BARCELONA, 1 oct. (EUROPA PRESS) -
El president del Parlament, Josep Rull, ha desitjat que "algun dia es demani perdó" pel referèndum de l'1-O i ha tornat a reclamar que s'apliqui l'amnistia perquè l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'exconseller Lluís Puig puguin ocupar el seu escó, i que altres líders polítics com el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i el secretari general de Junts, Jordi Turull, deixin d'estar inhabilitats.
Així s'ha pronunciat aquest dijous en una declaració institucional a la Sala d'Audiències del Parlament, juntament amb els membres de la Mesa de Junts i ERC: la vicepresidenta, Raquel Sans, i els secretaris Juli Fernàndez i Glòria Freixa.
"Després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) demanem per enèsima vegada que es posi fi a les argúcies legals i al filibusterisme judicial que en dilaten l'aplicació", ha reclamat Rull, que ha assenyalat que és conscient que l'aplicació d'aquesta norma ja és a prop.
El president del Parlament ha avisat que l'aplicació de l'amnistia no resol la qüestió de fons i l'anhel de llibertat de l'independentisme, i ha afegit que se n'haurà de tornar a parlar "a fons i amb conseqüències".
Rull ha descrit l'1-O com una expressió de dignitat col·lectiva que "el poble va vèncer la por" i que els ciutadans van protegir les urnes, i ha assegurat que aquesta efemèride és patrimoni immaterial i polític de Catalunya.
"DENUNCIAR LA PERSECUCIÓ"
Ha assenyalat que aquest dia no només s'ha de commemorar sinó que també ha de servir per "denunciar la persecució d'un moviment independentista", que ha assegurat que es va fer amb la voluntat de fer mal, castigar, desmobilitzar i deshumanitzar l'adversari.
El president de la cambra catalana ha recordat que la llei d'amnistia es va aprovar el 2024 i va suposar un punt d'inflexió en el conflicte polític, però ha lamentat el posterior bloqueig judicial a l'hora d'aplicar-la, que ha qualificat de "bloqueig prevaricador".
"Moltes coses han canviat des de l'1 d'octubre del 2017, però l'anormalitat democràtica, malauradament, continua existint. Negar això, o fer veure que no existeix, és negar la realitat", ha subratllat.
