Destaca que l'instructor va complir l'establert pel TEDH i que la seva sospita era "raonable"
MADRID, 16 febr. (EUROPA PRESS) -
La Sala Segona Tribunal Suprem ha confirmat l'acte del jutge Pablo Llarena, que instrueix la causa pel procés sobiranista, en el qual va denegar al 'número dos' de Junts per Catalunya (JxCat) i expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, concedir permisos penitenciaris per poder participar en la campanya electoral de les eleccions autonòmiques del passat 21 de desembre.
La denominada Sala d'apel·lacions ha desestimat el recurs presentat per Sànchez contra aquest acte del 14 de desembre de 2017 i explica en un acte que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va incorporar en l'article 3 del Protocol addicional al Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Públiques les limitacions explícites que cada Estat pot modular.
El TEDH subratlla la participació democràtica no pot perdre efectivitat i que aquestes limitacions han de respondre finalitats legítimes que guardin adequada correspondència amb els motius que les impulsen.
En aquest sentit, la Sala subratlla que Llarena ja va destacar en l'acte recorregut que Sànchez es presentava com candidat a en la llista electoral de l'expresident Carles Puigdemont ja estant a la presó --des del passat 16 d'octubre--.
Per tant, aquesta decisió del jutge "ni anul·lava completament la seva capacitat de dirigir-se a l'electorat per mitjans diferents a la presència personal en els mítings convocats, ni impedia que altres integrants de la seva candidatura abordessin plenament l'activitats de campanya", diu el Suprem.
OBJECCIONS SENSE FONAMENT
Els magistrats afegeixen que el jutge instructor ha complert l'assenyalat pel tribunal europeu i considera que les objeccions de l'exlíder d'ANC no tenen fonament.
És més, afirma que la sospita que tenia Llarena sobre que la sortida de presó de Sànchez podia ser aprofitada per incitar la ciutadania a realitzar actuacions tumultuàries com les que el van portar a ser empresonat "no deixa de ser raonable".
Sànchez també va sol·licitar tenir una major disponibilitat para fer servir Internet a la presó de Soto del Real, on és, i tenir contactes amb mitjans de comunicació durant la campanya electoral. Tot això també va ser denegat pel jutge Llarena.
Quant a això, la Sala diu que nega que Sànchez tingués anul·lada la seva capacitat de dirigir-se a l'electorat, ja que disposava d'un ús d'Internet amb un control. És a dir, que li possibilitava la seva participació però de forma limitada.
Finalment, la Sala també desestima la petició subsidiària de Sànchez que preguntés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si és compatible una interpretació de determinats articles de la Llei i el Reglament penitenciari amb la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea sobre impedir "de manera absoluta" la participació en la campanya a un candidat a la presó provisional.
REBUTJA ELEVAR LA QÜESTIÓ AL TJUE
En aquest sentit, el Tribunal Suprem rebutja elevar la qüestió a l'TJUE perquè no té dubtes que la Llei i el Reglament s'ajusten a la Carta de la Unió Europea i torna a recordar que cada Estat pot modular en els drets subjectius de vot i elegibilidad.
Insisteix que entre els motius que va impulsar prohibir-li participar en la campanya electoral de forma presencial era evitar que aquests escenaris anessin utilitzats per realitzar "mobilitzacions immediates que servissin per aconseguir la seva fugida".
Per a la Sala això no és descartable, ja que Sànchez es troba investigat per la instrumentalització de les masses dirigides per aconseguir propòsits delictius".
