Demana "perdó" en nom d'Espanya a tot el que va patir exili després de la Guerra Civil
ARGELERS (FRANA), 24 febr. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha recordat aquest diumenge les conseqüncies de la Guerra Civil Espanyola i de la II Guerra Mundial per advertir que avui a Europa "no cal pensar que l'antisemitisme, l'homofbia, la xenofbia i el nacionalisme excloent són petits vents sense importncia que s'apagaran sols".
Ha pronunciat un discurs a la platja d'Argelers on va estar el camp de refugiats espanyols després de la Guerra Civil, al final d'una jornada al sud de Frana que ha dedicat a la memria de l'exili: abans ha visitat les tombes de l'últim president de la II República, Manuel Azaña, i del poeta Antonio Machado.
Sánchez ha afegit que el seu viatge també és una manera de demanar "perdó" en nom d'Espanya als quals van patir l'exili com Azaña i Machado, a els qui ha destacat com exemple del patiment, ja que demana igualment disculpes a tots els exiliats annims.
Considera que les disculpes arriben molt tard perqu "Espanya hauria d'haver-los demanat perdó molt abans per la infmia", i també ha alludit a Fernando Varela, últim president de la República en l'exili, i enterrat a París.
A més, "els seus afanys i el seu treball haurien servit per construir un país millor": més obert i reconciliat, més florent econmicament i més venturos, i ha afegit que moltes dones --illustres o annimes-- van aspirar a la igualtat de gnere en la República per no la van aconseguir, per la guerra i la dictadura.
Per tots ells, ha defensat que les guerres no acaben fins que "tots els ciutadans poden tornar a les seves cases i reprendre la vida que van abandonar".
El discurs 'Exili. Azaña i Machado' ha evocat també al fotgraf Francesc Boix --combatent republic a la Guerra Civil i supervivent del camp de Mauthausen--, com a reflex de la histria europea d'aquest moment, i després a l'escriptor i militant comunista Jorge Semprún: "Van ser europeus abans que existís Europa".
Ha citat l'escriptor Albert Camus al principi i al final: "Va ser a Espanya on la meva generació va aprendre que un pot tenir raó i ser derrotat, que la fora pot destruir l'nima i que de vegades el coratge no obté recompensa".
Sánchez ha recolzat aquestes paraules afirmant que a Espanya es va lliurar la primera batalla que va enfrontar al segle XX "a els qui defensaven la llibertat contra els quals defensaven models totalitaris de societat. I els qui portaven la raó --la raó almenys de la democrcia-- van ser derrotats".
PLACA D'HOMENATGE
Va ser el principi "d'un llarg exili de centenars de milers d'espanyols, molts dels quals van comenar la seva travessia en aquestes platges", ha lamentat en el seu discurs al costat de la sorra d'Argelers, on ha descobert una placa: 'El Govern d'Espanya rendeix tribut i homenatge a les exiliades i exiliats espanyols, lluitadors per la llibertat, en el 80 aniversari de l'exili republic espanyol'.
"Estic aquí per recordar-los a tots en nom d'Espanya. Per retre homenatge a aquella democrcia espanyola que va ser derrotada per la tirania" i a tots els que van lluitar per evitar-ho, ha afegit el president.
XENOFBIA AVUI
I en referir-se al present, ha lamentat que aquesta setmana s'han profanat en un cementiri francs desenes de tombes de jueus: "En tota Europa sonen vents de xenofbia. Les ptries, que durant tantes dcades havien estat espais de trobada, tornen a ser-ho de conflicte".
A més, "les fronteres invisibles tornen a tenir murs. Els ports no deixen atracar vaixells plens de persones malaltes i famolenques", per la qual cosa ha demanat recordar el segle XX per no consentir-ho: acordar-se dels espanyols, francesos, alemanys, italians, britnics i polonesos que es van sacrificar per Europa.
Després del discurs ha visitat el Cementiri dels Espanyols, també en Argelers, com a símbol del record a tots els exiliats.
