Marta Fernández Jara - Europa Press
MADRID, 30 nov. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern central, Pedro Sánchez, obrirà una ronda amb tots els grups parlamentaris amb l'objectiu de recaptar el seu suport per a una reforma limitada de la Constitució que limiti la jurisdicció dels membres de l'Executiu, diputats i senadors a l'estricte exercici de les seves funcions en el càrrec.
Així ho ha anunciat aquest divendres la vicepresidenta, Carmen Calvo, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, qui ha remès al Consell General del Poder Judicial l'avantprojecte de la llei de la reforma, el pas previ a l'aprovació definitiva pel Govern i remissió a les Corts. L'arribada del text al Parlament encara pot tardar un mes més, perquè el CGPJ té un mes de termini per emetre el seu informe.
El PP serà clau perquè la reforma tiri endavant perquè aquest tipus de reforma de la Constitució --que afecta tan sols dos articles-- requereix el suport de tres cinquenes parts del Congrés --210 dels 350 diputats-- i el Senat --159 dels 266 representants--, en què els populars tenen majoria absoluta.
En aquesta ronda, Sánchez no demanarà a Podem que desisteixi de la seva intenció de demanar un referèndum sobre aquesta reforma. "No li podem dir a cap grup de la Cambra que no ho faci. Ni podem ni hem de fer-ho. Quan això passi, veurem si es produeix el format d'encaix, perquè és un requisit constitucional que cal complir. No serem nosaltres qui posi cap tipus de prevenció perquè volem que aquesta reforma es faci", ha explicat la vicepresidenta.
Només que un 10 per cent dels diputats ho demani --i Units Podem ja ha avançat aquesta intenció-- és obligatori sotmetre aquest tipus de reforma de la Constitució a un referèndum. La veritat és que des que Podem va anunciar la seva intenció de sol·licitar la consulta, el Govern d'Espanya va assumir amb normalitat aquesta possibilitat.
SEGUEIX AL CONSELL D'ESTAT
La vicepresidenta ha confirmat que l'avantprojecte calca gairebé completament la proposta formulada pel Consell d'Estat, òrgan a qui el Govern va encarregar un informe sobre la manera de dur a terme la reforma.
Així, es limita a modificar els articles 71 (apartat 3) i 102 (apartat 1) de la Constitució que fan referència a la jurisdicció dels membres del Govern, diputats i senadors.
NO ENTRA EN EL TERRENY DE LES AUTONOMIES
El Govern no entra en el terreny de les autonomies --els Estatuts de les quals van atorgar també la jurisdicció als membres dels seus Governs i Parlaments-- però Calvo ha remarcat que és "evident que una vegada que es marca el llistó", ha de produir-se una "harmonització constitucional", per la qual cosa els Estatuts s'hauran d'adequar a la nova redacció de la Carta Magna.
El Consell d'Estat apuntava a una fórmula possible per garantir aquesta harmonització d'una manera més immediata fins que es completés la reforma i consegüentment l'adequació dels Estatuts a la Constitució. Parlava d'introduir una "previsió constitucional que permetés que els aforaments de les autoritats i càrrecs públics autonòmics quedessin constrets a l'exercici de les funcions pròpies del seu respectiu càrrec", assenyalava en el seu informe.
No obstant això, el Govern descarta fer servir aquesta via i veu preferible donar llibertat a les autonomies perquè decideixin quan reformar els seus Estatuts per adequar-se a la reforma. "No podem plantejar als parlaments autonòmics què han de fer", ha justificat.
La vicepresidenta ha recordat que fins i tot algunes autonomies ja han eliminat els aforaments dels seus polítics. És el cas de les Canàries, per exemple, que en la recent reforma del seu Estatut s'ha acabat completament amb l'aforament dels membres de l'Executiu i parlamentaris autonòmics, fins i tot per als actes comesos en l'exercici de les seves funcions. En el mateix sentit s'estan tramitant actualment les reformes dels Estatuts de Cantàbria i Múrcia.
