Kike Rincón - Europa Press
BARCELONA 24 (EUROPA PRESS)
L'expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell, ha criticat aquest dimarts que va patir "una investigació prospectiva" en la causa en la que va passar 645 dies a la presó provisional investigat per presumpta pertinena a organització criminal i blanqueig de capitals, delictes dels que finalment va ser absolt.
"Si no hagués estat president del Bara no fan ni cas, ni aparec", ha dit en un acte del Collegi de l'Advocacia de Barcelona (Icab) en preguntar-se-li si creu que la seva vinculació al club va afectar al procediment.
Rosell ha recordat que la Fiscalia l'ha denunciat d'ofici set vegades i fins ara ha resultat sempre absolt, i ha criticat que per arrestar-lo "van enviar 50 policies, 25 gurdies civils i 25 policies nacionals, i 200 cmeres", i ha dit literalment que vol tirar de la manta fins al final.
"Aix destrossa la vida de les persones, no són conscients", ha dit en explicar que arran de les seves imputacions va ser acomiadat de tres multinacionals on era conseller i en les que no ha aconseguit recuperar la seva feina.
L'advocat de Rosell, Pau Molins, també ha intervingut a l'acte i ha recordat la dificultat d'"explicar al teu client quelcom que no entens, una injustícia que no entens", i ha qualificat el cas de Rosell com el més escandalós ús de presó preventiva.
Ha criticat que "l'ús de la presó preventiva encara és excessivament freqüent i rutinari", ha apostat per usar altres mesures, i creu que el millor seria el monitoratge amb una polsera electrnica.
DETENCIONS I COMPLIMENT DE CONDEMNA
L'acte de l'Icab ha comenat amb una taula sobre drets dels detinguts que ha reunit l'advocat Fermín Morales, l'excomissari cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Maria Estela, i el magistrat del Jutjat d'Instrucció 33 de Barcelona, Luis Martínez.
Estela ha explicat el protocol de detencions en la policia catalana i ha valorat que la policia deté "massa", doncs en la seva opinió, excepte en els delictes flagrants, en lloc de fer detencions planificades creu que seria suficient citar a l'investigat al jutjat.
Morales ha aprofundit en la regulació de l'habeas corpus' i Martínez ha recordat que des del moment en qu una persona est privada de llibertat o es dicta qualsevol mesura cautelar sobre ella ha d'estar "immediatament" assistida per un advocat.
Una tercera taula ha abordat els drets de les persones internes que compleixen condemna i la "doble condemna" que suposa per als seus familiars, en la que han intervingut l'exdirector de polítiques de drogues a Euskadi Gemma Calvet, l'exempresonat Iñaki Erazo i la jurista Erika Torregrossa.
