,9% en el trimestre i els de Sabadell, sense tenir en compte TSB, un 1,6%.
