S'han reprodut les imatges aportades per la Fiscalia i Advocacia de l'Estat
MADRID, 28 maig (EUROPA PRESS) -
El tribunal que jutja el procés independentista al Tribunal Suprem ha comenat a visionar els vídeos que han aportat les diferents parts com a prova documental, sobre els incidents del 20 de setembre del 2017, amb motiu de l'operació que va desplegar el Jutjat d'Instrucció 20 de Barcelona, que investiga l'organització del referndum de l'1-O; a més d'altres gravats als centres de votació.
Segons ha explicat el president del tribunal, Manuel Marchena, al comenament de la prctica d'aquesta prova documental, després del visionament tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat, l'acusació popular exercida per Vox com les defenses podran impugnar l'autenticitat dels documents que s'han exhibit.
El visionament ha comenat amb els vídeos que ha aportat la Fiscalia, i en el primer s'hi podia veure els llavors líders de l'ANC i mnium Cultural, Jordi Snchez i Jordi Cuixart, respectivament --per als qui se solliciten 17 anys de presó per rebellió-- enfilats als cotxes que la Gurdia Civil va portar a l'escorcoll de la Conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017.
Des d'all desconvocaven la manifestació, per cridaven els assistents a concentrar-se l'endem davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Des d'aquest altar majestuós us convoquem a tots a una mobilització permanent pels detinguts, no pararem fins que estiguin en llibertat", se sent dir a Cuixart en un dels moments, la qual cosa és secundat pels concentrats a crits de "votarem", "llibertat" i "premsa espanyola manipuladora".
DISCURSOS DE JUNQUERAS I FORCADELL
L'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell --que s'enfronten a 25 i 17 anys de presó, respectivament, per rebellió-- també han estat objecte d'anlisi, doncs la Fiscalia ha interessat que es mostressin alguns dels seus discursos.
El de Junqueras va tenir lloc en el mateix lloc, i all es va adrear als concentrats i va dir que eren "gent que fa all que els hi dicta la seva conscincia" i es mostrava segur que s'ajudarien "els a uns altres per fer triomfar la veritat, la llibertat i la democrcia". Forcadell, per la seva banda, manifestava el dia 21 de setembre que "no tenien por" i cridava a votar l'1-O per "decidir el futur de Catalunya".
La Sala també ha visionat enregistraments realitzats devant d'altres conselleries també el 20 de setembre, com la d'Exteriors, on els concentrats tracten d'evitar el trasllat d'un dels detinguts copejant el cotxe policial i empenyent els agents.
Moltes d'aquestes imatges que s'han emprat aquest dimarts en la vista oral han estat recollides de publicacions en televisions o pgina web de mitjans de comunicació, per la qual cosa el tribunal ha ordenat que se silenciessin els seus udios per evitar que s'escoltessin els comentaris dels periodistes o entrevistats. A l'inici de la prova documental, Marchena ha advertit que prescindiria de qualsevol "valoració" o "informació periodística", per que acceptaria el contingut dels arxius aportats per les parts.
VÍDEOS SOBRE L'1-O
Pel que fa als vídeos gravats davant de diversos collegis l'1 d'octubre, s'ha pogut veure grups de persones impedint l'entrada d'agents de la Gurdia Civil cridant "som gent pacífica", "no passaran" i proferint insults com "fills de puta" als agents.
El Ministeri Públic ha fet una selecció de vídeos, alguns gravats amb la cmera go-pro que portava la Gurdia Civil i Policia Nacional durant la intervenció, en els quals es podia percebre la tensió existent entre els concentrats i els policies a la seva arribada als collegis electorals.
Per pocs d'ells mostraven l'ús de les porras per part les Forces i Cossos de Seguretat, sinó les empentes dels agents amb els escuts per fer front a la pressió exercida pels manifestants o com tractaven d'arribar fins a l'entrada dels centres de votació, traient un a un als concentrats.
D'altra banda, el tribunal ha visionat uns altres en els quals es veien als Mossos d'Esquadra parlant amb els manifestants, informant que hi havia una ordre judicial per intervenir les urnes, o dels insults i cntics dels votants contra ells.
TRACTORS, EL 'PARANY DEL FAIRY' I LLANAMENT D'UNA CADIRA
Entre els vídeos sobre l'actuació policial el dia del referndum destaquen alguns, els fets del qual han estat relatats per les diferents versions ofertes pels testimonis de les acusacions i de les defenses. Així, s'han pogut veure imatges d'un collegi de Sant Martí de Sesgueioles (Barcelona), on es van collocar tractors als carrers propers al collegi, així com una barricada de cadires i taules per dificultar l'arribada de la Gurdia Civil.
També un altre de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona), que reflecteix el denominat 'parany del Fairy'. En aquesta imatge es veu com un agent de la Gurdia Civil rellisca i cau al terra, moment en qu rep una puntada d'un manifestant. Segons va afirmar aquest mateix membre de l'operatiu quan va declarar com testimoni, "presumptament havien tirat rentavaixella al terra".
Així mateix, també s'ha visionat el moment en el qual un policia aconsegueix entrar a l'institut Quercus de Sant Joan de Vilattorrada (Barcelona), després de trencar la porta de cristall, i algú, la imatge del qual no ha estat captada, llanant una cadira que impacta contra l'agent.
VÍDEOS DE L'ADVOCACIA DE L'ESTAT
Els vídeos que ha exposat l'Advocacia de l'Estat --que compartia molts amb la Fiscalia, els quals no s'han reprodut de nou-- s'han centrat en escorcolls que es van practicar el 20 de setembre del 2017 i en els quals desenes de persones van entorpir la tasca de la Policia Judicial, uns situant-se davant de la porta, uns altres asseient-se a la vorera o fins i tot al costat de les rodes dels cotxes, així com els actes de protesta davant dels hotels on es van allotjar policies i gurdies civils durant el desplegament a Catalunya.
El tribunal també ha pogut veure anuncis de publicitat de l'1-O, l'acte de presentació del referndum celebrat a principis de juliol al Teatre Nacional de Catalunya --en el qual es va revelar la pregunta i on va acudir tot el Govern de Carles Puigdemont--, a més d'un discurs dels 'Jordis' el juny en el qual van afirmar que a Catalunya mai més hi hauria eleccions autonmiques.
