Alberto Ortega - Europa Press
MADRID, 16 ago. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, s'ha comproms a "fer més" per impulsar l'ús de les llengües cooficials i ha garantit que així ho far durant la Presidncia espanyola de la Unió Europea amb vista a fomentar la seva utilització en les institucions comunitries.
Així ho ha assegurat al Congrés durant la seva primera intervenció davant els diputats i senadors socialistes triats el passat 23 de juliol, un anunci que ell mateix ha emmarcat al "debat" suscitat en les últimes setmanes de tornar a demanar a les forces nacionalistes i independentistes que s'ampli l'ús de les llengües cooficials en la Cambra baixa.
Sánchez ha subratllat que aquestes llengües estan reconegudes en la Constitució com "el que realment són", un "enorme actiu de la nostra societat". "Espanya parla en castell, per Espanya també parla en catal, en basc i en gallec i, per tant, nostre és el deure de consolidar espais de representació, d'ús i de coneixement de les llengües d'Espanya", ha sentenciat.
El president ha reivindicat els avanos que s'han fet en aquesta matria durant el seu mandat per exemple, ha dit, a través de l'Institut Cervantes, per ha reconegut que cal seguir treballant en aquesta línia.
"Hem de fer més, podem fer més, i anem a fer més. La promoció de les llengües cooficials ha de ser tasca de totes les institucions, també del Poder Executiu, i per aix vull fer l'anunci que anem a impulsar el seu ús a les institucions comunitries com un compromís que vaig a desplegar al llarg de la Presidncia espanyola de la Unió Europea", ha indicat.
En aquest punt, el mxim responsable del PSOE ha aprofitat per subratllar que "no hi ha propsit més noble en política que construir convivncia" per "superar amb aix conflictes que van estripar" a la societat en el passat i ha cridat a "estar més units en la nostra diversitat".
L'anunci ja ha estat replicat per un dels diputats de Bildu, Ion Iñarritu, qui ha apellat a Sánchez a comenar millor per les institucions espanyoles com el Congrés: "Comenar per les de la seva casa, no?", s'ha preguntat a la xarxa social abans coneguda com a Twitter.
ACORD DE LA TAULA DE DILEG
Precisament un dels acords aconseguits al juliol de 2022 a la taula de dileg sobre Catalunya tenia com a objectiu l'impuls i la protecció del catal. A més del compromís de sollicitar al Parlament Europeu la consideració del catal com a llengua d'ús en el Ple, es recollia "l'ampliació del dret dels representants polítics a realitzar la seva tasca en totes les llengües de l'Estat". Aix sí, en aquell document només es parlava de revisar "el Reglament del Senat" per no s'esmentava al Congrés.
En els dotze mesos que han transcorregut des d'aquell acord no s'ha donat cap pas al Senat. Després del 23J, quan els independentistes, nacionalistes i també Sumar van advocar per regular l'ús d'aquestes llengües al Congrés, des de Moncloa van assenyalar que el lgic seria explorar primer les possibilitats d'ampliar l'ús de les llengües a la Cambra alta.
Junts va registrar una iniciativa el 2021 que el Senat va acceptar tramitar amb suport del PSOE, per reformar el Reglament i permetre l'ús de llengües cooficials a tots els debats de la Cambra alta. La iniciativa, amb un cost aproximat de gairebé un milió d'euros, va quedar 'congelada' amb l'ampliació constant dels terminis d'esmenes i finalment va caducar amb la dissolució de les Corts.
