Actualitzat 17/07/2014 15:13

Ruz demana a Neymar que aporti els pagaments que li va fer el Barça per instal·lar-se a Espanya

Es dirigeix per primera vegada al jugador perquè aclareixi les retribucions, reemborsaments de despeses o pagaments directes que va assumir el club

MADRID, 17 jul. (EUROPA PRESS) -

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha demanat al futbolista brasiler Neymar que aporti al Jutjat un llistat de les quantitats que li va abonar el Futbol Club Barcelona per instal·lar-se a Espanya juntament amb la seva família.

En una resolució feta públic aquest dijous, el magistrat precisa que el davanter blaugrana haurà de facilitar "les retribucions variables pactades, els reemborsaments de despeses i els pagaments directes assumits" pel Barça.

També li sol·licita que comuniqui la data exacta en què el seu actual equip va efectuar el pagament de la quantitat de 900.000 euros en concepte de drets d'imatge per la temporada 2013-14.

Ruz investiga el seu fitxatge pel Futbol Club Barcelona, al qual imputa un delicte fiscal per deixar d'abonar un mínim de 9,1 milions d'euros a Hisenda.

El magistrat explica a la resolució que no decidirà sobre la "pertinent" petició que li va formular la Fiscalia perquè el pare del futbolista brasiler declari com a testimoni fins que no interrogui com a imputats, el pròxim dia 22, l'expresident del club Sandro Rosell i el representant legal del Barça, Antoni Rossich.

Demana, a més, al Futbol Club Barcelona que li lliuri el desglossament de les rendes declarades i les retencions ingressades en virtut de la regularització voluntària que va fer l'equip amb Hisenda per un import total de 13.550.830 euros i que li especifiqui si pel pagament de cinc milions d'euros que havien d'abonar-se a l'entorn del jugador pel contracte d'opció de compra a 30 de gener del 2014 es va practicar retenció de l'IRPF.

També ordena al Barça que detalli qui eren els administradors de fet i de dret de l'entitat entre els anys 2011 i 2013, quan es va dur a terme el fitxatge, i que aporti els estatuts del club que estaven vigents en el moment del traspàs.

Finalment, requereix al Ministeri de Justícia que gravi en suport audiovisual un vídeo penjat a Internet corresponent a l'Assemblea General del FCB celebrada el 5 d'octubre del 2013.

POSSIBLE FRAU

Ruz va citar com a imputats Rosell i el representant legal del Barça després de rebre un informe de l'Agència Tributària que assenyalava que l'entitat hauria deixat d'abonar un mínim de 9,1 milions d'euros en relació amb l'Impost sobre la Renda dels No Residents (IRNR) i l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).

En concret, l'organisme tributari assenyalava que el delicte de frau fiscal, que el Barça hauria comès en no tributar per pagaments per valor de 37,9 milions que es van incloure en els contractes que l'entitat va subscriure el 2011 i 2013, ascendiria a 2,4 milions en el primer exercici i 6,7 milions en el segon.

A més, els tècnics constaten una possible defraudació de 2,6 milions d'euros corresponent a l'exercici del 2014, "sense perjudici de les excepcions consignades a l'informe respecte d'aquest últim import com també de les obligacions de retenció i rendes meritades addicionals que poguessin derivar-se de l'anàlisi de les retribucions pendents de verificació".

"ENGINYERIA FINANCERA"

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 investiga el fitxatge de Neymar des del 22 de gener passat, dia en el qual va admetre a tràmit una querella presentada pel soci del Barça Jordi Cases contra el llavors president de l'entitat Sandro Rosell, qui es va veure obligat a presentar la dimissió l'endemà.

El 23 de febrer passat la Junta Directiva del Barça va acordar per unanimitat presentar una declaració complementària a Hisenda per la qual pagava 13.550.830,56 euros, a fi de "saldar qualsevol possible deute" derivat d'aquesta operació.

La Fiscalia sosté que les transaccions econòmiques que van sustentar el fitxatge de Neymar es van basar en "contractes simulats" i operacions d'"enginyeria financera" que no responien a la realitat i amb les quals es pretenia "cometre l'engany" a la Hisenda Pública.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés