MADRID, 10 oct. (EUROPA PRESS) -
La defensa dels exconsellers Josep Rull i Jordi Turull ha presentat un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional (TC) contra les actuacions en les quals l'instructor de la causa pel procés independentista Pablo Llarena i després la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem van acordar i van confirmar la suspensió de càrrec públic com a diputats al Parlament després d'haver estat processats pel delicte de rebel·lió.
La presentació d'aquest recurs es produeix després que divendres passat el tribunal de garanties donés llum verda a estudiar aquests recursos presentats en el mateix sentit per l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Romeva en entendre que plantegen un problema o afecten una faceta d'un dret fonamental sobre el qual no hi ha encara doctrina al TC.
Al llarg de les 44 pàgines de l'escrit, la defensa dels exmandataris al·lega que la decisió de Llarena vulnera el seu dret a la participació en assumptes públics i a l'accés a càrrecs públics (art. 23 CE), a la presumpció d'innocència i a un procés amb totes les garanties, per la qual cosa demanen que es declari la seva nul·litat i també que el mateix Suprem presenti una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè aclareixi si la mesura conjuga una directiva del 2016 dirigida a reforçar aspectes de la presumpció d'innocència.
Rull i Turull expliquen que s'han esgotat prèviament tots els recursos en via judicial contra la decisió de Llarena de suspendre'ls i que per això la seva demanda davant el Constitucional no pot considerar-se de cap manera prematura.
LLARENA APLICA MESURES DESPROPORCIONADES
Els advocats dels exconsellers consideren que Llarena ha aplicat de manera extensiva la Llei d'Enjudiciament pel que fa a les mesures cautelars aplicades de manera contrària a la doctrina constitucional, una interpretació que segons el parer d'aquesta defensa "resulta desproporcionadament restrictiva dels drets fonamentals com l'accés a càrrecs públics i la presumpció d'innocència".
Se soscava a més altres "pilars de l'ordenament, com el seu caràcter democràtic", segons els exconsellers, "en generar-se l'evident risc d'alterar les majories que conformen un Parlament la composició del qual resulta de la voluntat ciutadana que es va expressar a les urnes, i es va córrer l'evident risc d'atorgar la majoria parlamentària a formacions que no la van obtenir en els comicis".
Afegeixen els diputats suspesos que la Sala Penal del Tribunal Suprem "no té absolutament cap competència per indicar a una Cambra legislativa com ha d'interpretar el seu propi reglament" i que resulta molt dubtós que el Reglament del Parlament admeti en la seva vigent redacció la figura proposada per Llarena --la renúncia temporal de l'acta dels diputats a favor d'altres persones de la seva llista electoral-- per no caure en l'absoluta desproporció que ell mateix va advertir.
A més, el recurs cita la sentència del TC del 1987 per la qual segons aquesta part aquest òrgan va admetre la greu limitació de drets que suposa la present suspensió cautelar dels processaments "en la mesura en què la finalitat de tal cautela fora prevenir i combatre l'acció de bandes armades i organitzacions terroristes i, en tal sentit, va considerar sinònimes a l'efecte d'aquesta previsió legal la condició de 'rebel' i d''armada', i va arribar a citar expressament que totes dues condicions es caracteritzen pel fet d'emprar armes de foc, bombes, granades, substàncies o aparells explosius o mitjans incendiaris de qualsevol tipus".
Afegeixen que "en cap cas cal acceptar" que els exconsellers recurrents empressin en la seva activitat instruments que poguessin merèixer la consideració d'armes o explosius o mètodes similars als de terrorista", i que aquesta interpretació restrictiva del precepte que en el seu moment va sostenir el Tribunal Constitucional "ha estat inexplicablement esbiaixada" per Llarena i per la Sala del Suprem que va confirmar la seva decisió.
D'altra banda, critiquen la presència en la Sala d'Apel·lacions d'un dels magistrats de la Sala, Francisco Monterde, per la seva condició de vicepresident de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), "associació judicial que en mesos anteriors a aquesta demanda ha promogut a la xarxa social Twitter per mitjà dels seus comptes oficials una autèntica campanya" contra Rull i Turull que segons aquesta part "ha prejutjat la seva culpabilitat i s'ha ironitzat amb sarcasme i burla sobre ells".
