MADRID, 27 oct. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia de l'Audiència Nacional s'oposa a deixar en llibertat els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, perquè "a dia d'avui" --són a la presó de Soto del Real-- els investigats continuen "cridant a la mobilització social per aconseguir de les autoritats catalanes la desconnexió forçosa de Catalunya".
Així ho argumenten els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira als escrits en els quals rebutgen els arguments que esgrimeixen els coneguts com 'els Jordis' en els recursos que han presentat davant la Sala penal contra l'ordre d'empresonament dictada per la jutgessa Carmen Lamela.
La titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 va enviar a presó provisional als representants de les entitats sobiranistes el passat 16 d'octubre argumentant risc de fugida per l'alta pena que comporta el delicte de sedició (fins a deu anys de presó en aquests dos casos), risc de destrucció de proves i risc de reiteració delictiva.
Els fiscals subratllen en els seus escrits que aquest últim supòsit "s'objetivitza" perquè "a dia d'avui", els investigats continuen "cridant a la mobilització social" per "aconseguir de les autoritats catalanes la desconnexió forçosa de Catalunya".
I és que, de fet, l'ANC va publicar ahir un missatge a la xarxa social Twitter suposadament enviat per Sànchez des de la presó de Soto del Real en el qual deia que "saviesa, coratge i unitat són clau" i instava a "cercar un acord fins a l'últim minut". "No l'hi posem fàcil", afegia.
En els seus escrits, Carballo i Rubira insisteixen en els fets que ja va relatar la magistrada Lamela per demanar que 'els Jordis' continuïn a la presó pels incidents que van tenir lloc els dies 20 i 21 de setembre i pels quals se'ls investiga per sedició.
NO EREN MOBILITZACIONS PACÍFIQUES
Segons Fiscalia, tant Sànchez com Cuixart eren "conscients" que aquests dies van desenvolupar una "actuació al marge de les vies legals impedint l'aplicació de l'ordenament jurídic en el seu conjunt i, en particular, de la norma fonamental de tots els espanyols, la Constitució".
Els fiscals asseguren que la "crida" que van fer a la mobilització mentre s'estaven realitzant els registres en seus de la Generalitat "no era per realitzar una concentració o manifestació pacífica, sinó impedir que els membres de la comissió judicial poguessin desenvolupar les seves funcions en compliment de la llei i impedir el normal exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, i impedir el normal desenvolupament d'una societat democràtica que propugna com a valor suprem l'Estat de Dret".
"La convocatòria realitzada no va ser pacífica. No es pot entendre com a manifestació pacífica impedir el correcte funcionament de l'Administració de Justícia, impedint que les persones que havien estat detingudes anessin amb els seus lletrats al registre que s'estava realitzant a l'edifici d'Economia i Hisenda, com tampoc es pot entendre com a manifestació pacífica impedir la sortida de la comissió judicial al crit de "no sortireu" (no sortireu)", expliquen els fiscals.
"TUMULT CLARAMENT HOSTIL"
De fet, en l'escrit que demana rebutjar el recurs de Sànchez, el Ministeri Públic considera "evident" que les pretensions de l'imputat cridant a la mobilització de la "massa hostil" el 20 i 21 de setembre era "evitar l'emplenament correcte de les diligències judicials i l'alliberament dels detinguts".
La paraula "hostil" és utilitzada més d'una vegada en l'escrit sobre el president de l'ANC. Així, el fiscal Carballo reitera que els fets que van tenir lloc al setembre no són exemple de l'"exercici del dret de manifestació tal com al·lega el recurrent", sinó que es va tractar d'una actuació destinada a evitar que es complissin" les resolucions judicials "en un tumult clarament hostil".
"És una realitat que el nombre de persones convocades i les que finalment van concórrer eren hostils, amb destrossa de cotxes i impossibilitat que els detinguts accedissin amb cotxe al lloc i que la comissió judicial no pogués sortir ni tan sols a menjar, i ho fes a més moltes hores després de concloure les seves diligències", afegeix el també tinent fiscal de l'Audiència Nacional.
Per al Ministeri Públic, Sànchez va ser "inductor" de la mobilització el 20 i 21 de setembre i "la va dirigir fins a la seva dissolució", i encara que manifesta que "tan sols volia convocar dues mil persones, en atestat dels Mossos consta que a les 16.00 hores ja hi havia concentrades 20.000 persones, sent el nombre de 40.000 persones el màxim que va aconseguir la concentració al llarg del dia, la qual cosa, xoca amb l'actuació de dissolució i pacifisme".
I tot això, afegeix, "en una actuació preparada i orquestrada fins a consumar el referèndum del dia 1 d'octubre", dia en el qual, segons Fiscalia, Sànchez va tenir "igualment una activa actuació a les xarxes no només convidant al vot, sinó fent-se ressò de les instruccions per fer-ho i per evitar les dificultats al fet que va sotmetre la votació la Policia i la Guàrdia Civil".
DES D'UN "MAJESTUÓS ALTAR"
Quant al president d'Òmnium Cultural, el Ministeri Públic també subratlla que va mobilitzar la massa a través de les xarxes socials per impedir el registre al departament d'Economia de la Generalitat, "lluny de convocar una manifestació pacífica".
De fet, recorden que Cuixart va pujar a un vehicle de la Guàrdia Civil per convocar, des d'aquest "majestuós altar", a tots els concentrats "a una mobilització permanent en defensa" dels càrrecs de la Generalitat investigats i a continuar congregats de forma "permanent, a favor del referèndum i en contra de les actuacions per impedir-ho".
També recorden el succés que va protagonitzar Cuixart a Badalona, on al costat del tinent d'alcalde de Badalona, José Antonio Téllez Oliva, van sostreure de l'interior d'un vehicle policial cartells en suport al referèndum il·legal de l'1 d'octubre que havia intervingut la Guàrdia Urbana.
"No són un fet aïllat", assenyala l'escrit de la Fiscalia, alhora que insisteix que de la documentació aportada s'acredita que Sànchez i Cuixart apareixen en el full de ruta establert a "EnfoCATs. Reefocant el procés d'independència per a un resultat exitós. Proposta estratègica".
Aquest document assenyala que es van formar el "comitè estratègic" i el "comitè executiu". El primer d'ells, que té la finalitat d'"orientar i dirigir la implantació del pla alineat", a través de la mobilització dels "recursos humans i financers necessaris", és al qual pertanyen els dos investigats per sedició, destaca la Fiscalia.
