Publicat 25/10/2020 17:55CET

Sánchez es reuneix dilluns amb els líders autonòmics en una Conferència de Presidents marcada per l'estat d'alarma

La reunió telemàtica preveu abordar els fons europeus i comptarà amb la presència d'Ursula Von der Leyen

MADRID, 25 oct. (EUROPA PRESS) -

El cap de l'Executiucentral, Pedro Sánchez, i els líders autonòmics es veuran les cares aquest dilluns en la XXIIIa Conferència de Presidents, després que el Govern espanyol hagi decretat l'estat d'alarma després que onze executius autonòmics ho haguessin demanat. La reunió, que es desenvoluparà de manera telemàtica, està prevista per abordar els criteris de repartiment dels fons europeus que arribaran a Espanya i comptarà, a més, amb la presència virtual de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen.

La Conferència de Presidents d'aquest dilluns serà l'òrgan en què el Govern central i els líders autonòmics es vegin per vegada primera des que l'Executiu central decretés l'estat d'alarma. En les últimes dates l'hi havien demanat fins a onze comunitats: País Basc, Catalunya, Cantàbria, les comunitats governades pel PSOE d'Astúries, Extremadura, La Rioja, Navarra, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana i Balears, així com la ciutat autònoma de Melilla.

Pedro Sánchez té la intenció d'acudir de manera presencial al Senat per dirigir des d'allà, amb alguns dels seus ministres, la Conferència de Presidents que començarà tocades les 10.00 hores. Per contra, els presidents autonòmics participaran per videconferència, com Von der Leyen i el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Abel Caballero.

La reunió es dividirà en dues sessions. La primera, la protagonitzaran el president del Govern central, Pedro Sánchez, la presidenta de la Comissió, i els mandataris autonòmics, i després tindrà lloc una segona sessió dels equips tècnics, per seguir treballant en la forma de repartir i invertir els fons europeus.

La intenció del Govern espanyol en aquesta reunió és fer a les comunitats autònomes copartícipes de la gestió del Fons Europeu de Recuperació i que puguin tenir un diàleg directe amb la presidenta de la institució sobre aquest nou instrument.

No obstant això, alguns líders autonòmics que participaran en aquesta Conferència han anat avançat les pretensions que exposaran en aquest fòrum. Aquestes són les exigències que plantejaran a Sánchez en la reunió dels presidents:

CASTELLA I LLEÓ

El president de la Junta, Alfonso Fernández Mañueco, planteja que Castella i Lleó lideri acords amb les Comunitats Autònomes amb les quals comparteix problemes i especialment, amb el Fòrum Español de Regions amb Desafiaments Demogràfics.

Així mateix, advoca per formular projectes a mesura que es vagin coneixent els reglaments que regulin els fons. Des d'una posició comuna, també vol sol·licitar al Govern central un repartiment entre comunitats autònomes d'aquests fons amb criteris objectius i transparents i especialment considerant l'equilibri territorial i els reptes demogràfics.

ANDALUSIA

El president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno (PP), demandarà a la Conferència de Presidents que el Govern central reparteixi primer els fons europeus entre les comunitats seguint els mateixos criteris de població, atur i PIB que ha avalat la Comissió Europea per al repartiment dels fons entre els estats.

D'aquesta manera, el president defensarà que a Andalusia li correspon el 32 per cent dels 72.000 milions a fons perdut que rebrà Espanya de la UE, és a dir, una mica més de 23.000 milions.

GALÍCIA

El president de la Xunta, Alberto Nuñez Feijóo, va assegurar que Galícia proposarà reservar "una part" de la Conferència de Presidents que es reunirà dilluns per abordar la situació de la pandèmia i la seva evolució en el conjunt d'Espanya.

"És fonamental aquesta Conferència de Presidents per parlar de la situació econòmica i de la candidatura d'Espanya als fons europeus, però el que està clar és que estem en una onada de la pandèmia, i tornem una altra vegada als problemes de la primera", va advertir.

PAÍS BASC

El Lehendakari, Iñigo Urkullu, creu que existeix "una confusió absoluta" sobre els Fons Europeus i, després de demanar una clarificació tant al Govern central com a les institucions europees, ha confiat "aclariments" a la Comissió. A més, el president de l'Executiu basc assegura que "en principi" no comparteix el "plantejament de renúncia" de Calviño a "un apartat tan quantiós" com 70.000 milions en crèdits per reclamar només les ajudes directes a fons perdut.

Urkullu va manifestar que, en aquest moment, el Govern basc està en un "exercici propi" d'identificació de projectes, a l'espera d'una clarificació del què passa amb els fons europeus quant a la quantificació, la seva metodologia de treball, la relació que afecta als fons de reactivació, o què tenen a veure amb les subvencions o els prèstecs. També ha recordat que no es pot oblidar que els fons europeus són un endeutament de la UE, dels Estats Membres i, "com tot endeutament, després cal pagar".

CANÀRIES

El president canari, Ángel Víctor Torres, es presentarà a la Conferència de Presidents amb l'objectiu de, a més de fons europeus, parlar d'immigració i de la resposta que necessita d'Europa, al mateix temps que apel·larà a la solidaritat de les comunitats autònomes.

NAVARRA

El Govern de Navarra ja ha dissenyat alguns projectes que vol negociar amb el Govern d'Espanya perquè es puguin finançar amb els fons europeus davant la crisi de la Covid-19. Entre aquests projectes es troben el Canal de Navarra, el Pol d'Innovació Digital, un 'hub' navarrès de la indústria agroalimentària, un pacte verd o una nova agenda urbana que inclogui la rehabilitació del parc d'habitatges.

CASTELLA-LA MANXA

El vicepresident del Govern de Castella-la Manxa, José Luis Martínez Guijarro, va demanar al Govern que "hi hagués una assignació a compte dels fons europeus perquè es puguin poder executar des de l'1 de gener del 2021 a les Comunitats Autònomes que tinguin els pressupostos aprovats".

Guijarro va explicar que fins al 30 d'abril el Govern d'Espanya té de termini per presentar el programa nacional amb els projectes inclosos davant la Unió Europea, i després, les institucions europees tenen dos mesos per presentar el projecte que presenti Espanya.

"I a partir d'aquell moment es podran lliurar els fons, però el plantejament que es farà és no esperar fins al juliol i que abans es pugui donar un anticipi", perquè en paraules del 'número dos' de l'Executiu castellà-manxec, "en aquests 6 mesos es puguin també tramitar els projectes per estalviar temps".

ARAGÓ

En la mateixa línia de la Junta de Castella-la Manxa es va expressar la consellera de Presidència d'Aragó, Maite Pérez, que també va incidir en les entregues anticipades perquè considera que és important tenint en compte que el 31 de desembre del 2023 han d'estar compromesos el 70% de tots els recursos assignats a Espanya i per a això el conjunt d'administracions han de començar a executar amb "ràpid i aviat".

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés