Admet que va convocar la concentració, es va ocupar de l'ordre, per es desentén de l'atac als cotxes
MADRID, 21 febr. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Snchez ha negat de manera rotunda en el judici del procés al Suprem que la multitudinria concentració del 20 de setembre del 2017 davant de la Conselleria d'Economia de la Generalitat impedís el registre ordenat pel Jutjat de Barcelona que investigava l'organització de l'1-O o que posés en risc la integritat física de les persones. El que sí que ha adms són els contactes telefnics directes que va mantenir amb l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, amb el vicepresident Oriol Junqueras i amb el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluis Trapero per coordinar tasques d'ordre mitjanant voluntaris de la seva organització.
El fiscal Javier Zaragoza ha dirigit a l'acusat un interrogatori molt incisiu pel que fa al setge que va tenir lloc davant de la conselleria els dies 20 i 21 de setembre, preguntant per fets concrets i volent saber les hores que hi va ser, quan i com va parlar amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat i quantes trucades va fer o va rebre d'autoritats catalanes.
La importncia d'aquestes qüestions radica en qu és necessari acreditar l'existncia de violncia per sustentar la petició de 17 anys per a Snchez per un delicte de rebellió.
Durant les seves tres primeres hores de declaració, i després de fer un relat de la primera vegada que es va personar a la conselleria, el dia 20 al matí, Snchez ha adms que l'exconseller d'Interior Joaquim Forn li va trucar a mig matí per demanar-li la seva collaboració per ajudar "en matria d'ordre" durant la mobilització, després de la qual cosa va parlar amb el llavors cap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, qui li va demanar que organitzés els "voluntaris" de l'ANC.
"Sembla que li van encomanar funcions d'ordre públic amb una concentració que s'anava complicant", ha comentat el fiscal, a la qual cosa Snchez ha respost que "no cal confondre tasques de serveis d'ordre amb l'ordre públic", i que aquest sempre va estar a crrec dels Mossos i de la Gurdia Civil.
DOTZE HORES DE PASSADÍS AMB VOLUNTARIS
"Una tasca molt diferent, que est contemplada en la normativa de les manifestacions, és oferir un mínim de servei d'ordre dels convocants i tenir una interlocució amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat", ha subratllat, encara que també ha explicat que una altra de les seves funcions era formar un "passadís" perqu es pogués entrar i sortir de la conselleria. Aquell passadís, segons ha arribat a manifestar en un altre moment de la seva declaració, es va mantenir durant unes dotze hores, fins que la mobilització va ser dissolta cap a la mitjanit.
Pel que fa als seus contactes amb Junqueras, el líder de l'ANC no ha pogut concretar si les trucades amb l'exvicepresident van ser una o diverses, encara que ha recordat que li va trucar per saber si el passadís cap a la Conselleria estava obert, i ell li va respondre afirmativament.
Al llarg de la declaració han estat diversos els moments en els quals el fiscal Zaragoza li ha preguntat per qu no va dissoldre la concentració, en veure el caire que estava prenent la protesta, i en cadascuna Snchez li ha retret que li atribuís unes funcions de seguretat que ell no tenia.
També ha reconegut que davant la quantitat de gent concentrada --en alguns moments es va arribar a les 40.000 persones-- ell es va veure incapa de fer que es retiressin de la porta o es dissolguessin.
ELEMENTS FESTIUS EN UNA CONCENTRACIÓ "SENSE TENSIÓ"
Segons l'acusat, la seva "percepció actual" dels fets ocorreguts durant aquelles hores és que "en cap moment va haver-hi tensió" i la gent que hi havia responia amb "elements festius, cntics i fins i tot hi havia un escenari per on van passar grups de música, artistes...". I a més, Snchez ha reivindicat que, encara que "el dret de manifestació no és absolut", és "important per poder-se expressar i actuar en una societat democrtica".
En aquest punt ha rebutjat per "radicalment fals" el relat que s'ha fet des d'alguns mitjans de comunicació que va haver-hi un intent d'assalt a la Conselleria d'Economia. No va haver-hi cap risc per a la integritat física de cap persona i no va haver-hi cap dany a l'edifici. No es creguin únicament les meves paraules; mirin les imatges, és visible la tranquillitat absoluta", ha manifestat Snchez al tribunal que jutja el procés independentista a Catalunya.
VIOLNCIA CONTRA VEHICLES
Ha estat en aquest moment quan Zaragoza li ha cridat l'atenció sobre els vehicles de la Gurdia Civil que van resultar danyats durant la mobilització. Segons Snchez, ell no va ser conscient dels primers danys fins el dia 20 a la tarda, quan es va adonar que hi havia "rodes punxades", per la qual cosa ha assegurat que va informar el tinent de la Benemrita que era a l'entrada de l'edifici.
Va ser llavors, ha relatat, quan el tinent li va comunicar que a l'interior d'aquells cotxes hi havia "armes llargues", cosa que, segons ha comentat, li va generar una "tensió com poques vegades" i de la qual cosa no es va voler fer "responsable". Snchez ha afirmat que va informar Trapero i la intendent dels Mossos Teresa Laplana --responsable del dispositiu de Mossos aquell dia-- i els va dir que faria "el que bonament fos" a les seves mans per "evitar mals majors".
La referncia als vehicles danyats ha suposat nombroses preguntes del fiscal i l'acusat ha adms per primera vegada que "van ser alguns manifestants" els que van provocar aquestes destrosses.
També ha reconegut haver-hi pujat només una vegada. Va ser quan, passades les dotze de la nit, va observar amb el president d'mnium Jordi Cuixart que hi havia persones que no havien fet cas de la seva crida de feia gairebé una hora que els manifestants anessin cap a casa i encara envoltaven la porta de la conselleria.
En aquell moment algú li va acostar un megfon i va pujar al cotxe de la Gurdia Civil. Apuntat pel Fiscal, ha adms que en aquell moment també va aprofitar per convocar una altra protesta per l'endem.
"Jo puc ser independentista, per no idiota", ha assenyalat, per també ha remarcat que encara que sigui una "acció criticable i denunciable", no pot ser l'"excusa per criminalitzar i penalitzar una mobilització de 40.000, 50.000 o 60.000 persones que hi eren de manera cívica".
LA INSEGURETAT ERA "PERCEPCIÓ" DE LA SECRETRIA
Sobre el fet que la secretria judicial que participava en el registre de l'edifici hagués de sortir pel terrat per passar a un immoble contigu, l'acusat ha reconegut que aquesta situació no li sembla "normal", per que va ser ella qui "va declinar la sortida perqu tenia la percepció que no era segur".
Per aix sí, ha matisat que en la mobilització no va haver-hi cap intent per impedir la sortida de la comitiva judicial. És més, en un altre moment de l'interrogatori ha apuntat que "ningú coneixia la secretria judicial i podria haver sortit sense cap tipus de dificultats", i que el registre s'estava efectuant "amb normalitat".
"Si sabia que hi havia vehicles danyats, que la comitiva judicial no podia ni entrar ni sortir, per qu no va agafar un megfon i va dissoldre la concentració?", ha preguntat el fiscal. Snchez ha afirmat que "encara que ho hagués volgut" no es veia capa de desmobilitzar "milers de persones" amb un megfon.
Sí que ha adms que ho va fer a la nit, per ho ha justificat perqu en aquell moment ja comptaven amb altaveus. Aix sí, ha remarcat que la seva veu no arribava a tota la gent concentrada, per la qual cosa a les dotze de la nit el líder d'mnium Cultural, Jordi Cuixart, i ell van pujar a un vehicle de la Gurdia Civil per tornar a comunicar als manifestants que el permís de manifestació havia concls.
