Rull ataca el TC i basa la seva desobediència en una resolució del Tribunal Suprem del Canadà

Interrogatori a Josep Rull en el judici pel procés
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO
Publicat 20/2/2019 15:19:47CET

Diu que és impossible la destinació de fons públics per a l'1-O per la intervenció "abusiva" dels comptes de la Generalitat

MADRID, 20 Febr. (EUROPA PRESS) -

L'exconseller català de Territori Josep Rull ha dedicat aquest dimecres diversos minuts de la seva declaració en el judici del procés a acusar el Tribunal Constitucional (TC) de manca de "legitimitat moral" perquè, al seu parer, ha estat "instrumentalitzat" pel Govern central contra l'independentisme català. L'acusat ha recorregut a una resolució del Tribunal Suprem del Canadà per justificar les contínues desobediències a l'alt tribunal espanyol quan va suspendre les lleis de desconnexió.

En una aspra alternança de preguntes i respostes amb la fiscal Consuelo Madrigal, Rull ha admès que va ser advertit fins a sis vegades pel Constitucional durant els mesos previs al referèndum de l'1 d'octubre del 2017, des de l'aprovació del procés constituent fins a la llei de transitorietat, però ha censurat que el tribunal recorregués tantes vegades a l'article 16.2, segons el qual una norma autonòmica queda automàticament suspesa quan el TC admet a tràmit una impugnació del Govern espanyol.

"Hi ha una manca de legitimitat moral del Tribunal Constitucional per ser sistemàticament instrumentalitzat pel Govern central i suspès. Hi ha una utilització sistemàtica, constant, permanent per part de l'Estat i el Constitucional s'ha deixat instrumentalitzar per deixar l'autonomia de Catalunya absolutament minimitzada", ha explicat.

EQUILIBRI I PONDERACIÓ

Ha estat en aquest punt quan Rull ha subratllat que el Govern de Carles Puigdemont va actuar sempre buscant la "ponderació" i l'"equilibri" entre "l'imperi de la llei i el principi democràtic", i per argumentar aquesta forma d'actuació ha recorregut a una resolució del Tribunal Suprem del Canadà, segons la qual "un sistema de govern no pot sobreviure únicament a través de l'adhesió al Dret", sinó que també "necessita legitimitat, interacció entre l'imperi de la llei i el principi democràtic".

"Nosaltres sempre buscàvem l'equilibri entre tots dos elements. El sistema ha de ser capaç de reflectir les aspiracions del poble. L'objectiu era posar a disposició de la gent l'instrument per projectar la seva voluntat i fer-ho a través de les urnes", ha manifestat l'exconseller, per afegir després que es va sentir "honrat" per participar en aquest procés i aprovar les mesures que van derivar en l'1-O.

Ha estat en aquest moment quan la fiscal li ha preguntat directament si ha llegit la doctrina del Suprem del Canadà i no la del Tribunal Constitucional espanyol, a la qual cosa l'acusat ha contestat que la seva "convicció" és que l'alt tribunal té un "dèficit important d'autoritat moral" i que la seva opinió és "compartida per persones rellevants en el món jurídic".

Durant tota la seva declaració, Rull ha fet servir un to moderat i les seves respostes no s'han limitat a un 'sí' o un 'no', sinó que s'ha estès en la majoria, ha afegit diverses vegades un context, ha recordat les disposicions normatives o fins i tot ha repreguntat la fiscal, la qual cosa l'ha fet ser reprès pel president del tribunal, Manuel Marchena. Gairebé sempre, Rull ha aprofitat les respostes per posar de manifest les seves opinions i la seva ideologia política. Tan llargues han estat les seves respotes que l'interrogatori s'ha allargat quatre hores.

CELERITAT A APROVAR LES LLEIS DE DESCONNEXIÓ

En una altra part de la compareixença, Madrigal ha dedicat bona part de les seves preguntes a saber per què les denominades lleis de desconnexió (llei de referèndum i llei de transitorietat) es van aprovar tan ràpidament els dies 6 i 7 de setembre del 2017, "sense la signatura del secretari del Parlament, sense cap admissió d'esmenes i desestimant-se totes les consideracions".

Rull no ha respost aquesta qüestió i s'ha limitat a dir que "altres testimonis i acusats podran explicar-ho" i ha assegurat que les dues lleis es van tramitar i es van aprovar "d'acord amb el reglament del Parlament" i garantint "la pluralitat política i democràtica del Parlament". I després de la insistència de la fiscal, ha acabat admetent que la tramitació i votació va tenir lloc "tard, de nit".

I sobre el posterior decret de convocatòria del referèndum independentista, ha confirmat que el va signar "en consciència" i "sobre la base d'una llei plenament vigent emanada d'un Parlament plenament democràtic" que expressava la "voluntat popular". Tot això malgrat que ha admès que les lleis de desconnexió van ser suspeses pel Constitucional després de la seva aprovació.

ENCARA VEIEN POSSIBLE UN REFERÈNDUM PACTAT

També ha afirmat que quan va votar els pressupostos de la Generalitat que van incloure partides concretes per a consultes populars --partides que el TC també va tombar-- "no tenia consciència de fer res dolent", perquè el Govern català encara creia "possible" organitzar un referèndum pactat amb l'Estat. "La nostra voluntat abans, ara i sempre és pactar un referèndum amb l'Estat", ha destacat, alhora que ha recordat que l'expresident Mariano Rajoy sempre deia que ni podia ni volia fer-ho, si bé Rull opina que "sí que podia" perquè no té cap retret penal, "però no volia".

D'altra banda, i de la mateixa manera que altres acusats que han declarat anteriorment, Rull ha dit no conèixer el document Enfocats, però sí ha reconegut que va ser present en les reunions d'elaboració i que va signar el full de ruta del 2015 que va posar en marxa el procés independentista, però ha explicat que no era un "document estratègic", sinó la base del programa de Junts pel Sí.

Segons Rull, aquest full de ruta marcava que a les eleccions de setembre del 2015 se'ls donaria un "caràcter plebiscitari" perquè ja s'havien "esgotat els instruments que el Dret espanyol dona per convocar un referèndum".

"Vam utilitzar totes les vies, ho vam provar més de 20 vegades per tots els mecanismes que teníem al nostre abast. Per això, quina millor manera que impulsar un mandat popular a través d'un referèndum?", s'ha preguntat.

LA MATEIXA ESTRATÈGIA QUE TURULL

Un altre dels blocs de l'interrogatori ha estat en referència al finançament de l'1-O. Rull ha seguit la mateixa estratègia que Jordi Turull i ha negat categòricament que es "desviessin" fons públics per a la consulta a causa del "nivell de control i garanties excepcionals" que té implantada la mateixa Generalitat.

En aquest sentit, ha assegurat que "un conseller motu proprio no pot gastar res si no hi ha una trajectòria de control absolutament fèrria", la qual cosa es va intensificar i es va fer impossible una vegada el Govern de Mariano Rajoy va decidir intervenir "de manera abusiva" --"per decret" i sense el suport de les Corts Generals, ha retret-- els comptes de la Generalitat de Catalunya, perquè va deixar l'administració catalana com "una gestoria".

D'aquesta manera, ha manifestat fins a quatre cops la mateixa frase: "No es va gastar ni un euro públic en l'organització del referèndum". Rull s'ha remès diverses vegades a les declaracions que va prestar aquest dimarts Turull i Raül Romeva sobre la contractació amb Unipost per a la preparació del material electoral o de les campanyes per l'1-O i ha advertit diversos cops a la fiscal que només pot respondre sobre les actuacions del seu departament.

Així, també ha afirmat que no sap com les urnes i les paperetes van arribar als centres de votació, encara que ha afegit que tenia una "confiança íntima" en el seu "país" perquè això passés, atès que hi ha "un volum important de ciutadans compromesos amb aquesta causa de llibertat".

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.