Diu que és impossible la destinació de fons públics per a l'1-O per la intervenció "abusiva" dels comptes de la Generalitat
MADRID, 20 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller catal de Territori Josep Rull ha dedicat aquest dimecres diversos minuts de la seva declaració en el judici del procés a acusar el Tribunal Constitucional (TC) de manca de "legitimitat moral" perqu, al seu parer, ha estat "instrumentalitzat" pel Govern central contra l'independentisme catal. L'acusat ha recorregut a una resolució del Tribunal Suprem del Canad per justificar les contínues desobedincies a l'alt tribunal espanyol quan va suspendre les lleis de desconnexió.
En una aspra alternana de preguntes i respostes amb la fiscal Consuelo Madrigal, Rull ha adms que va ser advertit fins a sis vegades pel Constitucional durant els mesos previs al referndum de l'1 d'octubre del 2017, des de l'aprovació del procés constituent fins a la llei de transitorietat, per ha censurat que el tribunal recorregués tantes vegades a l'article 16.2, segons el qual una norma autonmica queda automticament suspesa quan el TC admet a trmit una impugnació del Govern espanyol.
"Hi ha una manca de legitimitat moral del Tribunal Constitucional per ser sistemticament instrumentalitzat pel Govern central i susps. Hi ha una utilització sistemtica, constant, permanent per part de l'Estat i el Constitucional s'ha deixat instrumentalitzar per deixar l'autonomia de Catalunya absolutament minimitzada", ha explicat.
EQUILIBRI I PONDERACIÓ
Ha estat en aquest punt quan Rull ha subratllat que el Govern de Carles Puigdemont va actuar sempre buscant la "ponderació" i l'"equilibri" entre "l'imperi de la llei i el principi democrtic", i per argumentar aquesta forma d'actuació ha recorregut a una resolució del Tribunal Suprem del Canad, segons la qual "un sistema de govern no pot sobreviure únicament a través de l'adhesió al Dret", sinó que també "necessita legitimitat, interacció entre l'imperi de la llei i el principi democrtic".
"Nosaltres sempre buscvem l'equilibri entre tots dos elements. El sistema ha de ser capa de reflectir les aspiracions del poble. L'objectiu era posar a disposició de la gent l'instrument per projectar la seva voluntat i fer-ho a través de les urnes", ha manifestat l'exconseller, per afegir després que es va sentir "honrat" per participar en aquest procés i aprovar les mesures que van derivar en l'1-O.
Ha estat en aquest moment quan la fiscal li ha preguntat directament si ha llegit la doctrina del Suprem del Canad i no la del Tribunal Constitucional espanyol, a la qual cosa l'acusat ha contestat que la seva "convicció" és que l'alt tribunal té un "dficit important d'autoritat moral" i que la seva opinió és "compartida per persones rellevants en el món jurídic".
Durant tota la seva declaració, Rull ha fet servir un to moderat i les seves respostes no s'han limitat a un 'sí' o un 'no', sinó que s'ha ests en la majoria, ha afegit diverses vegades un context, ha recordat les disposicions normatives o fins i tot ha repreguntat la fiscal, la qual cosa l'ha fet ser reprs pel president del tribunal, Manuel Marchena. Gairebé sempre, Rull ha aprofitat les respostes per posar de manifest les seves opinions i la seva ideologia política. Tan llargues han estat les seves respotes que l'interrogatori s'ha allargat quatre hores.
CELERITAT A APROVAR LES LLEIS DE DESCONNEXIÓ
En una altra part de la compareixena, Madrigal ha dedicat bona part de les seves preguntes a saber per qu les denominades lleis de desconnexió (llei de referndum i llei de transitorietat) es van aprovar tan rpidament els dies 6 i 7 de setembre del 2017, "sense la signatura del secretari del Parlament, sense cap admissió d'esmenes i desestimant-se totes les consideracions".
Rull no ha respost aquesta qüestió i s'ha limitat a dir que "altres testimonis i acusats podran explicar-ho" i ha assegurat que les dues lleis es van tramitar i es van aprovar "d'acord amb el reglament del Parlament" i garantint "la pluralitat política i democrtica del Parlament". I després de la insistncia de la fiscal, ha acabat admetent que la tramitació i votació va tenir lloc "tard, de nit".
I sobre el posterior decret de convocatria del referndum independentista, ha confirmat que el va signar "en conscincia" i "sobre la base d'una llei plenament vigent emanada d'un Parlament plenament democrtic" que expressava la "voluntat popular". Tot aix malgrat que ha adms que les lleis de desconnexió van ser suspeses pel Constitucional després de la seva aprovació.
ENCARA VEIEN POSSIBLE UN REFERNDUM PACTAT
També ha afirmat que quan va votar els pressupostos de la Generalitat que van incloure partides concretes per a consultes populars --partides que el TC també va tombar-- "no tenia conscincia de fer res dolent", perqu el Govern catal encara creia "possible" organitzar un referndum pactat amb l'Estat. "La nostra voluntat abans, ara i sempre és pactar un referndum amb l'Estat", ha destacat, alhora que ha recordat que l'expresident Mariano Rajoy sempre deia que ni podia ni volia fer-ho, si bé Rull opina que "sí que podia" perqu no té cap retret penal, "per no volia".
D'altra banda, i de la mateixa manera que altres acusats que han declarat anteriorment, Rull ha dit no conixer el document Enfocats, per sí ha reconegut que va ser present en les reunions d'elaboració i que va signar el full de ruta del 2015 que va posar en marxa el procés independentista, per ha explicat que no era un "document estratgic", sinó la base del programa de Junts pel Sí.
Segons Rull, aquest full de ruta marcava que a les eleccions de setembre del 2015 se'ls donaria un "carcter plebiscitari" perqu ja s'havien "esgotat els instruments que el Dret espanyol dona per convocar un referndum".
"Vam utilitzar totes les vies, ho vam provar més de 20 vegades per tots els mecanismes que teníem al nostre abast. Per aix, quina millor manera que impulsar un mandat popular a través d'un referndum?", s'ha preguntat.
LA MATEIXA ESTRATGIA QUE TURULL
Un altre dels blocs de l'interrogatori ha estat en referncia al finanament de l'1-O. Rull ha seguit la mateixa estratgia que Jordi Turull i ha negat categricament que es "desviessin" fons públics per a la consulta a causa del "nivell de control i garanties excepcionals" que té implantada la mateixa Generalitat.
En aquest sentit, ha assegurat que "un conseller motu proprio no pot gastar res si no hi ha una trajectria de control absolutament frria", la qual cosa es va intensificar i es va fer impossible una vegada el Govern de Mariano Rajoy va decidir intervenir "de manera abusiva" --"per decret" i sense el suport de les Corts Generals, ha retret-- els comptes de la Generalitat de Catalunya, perqu va deixar l'administració catalana com "una gestoria".
D'aquesta manera, ha manifestat fins a quatre cops la mateixa frase: "No es va gastar ni un euro públic en l'organització del referndum". Rull s'ha rems diverses vegades a les declaracions que va prestar aquest dimarts Turull i Raül Romeva sobre la contractació amb Unipost per a la preparació del material electoral o de les campanyes per l'1-O i ha advertit diversos cops a la fiscal que només pot respondre sobre les actuacions del seu departament.
Així, també ha afirmat que no sap com les urnes i les paperetes van arribar als centres de votació, encara que ha afegit que tenia una "confiana íntima" en el seu "país" perqu aix passés, ats que hi ha "un volum important de ciutadans compromesos amb aquesta causa de llibertat".
