Publicat 08/11/2019 17:53CET

Snchez, Rull i Turull demanen al Suprem que anulli les condemnes com a pas previ per acudir al TC

Josep Rull, Jordi Turull, Jordi Snchez en una imatge d'arxiu.
CONGRESO - Archivo

MADRID, 8 nov. (EUROPA PRESS) -

La defensa dels condemnats en la causa del procés Jordi Snchez, Jordi Turull i Josep Rull ha presentat aquest divendres els seus respectius escrits davant la Sala del Tribunal Suprem que els va condemnar el passat 14 d'octubre i va sollicitar l'anullació de les penes imposades, que van ser de 9, 12, 10 anys i mig i 12 anys de presó respectivament.

La petició, els arguments de la qual s'individualitzen en cadascun dels casos, es duu a terme per la defensa que exerceix el lletrat Jordi Pina a l'efecte de l'eventual recurs d'empara i posterior demanda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), es duu a terme per la vulneració de cinc articles de la Constitució i set de la Carta Europea de Drets Humans.

En el seu escrit, la defensa argumenta que a fi de garantir la imparcialitat de la Sala en la resolució d'aquest incident de nullitat hauria de garantir-se que "la composició personal del Tribunal sigui diferent de la que va celebrar el judici oral".

El que per a aquesta part suposa una manca de congruncia entre els fets ocorreguts a Catalunya la tardor del 2017 i la condemna imposada "només sembla que es pot explicar des de la voluntat d'escarmentar els mxims líders polítics i socials del moviment independentista amb cstigs que gens tenen a veure amb la gravetat real dels fets a la comissió dels quals van induir als ciutadans", afegeixen els escrits.

Els incidents presentats criden també l'atenció sobre el fet que, dos anys després dels fets, no hi ha constncia que cap votant hagi estat processat per sedició pels fets del 20 de setembre o de l'1 d'octubre. Segons les defenses dels dirigents independentistes no es pot mantenir que els ciutadans actuessin com a simples instruments totalment "abduts" pels acusats en una situació d'error invencible.

ALLUDEIXEN A LA PROMESA DE SÁNCHEZ DE PENALITZAR REFERNDUMS ILLEGALS

Al llarg dels escrits, la defensa dels dirigents independentistes recorda que l'actual Codi Penal no inclou la celebració de referndums illegals, i que la mateixa exposició de motius de la norma vigent deixa ben clara la voluntat del legislador que tals fets no fossin criminalitzats. Tant és així que, com és notori, en la campanya electoral de novembre del 2019 l'actual president en funcions del Govern espanyol ha proposat la reintroducció d'aquest delicte per donar resposta a fets com els que aquí s'han jutjat", afegeixen en clara allusió a l'anunci fet per Pedro Sánchez durant el debat electoral de dilluns.

Per a la defensa, imposar penes de presó properes als deu anys per "una suposada pertorbació de l'ordre públic esdevingudes en el marc de manifestacions de protesta política en les quals afortunadament no hi ha hagut morts, ni ferits greus, ni s'han esgrimit armes si més no, "suposa incórrer en una palesa desproporció punitiva "desalentadora de l'exercici de drets fonamentals bsics en una societat de llibertats".

És més, consideren que aplicar el delicte de sedició en funció de quins siguin els mbils polítics dels qui el cometen, com creuen que ha passat en aquest cas, "és, senzillament, discriminació per raons de carcter ideolgic" incompatible amb la Constitució. Qualifiquen igualment de "perturbadora" la presncia en el procés de Vox, que va exercir l'acusació popular en aquest assumpte.

Diuen també els escrits que Snchez, Rull i Turull han de ser absolts per les evidents dificultats "per subsumir un relat tan pobre (amb tots els respectes) dels fets en el comportament típic de l'"alament públic i tumultuari" que integra el delicte de sedició aplicat a tots ells.

L'escrit més llarg, el presentat en defensa de Sánchez, insisteix especialment en la impossibilitat de cometre la sedició i subratlla la vaguetat de l'article de Codi Penal aplicat per condemnar-lo per sedició, i afegeix que aix "resulta especialment preocupant si es té en compte que la mera vigncia pot restringir l'exercici de drets fonamentals, en aquest cas de reunió pacífica, llibertat d'expressió o llibertat ideolgica".

INCIDNCIA DE LES FILTRACIONS

Els escrits alludeixen de la mateixa manera a les filtracions periodístiques que van permetre, segons les defenses, que el contingut de la resolució fes públic quan el contingut era susceptible encara d'experimentar canvis. "bviament tals publicacions van generar un encs debat ciutad i meditic a favor i en contra del veredicte condemnatori, sonorament amplificat pel context de precampanya electoral en el qual es trobava la política espanyola", afegeixen.

Per l'advocat Jordi Pina, el secret de les deliberacions d'un Tribunal és un pressupost bsic de la imparcialitat i independncia judicials, perqu amb ell es pretén allar als membres d'aquest rgan judicial de les pressions o de la influncia que, de manera directa o indirecte, pot exercir l'opinió pública si aquesta coneix anticipadament quin ser el sentit de la decisió.

I afegeix que precisament per evitar les pressions externes, fins que la sentncia no ha estat signada els membres de qualsevol Sala tenen l'obligació de guardar reserva sobre el sentit de la seva decisió. El que ha passat en aquest cas, conclouen en l'absncia d'imparcialitat del tribunal perqu, "ja que no es poden determinar quins han estat els seus concrets efectes" ha de suposar la invalidesa de l'acte processal i la consegüent absolució dels seus defensats.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés