SANTANDER 13 abr. (EUROPA PRESS) -
El fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, ha assenyalat aquest divendres que sobre la reunió mantinguda aquest dijous per les fiscalies d'Espanya i Alemanya per abordar el procés d'extradició de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont només pot dir que ambdues "segueixen treballant" perquè l'euroordre "pugui tirar endavant" com a mecanisme de cooperació entre països de la Unió Europea.
Així ho ha assenyalat el fiscal general, a diverses preguntes dels periodistes sobre aquest tema abans de clausurar un curs jurídic a Santander, on també ha indicat que des de la Fiscalia es manté "la posició que s'ha mantingut fins ara".
Sánchez Melgar ha precisat que s'ha tractat d'una reunió "confidencial" sobre la qual no es pot "desvelar res del seu contingut", "però sí que puc dir que ambdues fiscalies, com és normal, seguirem treballant perquè l'euroordre pugui tirar endavant com a mecanisme de cooperació entre dos països de la Unió Europea".
Ha explicat que la "política de comunicació" de la Fiscalia General de l'Estat en relació amb aquesta reunió "s'emmarca dins d'una col·laboració en l'execució d'una euroordre", que és "un instrument de cooperació".
"No es pot fer cap valoració sobre aquest tema ni dir-los res més que el contingut de la reunió és plenament confidencial", ha reiterat, precisant que "sí que hem de donar informació que mantenim trobades amb fiscalies d'altres països, però no desvetllar el contingut pròpiament dit de la reunió".
POSADA EN LLIBERTAT
Quant a la posada en llibertat de la suposada responsable dels Comitès de Defensa de la República (CDR) de Viladecans (Barcelona), Tamara Carrasco, ha assenyalat que la Fiscalia de l'Audiència Nacional "està valorant" la decisió presa aquest dijous pel jutge Diego de Egea i l'estudiaran "a efecte de prendre una decisió de recórrer o no recórrer".
Per a Sánchez Melgar, els fets pels quals el Ministeri Públic va demanar presó provisional per a la detinguda al·legant delictes de terrorisme obstaculitzen dins de la definició que es dona d'aquest delicte en l'article 573 del Codi Penal en la seva última modificació.
"Tots hem vist les imatges a la televisió" d'aquests fets i "presumptament hem considerat que podrien ser constitutius d'un delicte de terrorisme", ha opinat.
En aquest sentit, ha recordat que en aquest article es consideren delictes de terrorisme aquells comportaments delictius que afectin a la integritat física o moral de les persones, a la llibertat de les persones i al patrimoni, i que hagin estat comesos amb la finalitat de subvertir l'ordre constitucional, alterar l'exercici i l'estabilitat de les institucions, o alterar greument la pau pública.
"Des d'aquest punt de vista, ens sembla que entra dins d'aquesta definició de l'article 573, en principi, només a nivell d'investigació, aquests fets dins d'aquest precepte penal", però "com que no s'ha considerat així", la Fiscalia de l'Audiència Nacional "està valorant" la decisió presa aquest dijous pel jutge "i l'estudiarem a efecte de prendre una decisió de recórrer o no recórrer aquesta decisió".
