Ricardo Rubio - Europa Press
MADRID, 1 oct. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha rendit aquest dilluns homenatge a les víctimes d'ETA i ha agraït la col·laboració francesa a la lluita contra la banda, durant una cerimònia solemne al costat del primer ministre francès, Édouard Philippe, "per donar visibilitat a la victòria".
A l'acte no han assistit els expresidents Aznar i Rajoy, i tampoc ha comptat amb la presidenta del Congrés, Ana Pastor, o amb el president del Senat, Pío García Escudero, malgrat haver estat convidats.
"Retem homenatge a la col·laboració i la cooperació entre països que lluiten sota el mantell que abrigalla la mateixa causa, per donar visibilitat a la victòria, per rendir un homenatge profund i sentit al triomf de les víctimes i l'Estat Social i Democràtic de Dret. Assenyalem el final d'un camí que la nostra societat mai va voler emprendre amb un acte d'enorme valor simbòlic", ha dit Sánchez durant la seva intervenció.
Durant l'acte celebrat al Palau de la Moncloa, el president del Govern ha rebut de mans de Philippe més de 8.000 efectes i documents confiscats a la banda terrorista en operacions a càrrec dels cossos i forces de seguretat franceses.
"Resistim primer i al final guanyem des de l'Estat de Dret i amb el compromís de la societat basca i espanyola", ha dit. Sánchez ha dedicat paraules a les víctimes del terrorisme i ha recordat la importància del relat i que aquest les tingui en compte.
En aquest sentit, Sánchez ha emfatitzat que es va derrotar a la banda terrorista ETA perquè Espanya "no estava sola en la lluita", ja que comptava amb França.
Així, ha recalcat que "mai va haver d'haver-hi un camí en el qual s'expliqués a les mates" i ha recordat aquells 'anys de plom' en el que s'imagina "la incertesa i l'angoixa en una trucada telefònica llarga".
Així, i malgrat que a la sala només hi havia dos expresidents, José Luis Rodríguez Zapatero i Felipe González, Pedro Sánchez ha volgut enviar un missatge de "comprensió, gratitud i respecte cap a tots els presidents que van aconseguir la victòria de la democràcia sobre el terror".
ELS ANOMENATS 'SEGELLS D'ETA'
Durant l'acte, el president ha rebut de mans del primer ministre francès una còpia de part dels documents denominats com 'els segells d'ETA'.
Aquests 8.000 materials i papers, procedents d'operacions antiterroristes franceses i de confiscació a la banda simbolitzen segons el president "l'èxit de l'estreta col·laboració hispà-francesa".
"Per sobre de les velles fronteres, a Europa preval la solidaritat; l'entrega visualitza la barbàrie terrorista, la victòria de la democràcia i la dissolució final d'ETA", ha remarcat.
Segons ha afegit, aquests documents, ajudaran a esclarir crims àdhuc per resoldre i serviran també per "dignificar la memòria de les víctimes" per mitjà del Centro Memorial.
Ha ressaltat que l'engegada de la Fundació Centro Memorial de Víctimes del Terrorisme, destinatària dels arxius cedits per França, "és i seguirà sent una prioritat absoluta del Govern".
Sobre les víctimes, ha recalcat que recordar-les és "una exigència moral", per la qual cosa han de ser "reconegudes per la societat" i ha afegit que s'ha de construir el relat de la veritat perquè és una dels deutes amb les víctimes i amb els joves que no han sofert la violència terrorista.
Al seu judici, aquest relat els correspon a elles, "i no als terroristes", per la qual cosa ha recalcat que la societat ha de ser capaç de construir una narrativa de memòria que incorpori el relat de les víctimes.
800 PERSONES ASSASSINADES
Per finalitzar el seu discurs, el president del Govern ha tornat a recordar i homenatjar "a les més de 800 persones assassinades per ETA, a les seves famílies, als milers de ferits i als amenaçats", i ha explicat que encara que avui es lliuren els 'segells d'ETA', el que no se segellarà mai és la "necessitat de recordar als qui més van sofrir".
En aquest sentit, ha volgut recordar a l'última víctima d'ETA, el gendarme francès Jean Serge Nèrin, i ha tornat a agrair la tasca dels magistrats que van actuar d'enllaç amb França.
"No podem recuperar les vides que vam perdre, però podem recuperar i mantenir la seva memòria. La pau suposa el triomf de les víctimes i el triomf de la democràcia", ha conclòs el president.
"AQUELL CRIT DE RÀBIA"
Per la seva banda, el primer ministre francès, Èdouard Philippe, ha recordat els moments previs a la mort de Miguel Ángel Blanco al 1997 quan "milions d'espanyols van emetre un crit de ràbia, de còlera, contra la violència que ensagnava Espanya".
Segons ha assenyalat, aquest crit es va escoltar a Espanya, però va tenir ressò a França perquè havia servit com a "refugi i avituallament als etarres".
Així, ha recordat que la lluita "sense pietat, espatlla amb espatlla" entre tots dos pobles que comparteixen valors han fet possible la victòria que avui se celebra, i ha volgut recordar la figura de Nicolas Sarkozy perquè "la victòria que se celerba també és seva".
Philippe també ha volgut enrecordar-se de les associacions de víctimes, representades per les principals a l'acte commemoratiu, i ha assenyalat que afronta la victòria amb "sentiments barrejats": "Tristos però amb determinació".
ABSÈNCIES DESTACADES
A l'acte han assistit, a més de membres d'associacions de víctimes del terrorisme, com Marimar Blanco o Consuelo Ordoñez, part de la judicatura que va ser clau en la lluita contra el terrorisme --Santiago Pedraz o Javier Gómez Bermúdez--, així com comandaments policials.
A més, entre les primeres files destacava el lehendakari basc, Iñigo Urkullu; el president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas; el director del CNI, Félix Sanz Roldán; el exvicepresident del Govern de Zapatero i ministre de l'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba; l'exvicepresidenta i membre del Consell d'Estat María Teresa Fernández de la Vega; l'exlehendakari Patxi López, o el Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán.
Per part del Govern, han assistit la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo; el ministre de l'Interior, Fernando Gran Marlaska; la titular de Justícia, Dolores Delgado; la ministra i portaveu, Isabel Celaá, i el ministre d'Afers Exteriors Josep Borrell.
Davant de la nodrida representació de la política espanyola, han destacat les absències tant dels expresidents Aznar i Rajoy, com d'Ana Pastor i Pio García Escudero.
A aquestes absències, a les quals segons fonts de Moncloa consultades per Europa Press han indicat que se'ls va convidar tant per telèfon com per escrit, cal sumar la del president de la Comunitat de Madrid, Ángel Garrido.
Preguntades aquestes mateixes fonts a prop de l'absència de membres dels partits polítics més representatius, han assenyalat que posat que l'acte era institucional, la invitació ha estat institucional.
Al finalitzar l'acte Sánchez ha imposat la Encomienda de la Orden de Isabel la Católica a les magistrades Hèléne Davo i Laurence Li Vert.
Després d'un minut de silenci per les víctimes, l'acte ha finalitzat amb un 'aurresku' tradicional basc que els assistents, secundant al 'lehendakari' Iñigo Urkullu, han contemplat de peu.
