BARCELONA, 28 nov. (EUROPA PRESS) -
La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, han signat aquest divendres un conveni entre el Govern central i el Govern per al monitoratge dels discursos d'odi en línia, el primer que se signa amb una comunitat autònoma.
L'han formalitzat en un acte al Palau de Pedralbes de Barcelona, amb la consellera d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat, Eva Menor.
Mitjançant aquest conveni, l'administració estatal posarà a disposició de la Generalitat el treball elaborat per l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), amb qui es desenvoluparà i implementarà el sistema de monitoratge compartit.
Aquest sistema compartit de monitoratge permetrà detectar i analitzar missatges racistes, xenòfobs i discriminatoris a internet, s'intercanviaran coneixements i bones pràctiques entre les administracions per combatre aquests discursos i es mantindrà una "coordinació estable" per millorar la resposta que hi donen els poders públics.
Catalunya reforçarà la seva capacitat de produir dades pròpies i analitzar el fenomen amb "eines avançades i reconegudes en l'àmbit europeu", i seguir perfils que puguin cometre delictes de tipus penal o que puguin implicar sancions administratives a través de l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació de la Generalitat.
ELMA SAIZ
En la seva intervenció, la ministra Saiz ha assenyalat que mitjançant aquest acord s'obre una etapa de col·laboració entre les dues institucions, ha confiat que es converteixi en "un mirall en el qual es mirin altres territoris" de l'Estat, i ha destacat la capacitat d'acollida de Catalunya.
"Aproximadament, un de cada sis dels vostres veïns prové d'un altre país. Aquesta diversitat no és un desafiament, és un actiu estratègic", i ha valorat que si l'odi es transmet en l'àmbit digital, la convivència es trenca.
També ha lamentat la lentitud d'algunes plataformes digitals a l'hora de retirar continguts després d'una denúncia, i ha parlat de les conseqüències que poden tenir els discursos d'odi en la vida real, en referència als episodis del mes de juliol a Torre Pacheco (Múrcia).
"No pot passar una setmana des del report a la plataforma fins que s'elimina el contingut. Perquè el que passa en les xarxes socials té la seva translació a la vida real. Com hem vist a Torre Pacheco, no es pot tornar a repetir mai un Torre Pacheco", ha defensat.
SALVADOR ILLA
Per la seva banda, el president Illa ha alertat del viratge preocupant de les xarxes socials des del seu sorgiment fins a l'actualitat: "Fa 20 anys potser vam pecar d'ingenuïtat i no ens vam adonar del que venia, o no ens vam fer les preguntes que avui tenim el deure fer-nos. Qui hi ha darrere les xarxes socials? Quins interessos econòmics hi ha?".
Ha afirmat que no s'ha de tolerar que es posi en perill la convivència, la democràcia i el respecte també en les xarxes, i ha criticat el paper dels algorismes a l'hora de condicionar i promocionar certs continguts.
Segons Illa, l'odi no és un concepte abstracte, sinó que té conseqüències reals i devastadores, en les seves paraules: "Si no acceptem que algú ens insulti o ens agredeixi, podem acceptar l'insult i l'agressió per les xarxes socials?".
Ha dit que persones que han enviat missatges d'odi, agressió i mentides per les xarxes socials ho continuen fent impunement, i per això, ha apostat perquè els missatges d'odi en aquests àmbits tinguin conseqüències: "Qui la fa la paga als barris, al carrer i per descomptat també en les xarxes".
