Publicat 27/06/2022 22:46

Sánchez defensa davant Aragonès apostar pel diàleg "per molt dures que siguin les crisis"

El president del Govern, Pedro Sánchez, aquest dilluns en la seva intervenció durant els Premis Pimes de Pimec en el Camp Nou de Barcelona
KIKE RINCON

   Crida a enfortir la "unitat" de la UE com a resposta a Rússia per la guerra d'Ucrana

   BARCELONA, 27 juny (EUROPA PRESS) -

   El president del Govern central, Pedro Sánchez, ha defensat aquest dilluns davant el president de la Generalitat, Pere Aragons, apostar pel dileg "per molt elevades i dures que siguin les crisis" i els desacords.

   Ho ha dit aquest dilluns als 35 Premis Pimes de Pimec, als quals també han assistit la ministra de Transports, Raquel Sánchez; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, l'alcaldessa de L'Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín; la delegada del Govern central a Catalunya, Maria Eugnia Gay, i el president del FC Barcelona, Joan Laporta.

   També hi han estat el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró; els consellers Roger Torrent, Joan Ignasi Elena i Natlia Garriga; els expresidents Artur Mas i José Montilla; el líder del PSC, Salvador Illa; els secretaris generals de CC.OO i UGT de Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros; el president del Port de Barcelona, Dami Calvet, i el delegat de l'Estat en el CZFB, Pere Navarro, entre d'altres.

   "Sóc un ferm creient del dileg. Al llarg d'aquests anys, no solament per necessitat sinó per convicció hem articulat moltes eines, molts instruments i molts espais per materialitzar aquest dileg", ha destacat Sánchez, que ha insistit que el seu govern aposta per un dileg permanent amb la resta d'institucions, la Generalitat i agents socials.

CRÍTICA A PUTIN

   Sánchez ha alertat que el principal problema que té la UE ara mateix és que Rússia no solament est envaint Ucrana, sinó que també est "posant en solfa molts dels valors de democrcia i el respecte a les llibertats individuals".

   Ha afirmat que entén que els petits, mitjans i grans empresaris estan preocupats per la inflació derivada de la guerra, per ha dit que l'important és que les autoritats públiques siguin conscients que pertanyen a Europa i que fa falta un "enfortiment major de la UE en el present i en el futur".

   El cap de l'Executiu ha advertit que Rússia, que ha qualificat d'"autocrcia", és una potncia nuclear i membre del Consell de Seguretat de l'ONU, per la qual cosa creu que s'ha de respondre al president rus, Vladimir Putin, enfortint la unitat del projecte europeu.

   Per ell, en un moment d'incertesa com creu que és l'actual, cal donar certeses a la ciutadania, i una d'elles és "enfortir el projecte comú" que és la UE.

   Sánchez ha destacat que aquesta unitat davant del projecte europeu es va veure en la gestió de la pandmia amb qüestions com la compra centralitzada de vacunes, i ha defensat que es demostri també davant la guerra a Ucrana.

   "Ara hem també de desenvolupar aquest concepte d'unitat en la resposta a Putin. Sens dubte, la unitat representa la condemna sense embuts d'aquesta agressió, representa també l'ajuda humanitria" a refugiats ucranesos, ha recalcat.

"ABORDAR TRANSFORMACIONS"

   A més, ha cridat a desplegar aquesta unitat en la resposta a les conseqüncies econmiques i socials de la guerra, i en aquest sentit ha reivindicat el paquet de mesures que va aprovar el Govern el dissabte.

   El president del Govern ha subratllat que des de l'inici de la guerra fins a final d'any l'Executiu haur engegat 15.000 milions d'euros per "tractar d'esmorteir" de la manera més eficient els efectes de la crisi ucranesa.

   Així, ha expressat el seu compromís de protegir les petites i mitjanes empreses, a les famílies, també impulsant reformes estructurals a nivell estatal, i ha afegit que és el moment de "abordar transformacions".

   "No utilitzar primer la pandmia i després la guerra com a excuses per no fer aquestes transformacions. És ara que hem de fer transformacions perqu puguin avanar les nostres societats, tant a Catalunya com a Espanya", i ha argumentat que aix no significa imposar transformacions, sinó articular grans consensos, com creu que han estat la reforma laboral i la Llei de Cincia.

Contingut patrocinat