Assegura que la política migratòria del Govern és "integral i transversal"
BARCELONA, 12 març (EUROPA PRESS) -
La ministra d'Inclusió, Elma Saiz, ha defensat que són molts els sectors econòmics que han aplaudit el procediment de regularització extraordinària aprovat pel Govern pel paper rellevant de la mà d'obra estrangera: "En una cosa en què coincidim tots és en el fet que l'economia submergida danya el nostre país, danya els teixits productius i, fonamentalment, menyscaba els drets de les persones que estan ja al nostre país".
Ho ha dit aquest dijous en declaracions als mitjans de comunicació, abans de participar en un diàleg amb la presidenta del Cercle d'Economia, Teresa Garcia-Milà, a Barcelona, per debatre sobre migració després de la publicació de la nota d'opinió feta pública per l'entitat, en la qual ha defensat que la política migratòria del Govern és "integral i transversal".
Garcia-Milà ha subratllat l'aportació de la immigració en el creixement econòmic d'Espanya de les últimes dècades, encara que ha admès que la magnitud i rapidesa d'aquestes arribades "també ha posat de manifest algunes limitacions importants del model actual" de creixement, basat en una baixa productivitat i alta intensitat a la mà d'obra.
TRIPLE LEGITIMITAT
Junt amb l'econòmica, la ministra d'Inclusió ha defensat la triple legitimitat de la mesura, que inclou també la política i la social, ja que "agafa el testimoni" de la iniciativa legislativa popular avalada per més de 700.000 signatures, incloses les de l'Església Catòlica, i va ser aprovada per una àmplia majoria parlamentària.
El procediment de regularització, que Saiz ha confirmat que s'activarà a principis d'abril i estarà obert fins al 30 de juny, "donarà drets i visibilitzarà persones" que ja estan a Espanya.
TENSIONS GENERADES
Des del Cercle d'Economia, Garcia-Milà ha assenyalat que la migració és un dels "grans debats estructurals" per al futur del país, des d'un punt de vista demogràfic, econòmic i social, ja que afecta tant el model productiu com a la sostenibilitat de l'estat del benestar i la cohesió social.
La presidenta de l'entitat, no obstant això, en línia amb la nota d'opinió publicada pel Cercle d'Economia a finals de febrer, ha enumerat algunes de les pressions que ha generat el flux migratori, com una pressió creixent en el mercat de l'habitatge o una tensió en determinats serveis públics.
"Catalunya, per posar un exemple concret, té avui algunes infraestructures i serveis pensats per a 6 milions de persones quan en realitat ara som més de 8 milions", ha afirmat.
POLÍTICA D'ESTAT
Pel que fa a les solucions, Garcia-Milà ha reiterat la necessitat d'avançar cap a una política migratòria concebuda com una "política d'Estat" i orientada al mitjà i llarg termini.
També ha afirmat que encara que la regularització extraordinària és una mesura necessària en el context actual, és el resultat d'un model de gestió que acaba generant borses d'irregularitat que, més endavant, han de resoldre's mitjançant processos extraordinaris.
La qüestió, ha defensat la presidenta, no és si necessitem immigració, sinó la intensitat i composició de la mateixa: "Això implica gestionar els fluxos migratoris de forma potser més ordenada i d'acord amb les capacitats reals d'acolliment i integració del nostre país".
RESPONSABILITAT CATALANA
Preguntada per un possible traspàs de competències en matèria d'immigració al Govern, Saiz ha valorat com "absolutament positiu" que una Comunitat Autònoma vulgui assumir més responsabilitats.
"La política migratòria és una qüestió complexa, no només és tenir un permís per poder residir i treballar, sinó que comença un procés de vida que va des de l'educació, l'habitatge o els serveis sanitaris, i per això les administracions més properes tenen molt a dir, des de l'àmbit local passant per l'autonòmic", ha afegit la ministra.
