Els traslladarà "aviat" una proposta de comptes per encetar la ronda de negociacions
BARCELONA, 15 set. (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, ha reclamat aquest dilluns als grups la necessitat d'aprovar el projecte de pressupostos del 2026 per poder afrontar la "incertesa" actual i fer polítiques públiques.
Ho ha dit en una taula sobre desenvolupament i competitivitat empresarial en la jornada d'Europa Press 'Catalunya cap al futur', amb el president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu; el director general adjunt i director territorial a Catalunya de Banc Sabadell, Xavier Comerma; el director d'Economia Espanyola de CaixaBank, Oriol Aspachs, i la 'chief corporate affairs, brand and sustainability officer' de Vueling, Sandra Hors, moderada pel delegat d'Europa Press de Catalunya Jordi Fernández.
"Aquesta incertesa requereix que totes les administracions, locals, ajuntaments, administracions autonòmiques i estats, han de tenir l'instrument necessari per poder fer polítiques públiques", ha destacat.
Després d'advertir que a Europa s'observa que la no aprovació de pressupostos té conseqüències, ha explicat que el Departament d'Economia presentarà una proposta de comptes i "aviat" la posarà a disposició dels grups per encetar la ronda de negociacions amb l'objectiu d'intentar que estiguin aprovats l'1 de gener del 2026.
També ha recalcat la importància del Pla Lidera que impulsa el Govern, que mobilitzarà 18.500 milions d'euros i que pretén dur a terme 200 actuacions en l'àmbit productiu, i el Pla Responem de 1.500 milions per fer front als aranzels dels Estats Units.
Perquè aquestes polítiques tirin endavant i hi hagi creixement econòmic, Sàmper ha defensat que es requereix "poc soroll", cosa que també agraeixen el sector empresarial i econòmic, ha incidit.
ASPACHS (CAIXABANK)
Per Aspachs, mentre que la incertesa global ha provocat taxes de creixement negatives en les principals economies europees, l'economia catalana ha registrat en els últims trimestres una evolució positiva a un ritme gairebé del doble del seu creixement històric.
En aquest context, ha apostat per mantenir la col·laboració públic-privada i per treballar en la resiliència del teixit productiu català: "No és moment de tornar-nos bojos i apostar per aquesta o una altra tecnologia, és moment de mantenir una posició de fortalesa financera".
COMERMA (BANC SABADELL)
Comerma ha analitzat que l'economia catalana ha crescut a un ritme superior a la resta d'economies del seu entorn i ha celebrat que està en un bon moment perquè, tant empreses com bancs, han fet "els deures" i els nivells d'endeutament estan a nivells mínims des del 2008.
Així, ha valorat que, per atreure més finançament i dirigir Catalunya cap a sectors estratègics, cal que l'entorn econòmic i polític sigui "estable" i sòlid, tingui normatives jurídiques clares i un sistema administratiu àgil i ràpid.
SANTACREU (CAMBRA DE BARCELONA)
Santacreu ha alertat que malgrat el creixement econòmic a Catalunya, hi ha "un cert estancament amb la renda disponible de les famílies, la productivitat del teixit empresarial i l'absentisme laboral".
Preguntat sobre el context geopolític actual, ha subratllat el nou acord en el qual treballen la Unió Europea i el Mercosur i ha instat a treballar "molt més" amb els països asiàtics i amb el nord d'Àfrica, textualment, per al canvi de model de localitzacions global.
HORS (VUELING)
En la seva intervenció, Hors ha argumentat que el full de ruta per millorar les infraestructures a Catalunya ha de passar per tres eixos: connectivitat, sostenibilitat i innovació.
Sobre l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona, ha dit: "Perquè Catalunya continuï sent una capital de congressos per la seva connectivitat és imprescindible connectar amb les grans capitals, europees i intercontinentals".
