Oscar del Pozo - Europa Press
MADRID 19 set. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern central, Pedro Sánchez, respon aquest dimecres en el Ple de control del Congrés a les preguntes sobre la seva gestió al capdavant de l'Executiu, la crisi catalana i la Llei de Secrets Oficials que li dirigiran des del PP, Esquerra Republicana (ERC) i el PNB respectivament.
El primer a 'obrir foc' serà el president del PP, Pablo Casado, qui pretén que Sánchez li expliqui "què més ha de passar" perquè entengui que la seva presència al Govern és "nociva" i un "llast" per al país.
Aquestes van ser les mateixes paraules que el president socialista va dirigir al seu antecessor en el càrrec, Mariano Rajoy, com a part del discurs que va pronunciar durant la moció de censura en contra seva que va encapçalar i que va acabar portant-lo a la Moncloa, segons han informat a Europa Press fonts 'populars'.
Aquest interrogant de Casado dista del genèric pel qual va optar la setmana passada per a la seva estrena en la Cambra baixa com a nou líder del PP, amb el qual demanava al president una valoració sobre la situació política i econòmica d'Espanya.
Aquesta pregunta la va realitzar un dia després de la dimissió de la ministra de Sanitat, Carmen Montón, un assumpte que el líder del PP no va esmentar, i minuts abans que el president de Ciudadanos, Albert Rivera, acaparés tots els titulars en portar al Congrés els dubtes sobre la tesi doctoral del president.
"QUÈ MÉS HA DE PASSAR?"
En aquesta ocasió, no obstant això, l'enunciat de la preguntada triada per Casado porta ja implícita la crítica cap a Sánchez, al que acusa de ser "un llast" per a Espanya. "Què més ha de passar perquè entengui que la seva presència al capdavant del Govern és nociva i un llast per a país?", resa textualment.
A més, Sánchez afrontarà en el Ple un altre interrogant sobre el conflicte català, que en aquesta ocasió li realitzarà el portaveu parlamentari d'ERC, Joan Tardà. En concret, Tardà vol saber quina creu que és "la millor fórmula" perquè independentistes i no independentistes a Catalunya puguin decidir el seu futur "en igualtat de condicions, sense ser vulnerades les seves legítimes aspiracions polítiques".
Finalment, el portaveu del PNB, Aitor Esteban, qüestionarà les "contradiccions" del Govern socialista en relació a la Memòria Històrica amb la següent pregunta: "No li semblen contradictoris els anuncis que està fent sobre la Memòria Històrica quan el seu Govern no està donant cap pas per modificar o minimitzar l'impacte de la vigent Llei de Secrets Oficials de 1968?".
Els nacionalistes bascos van presentar l'inici de la legislatura una proposició de llei, que ja va ser presa en consideració, per avançar en la desqualificació de documents declarats secrets. No obstant això, va estar més d'un any i mig a la 'nevera', prorrogant-se el termini d'esmenes setmana rera setmana, i malgrat que el març passat els grups van registrar més de 50 esmenes, la ponència no es va reactivar fins a finals del juny. Amb el parèntesi estival, els treballs de la ponència van quedar paralitzats.
