MADRID, 24 febr. (EUROPA PRESS) -
El salari mitjà al sector públic és un 36% superior al del sector privat, segons dades recollides pel Banc d'Espanya al seu últim butlletí econòmic corresponent al període 2005-2012. Tot i això, l'explicació d'aquesta diferència salarial rau en què, de mitjana, els treballadors del sector públic tenen més edat i qualificació, més antiguitat i treballen a temps complet amb més freqüència que els assalariats del sector privat.
En aquesta anàlisi feta pel Banc d'Espanya al seu butlletí es considera empleat públic qualsevol assalariat del Règim General pertanyent a ministeris, organismes autònoms, ens públics, consells, tribunals, entitats de Seguretat Social, parlaments, fundacions i empreses públiques, societats participades majoritàriament per l'administració, banca pública, administració local (inclosos consorcis i mancomunitats), administració autonòmica (incloses universitats) i centres de salut o serveis socials.
En funció d'aquesta definició, a Espanya, el 15% dels ocupats treballa al sector públic, amb una proporció més de dones (20%) que d'homes (11%). Les dades utilitzades per a l'elaboració d'aquest informe procedeixen de la Mostra Contínua de Vides Laborals de la Seguretat Social, que es complementa amb informació salarial procedent de registres fiscals.
D'acord amb aquestes dades, centrades en el període 2005-2012, la bretxa salarial entre el sector públic i privat va augmentar entre 2005 i 2008, per després disminuir. La diferència màxima va arribar el 2008, amb un 39%, mentre que el 2012 va baixar fins al 31%. Segons el Banc d'Espanya, "aquesta disminució recent en la bretxa respon fonamentalment a la reducció de salaris reals i fins i tot nominals en el sector públic".
La diferència entre el salari mitjà dels dos sectors es redueix des del 36% al 20,5% una vegada s'ajusta per tenir en compte les diferències observades entre els treballadors públics i privats. Així, segons el Banc d'Espanya, més d'un terç de la bretxa salarial bruta s'explica per les diferències entre treballadors.
Però no totes les diferències entre els ocupats dels dos sectors són directament observables, perquè poden tenir a veure amb diferents nivells de motivació o d'habilitat, que donarien lloc a diferents nivells de rendiment i que, per tant, haurien de conduir a salaris diferents. Si la bretxa mitjana salarial del 36% es corregeix per tenir en compte tant l'efecte de les característiques laborals observables com no observables, aquesta es redueix fins al 10%, de manera que més de dos terços de la bretxa mitjana s'explicarien per les diferents característiques dels ocupats.
LA BRETXA SALARIAL S'HA REDUÏT DES DEL 2008
Tots aquests resultats mostren, segons el Banc d'Espanya, que gairebé tres quartes parts de la majoria de la remuneració mitjana dels treballadors del sector públic tenen la seva raó de ser en les característiques dels treballadors d'un i un altre sector. La diferència residual del 10% que quedaria "podria respondre a un altre tipus de factors", segons l'opinió de la institució.
Existeix a més una variació "substancial" d'aquestes diferències salarials tant en el temps com en la pròpia distribució dels sous. Així, d'una banda, les diferències salarials, tant les brutes com les corregides per l'efecte de les diferents característiques dels treballadors, eren "molt més baixes" el 2012 que el 2008.
Una vegada tingudes en compte aquestes característiques diferencials dels treballadors públics i privats, la distància entre les seves remuneracions és inferior al 10% per als treballadors amb sous més baixos, se situa per sota del 5% en els trams salarials intermedis i, en el cas dels homes, s'ha tornat fins i tot negativa a la part més alta de la distribució.
