La reunió telemtica preveu abordar els fons europeus i comptar amb la presncia d'Ursula Von der Leyen
MADRID, 25 oct. (EUROPA PRESS) -
El cap de l'Executiucentral, Pedro Sánchez, i els líders autonmics es veuran les cares aquest dilluns en la XXIIIa Conferncia de Presidents, després que el Govern espanyol hagi decretat l'estat d'alarma després que onze executius autonmics ho haguessin demanat. La reunió, que es desenvolupar de manera telemtica, est prevista per abordar els criteris de repartiment dels fons europeus que arribaran a Espanya i comptar, a més, amb la presncia virtual de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen.
La Conferncia de Presidents d'aquest dilluns ser l'rgan en qu el Govern central i els líders autonmics es vegin per vegada primera des que l'Executiu central decretés l'estat d'alarma. En les últimes dates l'hi havien demanat fins a onze comunitats: País Basc, Catalunya, Cantbria, les comunitats governades pel PSOE d'Astúries, Extremadura, La Rioja, Navarra, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana i Balears, així com la ciutat autnoma de Melilla.
Pedro Sánchez té la intenció d'acudir de manera presencial al Senat per dirigir des d'all, amb alguns dels seus ministres, la Conferncia de Presidents que comenar tocades les 10.00 hores. Per contra, els presidents autonmics participaran per videconferncia, com Von der Leyen i el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Abel Caballero.
La reunió es dividir en dues sessions. La primera, la protagonitzaran el president del Govern central, Pedro Sánchez, la presidenta de la Comissió, i els mandataris autonmics, i després tindr lloc una segona sessió dels equips tcnics, per seguir treballant en la forma de repartir i invertir els fons europeus.
La intenció del Govern espanyol en aquesta reunió és fer a les comunitats autnomes copartícipes de la gestió del Fons Europeu de Recuperació i que puguin tenir un dileg directe amb la presidenta de la institució sobre aquest nou instrument.
No obstant aix, alguns líders autonmics que participaran en aquesta Conferncia han anat avanat les pretensions que exposaran en aquest frum. Aquestes són les exigncies que plantejaran a Sánchez en la reunió dels presidents:
CASTELLA I LLEÓ
El president de la Junta, Alfonso Fernández Mañueco, planteja que Castella i Lleó lideri acords amb les Comunitats Autnomes amb les quals comparteix problemes i especialment, amb el Frum Español de Regions amb Desafiaments Demogrfics.
Així mateix, advoca per formular projectes a mesura que es vagin coneixent els reglaments que regulin els fons. Des d'una posició comuna, també vol sollicitar al Govern central un repartiment entre comunitats autnomes d'aquests fons amb criteris objectius i transparents i especialment considerant l'equilibri territorial i els reptes demogrfics.
ANDALUSIA
El president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno (PP), demandar a la Conferncia de Presidents que el Govern central reparteixi primer els fons europeus entre les comunitats seguint els mateixos criteris de població, atur i PIB que ha avalat la Comissió Europea per al repartiment dels fons entre els estats.
D'aquesta manera, el president defensar que a Andalusia li correspon el 32 per cent dels 72.000 milions a fons perdut que rebr Espanya de la UE, és a dir, una mica més de 23.000 milions.
GALÍCIA
El president de la Xunta, Alberto Nuñez Feijóo, va assegurar que Galícia proposar reservar "una part" de la Conferncia de Presidents que es reunir dilluns per abordar la situació de la pandmia i la seva evolució en el conjunt d'Espanya.
"És fonamental aquesta Conferncia de Presidents per parlar de la situació econmica i de la candidatura d'Espanya als fons europeus, per el que est clar és que estem en una onada de la pandmia, i tornem una altra vegada als problemes de la primera", va advertir.
PAÍS BASC
El Lehendakari, Iñigo Urkullu, creu que existeix "una confusió absoluta" sobre els Fons Europeus i, després de demanar una clarificació tant al Govern central com a les institucions europees, ha confiat "aclariments" a la Comissió. A més, el president de l'Executiu basc assegura que "en principi" no comparteix el "plantejament de renúncia" de Calviño a "un apartat tan quantiós" com 70.000 milions en crdits per reclamar només les ajudes directes a fons perdut.
Urkullu va manifestar que, en aquest moment, el Govern basc est en un "exercici propi" d'identificació de projectes, a l'espera d'una clarificació del qu passa amb els fons europeus quant a la quantificació, la seva metodologia de treball, la relació que afecta als fons de reactivació, o qu tenen a veure amb les subvencions o els prstecs. També ha recordat que no es pot oblidar que els fons europeus són un endeutament de la UE, dels Estats Membres i, "com tot endeutament, després cal pagar".
CANRIES
El president canari, Ángel Víctor Torres, es presentar a la Conferncia de Presidents amb l'objectiu de, a més de fons europeus, parlar d'immigració i de la resposta que necessita d'Europa, al mateix temps que apellar a la solidaritat de les comunitats autnomes.
NAVARRA
El Govern de Navarra ja ha dissenyat alguns projectes que vol negociar amb el Govern d'Espanya perqu es puguin finanar amb els fons europeus davant la crisi de la Covid-19. Entre aquests projectes es troben el Canal de Navarra, el Pol d'Innovació Digital, un 'hub' navarrs de la indústria agroalimentria, un pacte verd o una nova agenda urbana que inclogui la rehabilitació del parc d'habitatges.
CASTELLA-LA MANXA
El vicepresident del Govern de Castella-la Manxa, José Luis Martínez Guijarro, va demanar al Govern que "hi hagués una assignació a compte dels fons europeus perqu es puguin poder executar des de l'1 de gener del 2021 a les Comunitats Autnomes que tinguin els pressupostos aprovats".
Guijarro va explicar que fins al 30 d'abril el Govern d'Espanya té de termini per presentar el programa nacional amb els projectes inclosos davant la Unió Europea, i després, les institucions europees tenen dos mesos per presentar el projecte que presenti Espanya.
"I a partir d'aquell moment es podran lliurar els fons, per el plantejament que es far és no esperar fins al juliol i que abans es pugui donar un anticipi", perqu en paraules del 'número dos' de l'Executiu castell-manxec, "en aquests 6 mesos es puguin també tramitar els projectes per estalviar temps".
ARAGÓ
En la mateixa línia de la Junta de Castella-la Manxa es va expressar la consellera de Presidncia d'Aragó, Maite Pérez, que també va incidir en les entregues anticipades perqu considera que és important tenint en compte que el 31 de desembre del 2023 han d'estar compromesos el 70% de tots els recursos assignats a Espanya i per a aix el conjunt d'administracions han de comenar a executar amb "rpid i aviat".
