MADRID, 13 (EUROPA PRESS)
Les defenses dels exconsellers de la Generalitat Jordi Turull i Josep Rull i de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, condemnats per sedició en el judici del procés, han sol·licitat aquest dimecres al Tribunal Constitucional (TC) que els posin en llibertat de manera immediata d'acord amb els arguments de la justícia belga per no arrestar i extradir el també exconseller Lluís Puig, perquè resol que el Tribunal Suprem no era competent per jutjar-los i que s'ha vulnerat la seva presumpció d'innocència.
Per les defenses, segons els escrits que han presentat, la conseqüència directa de la resolució del Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les hauria de ser "declarar la nul·litat de la sentència del 14 d'octubre del 2019, que es va dictar en vulneració de drets fonamentals" i, mentre el ple del Tribunal Constitucional no es pronunciï sobre l'estimació del recurs d'empara, sol·liciten suspendre els efectes de la sentència condemnatòria i, per tant, "que els posin en llibertat de manera immediata".
En aquest sentit, apel·len a l'argument dels jutges belgues de considerar que no hi ha una base legal explícita per ampliar la competència del Tribunal Suprem per jutjar els acusats pels delictes de rebel·lió, sedició i la malversació de fons públics.
La defensa comparteix aquest argument i al·lega que s'ha vulnerat el dret al jutge ordinari que predetermina la llei "perquè el Tribunal Suprem ha assumit una competència territorial que no li correspon per enjudiciar els fets" i ha privat addicionalment els condemnats del seu dret a la doble instància, raonament que també adopten en els recursos d'empara contra la sentència que igualment ha de resoldre el TC.
NO ES PERTORBA CAP "INTERÈS CONSTITUCIONAL"
Les defenses afegeixen que suspendre la condemna "no provoca una pertorbació greu a cap interès constitucional", com demostra el fet que els demandants ja han sortit en llibertat amb nombrosos permisos penitenciaris --posteriorment suspesos, tal com va passar amb la semillibertat-- "sense que s'hagi produït cap incidència ni afectació a l'ordre públic".
En el cas dels tres recurrents, que defensa el lletrat Jordi Pina, es dona la circumstància, segons apunten els escrits, que es podria produir una possible resolució sobre el fons quan ja s'hagi complert una part molt important de la presó i la inhabilitació.
Això faria que la demanda perdés bona part de la seva raó de ser, "evitar que s'executi una condemna que es considera imposada en vulneració de drets fonamentals", segons argumenta. Amb tot, s'hi afegeix l'afectació que la pena produeix sobre els drets de l'article 23 de la Constitució perquè pesa sobre la seva persona i impedeix que es presentin en qualsevol procés electoral.
