Antich avisa que els "atacs del poder judicial i d'alguns governs hostils" els animen a parlar més català
BARCELONA, 23 juny (EUROPA PRESS) -
El president del Parlament, Josep Rull, ha cridat aquest dimarts a rebel·lar-se davant els intents que considera que hi ha de minorització de la llengua catalana i d'extingir la "nació".
"L'actuació activa de poders públics en contra de la unitat de la llengua no passa per atzar. Passa el que passa, malauradament, perquè hi ha una voluntat clara d'extingir allò que som. Rebel·lem-nos davant aquests intents de minorització", ha reclamat en l'acte d'arribada un any més de la Flama del Canigó al Parlament.
Malgrat ressaltar que hi continua havent persones, entitats i institucions compromeses a revertir aquesta tendència, ha alertat que es viuen temps incerts, a parer seu, en relació amb la llengua per la caiguda del seu ús social, la judicialització, la immersió i "per l'actuació activa dels poders públics en contra de la llengua i la seva unitat".
Segons Rull, el poble català sempre ha demostrat la seva resistència i resiliència en moments que no han estat fàcils, per la qual cosa ha demanat no caure en el descoratjament "perquè ni l'absolutisme ni la dictadura han pogut acabar amb la nació".
Així, ha instat a estimar la llengua, la cultura i la identitat catalanes, característiques que fan als catalans ser "nació", com un acte d'amor als qui els han precedit i de responsabilitat per a futures generacions.
També ha apel·lat a actuar amb generositat per fer partícip d'aquest llegat les persones nouvingudes a més de continuar reivindicant el concepte 'Països Catalans': "Si pensem que el que passa al País Valencià, a les Illes, a la Franja o a la Catalunya Nord no ens interpel·la, ens anirem empetitint i afeblint".
En la seva opinió, l'arribada de la Flama del Canigó al Parlament actualitza el compromís dels catalans "amb la nació i la llengua" hores abans de celebrar la revetlla de Sant Joan, una jornada que considera que és compartida amb la resta de territoris de parla catalana.
"És un dia per reivindicar la germanor, solidaritat i concòrdia entre tots els nostres territoris. És, precisament, en aquesta data quan reafirmem la unitat de la llengua i el bagatge cultural i històric que ens uneix, més enllà de divisions o fronteres administratives", ha sostingut.
ANTICH (ÒMNIUM)
En el mateix sentit s'ha pronunciat el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, que també ha participat en l'acte i que ha assegurat que la Flama és un símbol de tot allò que uneix els catalans, amb la llengua "com a columna vertebral de la nació sencera".
Després de coincidir amb Rull que la llengua ha viscut èpoques molt complicades a tots els territoris de parla catalana, ha recalcat que viurà "rica i plena per la perseverança de tot un poble".
"Els atacs del poder judicial contra la llengua i l'escola catalanes, i els atacs d'alguns governs hostils no fan més que esperonar-nos per parlar, llegir i ensenyar més català", ha avisat Antich, que ha erigit la Flama com un símbol d'unió i de rebel·lia del poble català que, a parer seu, no es va deixar tombar durant el franquisme ni separar per les fronteres.
Després d'això, Ramon Torra, membre de Tradicat (associació per les tradicions catalanes) ha llegit el missatge de la Flama d'aquest any en ser una de les persones que 60 anys enrere va travessar "per primera vegada el pas fronterer del coll d'Ares, convertint-se en un símbol potent d'unió entre la Catalunya Nord i el Principat".
Això, ha afegit, ha perdurat fins l'actualitat "com a expressió viva de la llengua, la cultura i la identitat" catalanes, un llegat que ha cridat a transmetre als joves perquè garanteixin el futur i afavorir la participació dels nouvinguts.
LA FLAMA AL PARLAMENT
Rull ha rebut la Flama del Canigó de mans d'un grup de nens de Corbera de Llobregat (Barcelona), que l'han portat fins a la cambra catalana.
Un cop ha acabat l'acte, la Flama s'ha traslladat al capdavant de la porta principal del Parlament, on Rull ha encès la torxa i els quinqués que repartiran el foc per tot Catalunya, i hi ha hagut un ball de gegants i bastoners.
Des del 1980, el Parlament rep la Flama del Canigó, símbol "de la germanor dels Països Catalans que la nit de Sant Joan encén les fogueres de tot el país".
