La defensa va argumentar que impedir-li anar al ple del Parlament suposava "una greu restricció de la democràcia"
MADRID, 13 març (EUROPA PRESS) -
La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem ha donat aquest dimarts un termini de cinc dies a totes les parts personades en la causa del procés sobiranista per posicionar-se sobre el recurs presentat per la defensa del candidat a la Presidència de la Generalitat, Jordi Sànchez (JxCat), contra la negativa del jutge Pablo Llarena de donar-li permís per acudir a la sessió del Parlament convocat per debatre la seva investidura.
Aquesta sala està formada pels magistrats Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde, els quals han donat trasllat de la petició de Sànchez tant a la Fiscalia com a l'Advocacia de l'Estat, l'acusació popular exercida per Vox i també a les defenses dels tots els investigats en el procediment.
Una vegada rebin els seus escrits, la Sala haurà de fixar una data per deliberar sobre aquest assumpte, han informat fonts de l'Alt Tribunal.
En el seu recurs, Sànchez demana que la petició es tramiti amb la màxima celeritat possible tenint en compte "la summa excepcionalitat dels interessos en joc": tant els drets polítics del candidat a ser investit com els dels seus milions de votants.
La defensa de Sànchez puntualitza que, malgrat que el ple d'investidura previst inicialment per dilluns passat 12 de març va ser ajornat pel president del Parlament, Roger Torrent, i que aquest no pot esperar indefinidament a saber si Sànchez pot acudir al ple, i assegura que qualsevol demora pot suposar una "frustració irremeiable".
Llarena va basar la seva decisió en el risc de reiteració delictiva, en subratllar que els delictes que està investigant es van desplegar precisament des d'actuacions legislatives i executives "clarament il·legals, i desatenent de manera flagrant els controls constitucionals, judicials i institucionals disposats en l'ordenament jurídic, la qual cosa es va fer en aplicació d'una tàctica que no ha estat exclosa i segueix tenint suport de present".
Per això, va assenyalar que no havia d'excarcerar-se Sànchez --a la presó des del passat 17 d'octubre-- ni tampoc permetre la seva assistència al ple del Parlament de Catalunya en el qual anava a discutir-se la seva possible investidura com a president de la Generalitat.
"CÀSTIG ANTICIPAT"
En el seu recurs, la defensa enumera com a drets vulnerats de Sànchez el de participació política i accés als càrrecs públics, vulneració del dret a la presumpció d'innocència en imposar "un càstig anticipat", el dret a expressió d'opinions polítiques i al pluralisme polític perquè afirma que es criminalitzen idees.
A més, argumenta que la privació del candidat a acudir al ple suposa "una greu restricció de la democràcia com a valor superior de l'ordenament constitucional espanyol, puix que s'impedeix a una cambra parlamentària designada per sufragi escollir el candidat amb més suports".
Per a Jordi Sànchez, aquesta decisió també suposa una greu limitació del dret de Catalunya a l'autonomia política reconeguda en l'article 2 de la Constitució, en impedir que el Parlament designi el candidat amb més suports.
