MADRID, 13 gen. (EUROPA PRESS) -
Les defenses dels exconsellers de la Generalitat Jordi Turull i Josep Rull i de l'expresident de l'ANC Jordi Snchez, condemnats per sedició en el judici del procés, han sollicitat aquest dimecres al Tribunal Constitucional (TC) que els posin en llibertat de manera immediata d'acord amb els arguments de la justícia belga per no arrestar i extradir el també exconseller Lluís Puig, perqu resol que el Tribunal Suprem no era competent per jutjar-los i que s'ha vulnerat la seva presumpció d'innocncia.
Per les defenses, segons els escrits que han presentat, la conseqüncia directa de la resolució del Tribunal d'Apellació de Brusselles hauria de ser "declarar la nullitat de la sentncia del 14 d'octubre del 2019, que es va dictar en vulneració de drets fonamentals" i, mentre el ple del Tribunal Constitucional no es pronunci sobre l'estimació del recurs d'empara, solliciten suspendre els efectes de la sentncia condemnatria i, per tant, "que els posin en llibertat de manera immediata".
En aquest sentit, apellen a l'argument dels jutges belgues de considerar que no hi ha una base legal explícita per ampliar la competncia del Tribunal Suprem per jutjar els acusats pels delictes de rebellió, sedició i la malversació de fons públics.
La defensa comparteix aquest argument i allega que s'ha vulnerat el dret al jutge ordinari que predetermina la llei "perqu el Tribunal Suprem ha assumit una competncia territorial que no li correspon per enjudiciar els fets" i ha privat addicionalment els condemnats del seu dret a la doble instncia, raonament que també adopten en els recursos d'empara contra la sentncia que igualment ha de resoldre el TC.
NO ES PERTORBA CAP "INTERS CONSTITUCIONAL"
Les defenses afegeixen que suspendre la condemna "no provoca una pertorbació greu a cap inters constitucional", com demostra el fet que els demandants ja han sortit en llibertat amb nombrosos permisos penitenciaris --posteriorment suspesos, tal com va passar amb la semillibertat-- "sense que s'hagi produt cap incidncia ni afectació a l'ordre públic".
En el cas dels tres recurrents, que defensa el lletrat Jordi Pina, es dona la circumstncia, segons apunten els escrits, que es podria produir una possible resolució sobre el fons quan ja s'hagi complert una part molt important de la presó i la inhabilitació.
Aix faria que la demanda perdés bona part de la seva raó de ser, "evitar que s'executi una condemna que es considera imposada en vulneració de drets fonamentals", segons argumenta. Amb tot, s'hi afegeix l'afectació que la pena produeix sobre els drets de l'article 23 de la Constitució perqu pesa sobre la seva persona i impedeix que es presentin en qualsevol procés electoral.
