Els dos governs es comprometen a "contribuir a posar fi a la judicialització del conflicte polític"
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la consellera del ram, Laura Vilagrà, han tancat aquest divendres un acord metodològic sobre el diàleg entre tots dos governs, que fixa que la taula de negociació sobre el conflicte català es reunirà "com a mínim" dos cops abans d'acabar l'any.
Així s'estableix en l'acord, recollit per Europa Press, i que han anomenat 'Acord marc per al diàleg i la negociació', que han signat Bolaños i Vilagrà en la reunió de gairebé dues hores que han mantingut al Palau de la Generalitat, i en la qual també han acordat que el president del Govern central, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Pere Aragonès, es reuniran divendres vinent a La Moncloa.
El document, signat pel Ministeri i la Conselleria de Presidència, destaca que els dos governs han començat "un procés de diàleg, negociació i eventuals acords per a la resolució del conflicte polític", que s'ha dut a terme en dues reunions públiques entre els dos executius i tres reunions entre Vilagrà i Bolaños.
SUPERAR LA "JUDICIALITZACIÓ"
Així mateix, estableix que els objectius de la negociació entre tots dos governs són la "superació de la judicialització, garantint la seguretat jurídica", i la recerca d'acords per resoldre el conflicte català.
Sobre el primer objectiu, tots dos executius "es comprometen a contribuir a posar fi a la judicialització del conflicte polític, atès que incrementa la polarització de posicions i dificulta la recerca de solucions", i reconeixen la legitimitat de les diferents ideologies i projectes democràtics sigui quina sigui la seva visió de Catalunya i la seva relació amb la resta d'Espanya.
Així, reafirmen la necessitat de debatre i mirar d'arribar a acords sobre les posicions polítiques de cada part, i es comprometen "amb els drets fonamentals de les persones identificades amb cada projecte i rebutgen la persecució o la criminalització de les diferents opcions polítiques".
RECERCA D'ACORDS
En el segon objectiu del diàleg que plantegen, es comprometen a apostar per la via política i amb la recerca de solucions pactades per resoldre el conflicte: "Amb aquest fi, mostren un compromís ferm amb els treballs de la taula de diàleg i de negociació, i la seva integració en les respectives agendes polítiques".
"Es comprometen a treballar i a aprovar mesures concretes que representin un avenç mesurable de les negociacions i que, al seu torn, augmentin el grau de confiança mútua necessària per continuar avançant", afegeix.
PRINCIPIS METODOLÒGICS
En el document, el Govern central i la Generalitat acorden vuit punts que recullen els principis i aspectes metodològics per donar coherència i continuïtat al procés de diàleg, i el primer és que la taula de diàleg es reunirà perquè els dos governs "plantegin la seva visió i les seves propostes per a la resolució del conflicte polític".
També subratlla que les reunions seran públiques quan hi hagi acords per informar-ne la ciutadania, que se celebraran alternativament a Madrid i Barcelona, i que les delegacions comunicaran els acords "de manera conjunta i en el format que acordin".
La voluntat dels dos governs és dur a terme "un mínim" de dues reunions públiques de la taula de diàleg en el que resta de 2022, amb acords en cadascuna d'aquestes trobades, però assenyala que les dues parts aniran valorant i pactant el nombre de reunions necessàries.
A més a més, es comprometen a facilitar un "bon clima per a la negociació de les propostes, amb la voluntat sincera d'arribar a acords parcials i, si escau, a un acord final", i apunta que aquests acords han de partir del reconeixement de les diferents visions polítiques i contribuir a superar les diferències, a banda de ser representatius d'una majoria social àmplia.
Un altre dels punts planteja la necessitat de "desenvolupar un clima de respecte absolut a les posicions i propostes plantejades per cada part, a partir de posicions polítiques allunyades" i garantir la confiança per al desenvolupament de la taula a partir de mesures concretes.
L'últim punt constata que les actuacions de les institucions han de garantir "en tot moment els drets fonamentals, la privadesa i la llibertat política i ideològica de totes les persones que s'identifiquen amb les posicions polítiques i democràtiques presents a Catalunya", per la qual cosa rebutgen actes o decisions que vulnerin drets per motius ideològics, fet que fonts del Govern interpreten com un compromís per no repetir casos com el de Pegasus.
INTERPRETACIÓ DEL GOVERN
Fonts del Govern han assegurat que es tracta d'un document que recull les garanties que exigia la Generalitat per protegir el procés de diàleg, que és habitual en els processos de negociació de conflictes polítics i "sovint és dels primers resultats que sorgeixen".
Consideren que la crisi provocada pel cas Pegasus ha fet aturar el procés de diàleg i ha fet més necessari que mai un document d'aquesta mena, per la qual cosa destaquen que és "un primer pas en la línia de les noves condicions i garanties que s'exigien, que han de permetre la igualtat de condicions polítiques entre les parts de la negociació" i facilitar la construcció d'acords en la taula.
Com l'acord recull el compromís de posar fi a la judicialització del conflicte, aquestes fonts de l'executiu català destaquen que "és el primer cop que el Govern de l'Estat es compromet per escrit a avançar de manera tangible en el procés de desjudicialització".
També han reivindicat que el document dona legitimitat a totes les opcions polítiques, com l'independentisme, torna a ratificar que hi ha un conflicte polític a Catalunya i que es faran propostes per solucionar-lo.
