MADRID 25 oct. (EUROPA PRESS) -
Quatre dels sis membres del Tribunal Suprem que van determinar dijous passat que era el banc i no el client qui havia de pagar l'impost sobre Actes Jurídics Documentats (AJD) van dictaminar el contrari en una sentència el novembre del 2017, segons una resolució a la qual ha tingut accés Europa Press.
En la seva sentència del passat 16 d'octubre, la Sala Tercera del Tribunal Suprem (secció segona) va interpretar el text refós de la llei de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) i Actes Jurídics Documentats (AJD) i el seu reglament i va concloure que no és el prestatari el subjecte passiu d'aquest últim impost en les escriptures notarials de préstec amb garantia hipotecària (com la seva jurisprudència anterior sostenia), sinó l'entitat que presta la suma corresponent.
No obstant això, en una sentència prèvia datada el 22 de novembre del 2017, la mateixa secció de la Sala Tercera (quatre dels seus sis integrants eren els mateixos) va resoldre a favor dels bancs pel que fa referència a aquest impost.
El 2009, una empresa de Torrejón de Ardoz que havia sol·licitat un préstec amb garantia hipotecària sobre una sèrie de finques de la seva propietat va reclamar davant el Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) que fos l'entitat financera qui abonés l'impost AJD, en al·legar que el subjecte passiu d'aquest impost --el que ha de pagar-lo, segons la llei-- era el banc, atès que era l'interessat en la subscripció d'un document públic d'aquest tipus.
El TEAC va desestimar el 2014 aquesta reclamació i l'empresa va presentar un recurs, que el maig del 2016 va ser desestimat per la secció novena de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que un altre cop va considerar que el subjecte passiu era el prestatari (el client).
Aquesta companyia va presentar llavors un recurs de cassació per a la unificació de doctrina per corregir interpretacions jurídiques contràries a l'ordenament jurídic, rebutjat novament pel Tribunal Suprem el novembre del 2017.
És destacable que aquesta última determinació la va prendre la secció segona de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, la mateixa que el passat 16 d'octubre va emetre una sentència que dictaminava que el pagament de l'impost corresponia als bancs. En totes dues vegades, quatre dels sis magistrats que integraven la Sala eren els mateixos.
Serà un ple format per 31 membres del Tribunal Suprem, en comptes d'aquests sis, el que decideixi el proper 5 de novembre si confirma o anul·la la jurisprudència feta pública dijous passat en la qual determinava que eren les entitats bancàries les responsables de pagar l'impost i no pas els clients, a causa que l'última decisió dona un "gir radical" a la jurisprudència i per la seva "gran repercussió econòmica i social".
