Publicat 29/04/2019 09:52

Sánchez, Junqueras, Rull, Turull i Romeva guanyen escons però hauran de demanar permís al TS per prendre'n possessió

El Tribunal Suprem inicia avui el judici al "procés"
Pool - Archivo

El Congrés permet que un tercer reculli les credencials dels diputats, mentre que al Senat fins i tot aquest trmit és presencial

MADRID, 29 abr. (EUROPA PRESS) -

Els cinc dirigents independentistes presos que s'han presentat a les eleccions generals del 2019 han obtingut escó, quatre d'ells al Congrés dels Diputats --Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull per Junts per Catalunya i Oriol Junqueras per ERC-- i Raül Romeva al Senat, per la qual cosa ser la sala que els jutja per la seva presumpta implicació en el procés al Tribunal Suprem qui haur de decidir si se'ls permet prendre possessió dels seus nous crrecs legislatius.

Junqueras ha resultat electe per ERC a Barcelona, encapalant una llista que ha obtingut un total de 712.822 vots (22,95%) i aconsegueix una representació de 8 escons al Congrés dels Diputats. La llista de Jordi Sánchez, candidat per Barcelona de JxCAT, ha aconseguit 314.583 vots (10,13%).

La llista de JxCAT encapalada per Turull a Lleida ha obtingut 46.499 vots (20,73%), per la qual cosa l'exconseller aconsegueix l'únic escó; mentre que a Rull per Tarragona li han donat suport 51.021 ciutadans (12,25%), també l'únic escó de l'antiga Convergncia per a aquesta província. Pel que fa a Romeva, obté el seu escó al Senat amb més de 750.000 vots.

També ha resultat electe l'advocat Jaume Alonso Cuevillas, que representa legalment l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont, en obtenir 85.433 vots (22,44%) com a cap de llista de Junts per Catalunya per Girona.

Els reglaments de les cambres legislatives estableixen una diferncia essencial a l'hora de marcar els requisits d'adquisició de la condició de diputat i senador. En el Senat s'exigeix, per acreditar la condició de parlamentari, l'entrega "personal" a la Secretaria General de la Cambra de la credencial expedida per la corresponent Junta Electoral Provincial (article 1 del Reglament), mentre que la norma que regula l'activitat de la cambra baixa no esmenta aquest requisit, per la qual cosa s'entén que no és preceptiu.

Segons estableix l'article 20 del Reglament del Congrés, el diputat proclamat electe ha de presentar la credencial, emplenar la seva declaració d'activitats, encara que no especifica que aquests trmits s'hagin de dur a terme en persona i per tant podran gestionar-se per les persones que els presos designin.

HAURAN D'ESTAR PRESENTS EL 21 DE MAIG

Un altre punt és la constitució de les cambres, que tindr lloc el 21 de maig, un acte formal en qu hauran d'estar presents de manera obligatria els cinc presos independentistes si volen adquirir la seva condició de diputat o senador.

El més previsible és que al llarg dels propers dies les defenses dels cinc acusats sollicitin el permís al tribunal perqu els seus defensats puguin abandonar la presó i poder acudir, almenys, a les sessions del 21 de maig per jurar o prometre l'acatament a la Constitució -encara que sigui fent servir la fórmula 'per imperatiu legal'-- i adquirir així formalment la seva condició de diputats.

Es tracta d'una petició que podria rebre el vistiplau per part del tribunal, perqu la legislació electoral autoritza els presos preventius a formar part de les candidatures electorals.

Segons les fonts jurídiques consultades per Europa Press hi ha un precedent que juga al seu favor, perqu quan l'instructor de la causa, Pablo Llarena, va impedir en el seu moment a Sánchez i als altres presos acudir al Parlament, el Reglament no exigia la seva presncia física i es va optar per la delegació. Aquesta possibilitat no existeix ara, per la qual cosa els magistrats hauran de valorar fins a quin punt les seves decisions poden afectar els drets polítics dels presos preventius.

Fins ara, els set magistrats que componen la sala que jutja el procés independentista han denegat totes les peticions de les defenses de Rull, Turull, Sánchez, Romeva i Junqueras per obtenir la llibertat i participar en la campanya electoral, malgrat les allegacions de les defenses allusives als seus drets polítics.

En l'última d'aquestes resolucions, el tribunal recordava que la Llei General Penitenciria no contempla permisos extraordinaris per raons diferents d'esdeveniments que afectin la vida familiar de l'intern, com una defunció, i fora d'aquest context, només tenen cabuda en la clusula relativa els "importants i comprovats motius", que no concorren quan est absent la nota d'excepcionalitat.

"La proclamació com a candidat d'una persona privada de llibertat, quan aquesta restricció no és sobrevinguda, sinó preexistent, obliga el partit polític que així ho decideix acceptar la singularitat que aquest fet determina", afegien els magistrats, si bé amb aquests arguments únicament es referien a la participació dels presos en la campanya electoral.

Una altra variable que cal tenir en compte és la de les substitucions en el cas que el Tribunal Suprem denegui un permís per acudir a les sessions constitutives de les Corts. Al Congrés hi hauria la possibilitat de córrer un lloc en la llista d'electes, mentre que al Senat el lloc de Romeva per ERC correspondria al primer dels seus substituts en la papereta electoral, sempre que compleixi els requisits que exigeix el Reglament.