BARCELONA, 25 oct. (EUROPA PRESS) -
El diputat d'ERC Lluís Salvadó ha assegurat aquest dimarts que miraran de "contrastar si la voluntat del PSC és verídica" a l'hora d'aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2023, i ha sostingut que caldrà veure la predisposició de Junts i que faran una aproximació als comuns; tot això en una ronda de contactes que arribarà aviat.
Ho ha dit aquest dimarts en un debat de Pimec sobre els comptes catalans per a l'any vinent juntament amb els diputats Alícia Romero (PSC), Ramon Tremosa (Junts), Joan Garriga (Vox), Joan Carles Gallego (comuns), Ignacio Martín (Cs) i Alejandro Fernández (PP), i sense la CUP, moderat pel president de la patronal, Antoni Cañete.
Per la seva banda, Romero (PSC) ha insistit que allarguen la mà a ERC per tirar endavant els pressupostos i al president del Govern, Pere Aragonès, que "asseure's i negociar no costa gens", i ha advertit que amb una pròrroga es dificulta i ralenteix la tramitació dels comptes.
Cañete ha advertit que una empresa que no té pressupostos és una companyia que no funciona i ha recordat que Pimec té una opinió clara sobre els comptes, que demanen focalitzar-los a generar activitat econòmica: "Exigim que es configurin els consensos que permetin tenir els millors pressupostos".
Tremosa i Salvadó han intercanviat retrets per com va ser la sortida de Junts del Govern: el primer ha criticat haver estat expulsats per una decisió unilateral --la destitució de l'aleshores vicepresident Puigneró--, després d'apuntar que ell era partidari de quedar-se, sobre la qual cosa Salvadó ha criticat el plantejament de la qüestió de confiança en el debat de política general a finals de setembre.
PRESSUPOSTOS I FISCALITAT
Tremosa (Junts) ha recordat que aposten per rebaixar la fiscalitat i no compensar el 'dèficit fiscal' amb augments impositius, ja que el 90% dels ingressos provenen de transferències de l'Estat, sinó forçar la negociació de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca).
Garriga (Vox) ha dit que el seu espai polític esmena els actuals pressupostos i la fiscalitat del Govern perquè esmenen l'actual model de l'Estat --on considera que n'hi ha 17--, en referència a les comunitats autònomes, i ha criticat que hi ha "molta despesa supèrflua" i massa impostos a Catalunya.
Gallego (comuns) ha advertit que la pròrroga dels pressupostos no pot ser una opció, mentre que en fiscalitat ha dit que l'objectiu és que hi hagi prou ingressos, ha rebutjat abordar rebaixes fiscals i ha alertat que hi ha pendent un model de finançament autonòmic que eviti dúmpings fiscals.
Martín (Cs) ha reclamat una rebaixa general d'impostos, sobretot el de patrimoni, pel qual ha situat Espanya com una anomalia a Europa i ha carregat contra el sistema impositiu català, que veu "voraç i lesiu", i contra el Govern perquè creu que gasta supèrfluament en càrrecs públics i que podria adoptar una fiscalitat més 'business friendly'.
Fernández (PP) veu en la política fiscal un instrument incentivador de l'activitat econòmica i la competitivitat que a Catalunya està ara "al servei de voracitat fiscal absoluta" i que expulsa empreses, i ha posat d'exemple els impostos de successions i patrimoni, que segons ell es basen en prejudicis ideològics antiempresarials i antiemprenedors.
AEROPORT I INFRAESTRUCTURES
Romero (PSC) ha insistit que, per al Govern central, Catalunya és una aposta en matèria d'infraestructures, ha criticat la Generalitat per haver desestimat els 1.800 milions de l'ampliació de l'Aeroport del Prat, a més de per donar l'esquena a la B-40 quan es va signar el conveni per transferir recursos.
Salvadó (ERC), sobre l'Aeroport de Barcelona, ha criticat que el plantejament de l'Estat va ser un 'ho agafes o ho deixes', i ha proposat dialogar i asseure's per contrastar interessos: "El Govern està disposat a parlar".
Tremosa (Junts) ha destacat l'arribada del cable 2Africa aquest dimarts a Sant Adrià de Besòs (Barcelona) i ha criticat que el corredor mediterrani ni està ni se l'espera i que l'única capital de comarca no connectada amb fibra és el Pont de Suert (Lleida) perquè les vies són estatals: "El tractament de Catalunya és gairebé de colònia".
Garriga (Vox) ha posat de manifest que hi ha 67 obres pendents a Catalunya, entre les quals la B-40, la C-12, la reforma de la C-28 i la variant d'Olot, entre d'altres, i ha lamentat que l'execució pressupostària en infraestructures estatals i de la Generalitat és "molt pobra".
Gallego (comuns) ha apostat per "fer un país de trens" i ha apuntat que, sobre l'Aeroport de Barcelona i el debat de la seva ampliació, convé abordar un model aeroportuari català connectant els diferents aeroports catalans.
Martín (Cs) ha titllat d'irresponsable el Govern perquè, segons ell, ha perjudicat l'ampliació del Prat i ha fet que Catalunya no tingui els JJOO d'Hivern del 2030: "Totes les obres importants a Catalunya es posen en dubte, amb una visió nefasta d'una economia nefasta, que és la del decreixement econòmic".
Fernández (PP) ha criticat la 'cultura del no a tot' i ha lamentat l'oposició del món local a la implementació de les renovables: "Hem de solucionar els problemes que tenim a casa nostra".
FORMACIÓ I POLÍTIQUES PÚBLIQUES
En aquest últim punt, els partits han abordat la necessitat de sacsejar l'administració per veure a quins serveis donen resposta i de la necessitat de la concertació públic-privada (PSC), han destacat l'eficiència més gran del sector privat en molts àmbits i falta de coordinació entre oferta i demanda en formació professional (ERC), l'escola concertada (Junts) i la "discriminació" a empreses catalanes (Vox).
Per la seva banda, Gallego (comuns) ha dit que hi ha desajustaments en matèria de formació, per als quals ha optar per integrar acadèmia i empresa, Martín (Cs) ha demanat no deixar de banda les empreses quan es parla de formació professional, i Fernández (PP) ha demanat un pacte de rendes amb reformes i ha celebrat la concertació públic-privada a Catalunya.
