Publicat 09/10/2021 12:29CET

Rufián es queixa que no parla amb el Govern central sobre els PGE i l'insta a passar "de la publicitat a la negociació"

El portaveu d'ERC al Congrés,  Gabriel Rufián
Alejandro Martínez Vélez - Europa Press

Creu que, en comptes de "tants xecs", convindria pensar en una renda de ciutadania per ajudar els joves a emancipar-se

MADRID, 9 oct. (EUROPA PRESS) -

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, s'ha queixat aquest dissabte que el Govern encara no ha començat a parlar amb la seva formació dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2022. "La negociació no va", s'ha lamentat, i ha demanat al Govern espanyol passar "de la publicitat" a la fase negociadora perquè els vots del seu grup són imprescindibles perquè els comptes tirin endavant.

Així ho ha assenyalat Rufián en una entrevista al programa 'Parlamento' de RNE, que ha recollit Europa Press, en la qual ha dit que, a diferència del que passava l'any passat, quan Ciutadans sí va estar disposat a negociar sobre els Pressupostos amb el Govern central, aquesta vegada ja "no hi ha pla B".

Rufián considera que, en un exercici d'"enorme miopia política", aquesta vegada els d'Inés Arrimadas s'han "autodescartat" de la negociació, cosa que fa que ara "tot passi per ERC". "Qui sàpiga sumar i restar ho veu", ha apuntat, i ha reiterat que veu el Govern central "molt còmode" però l'ha avisat, una vegada més, que els vots "no cauen del cel".

JA NO HI HA ALTERNATIVA ALS SOCIS D'INVESTIDURA

Per això es queixa que encara no hagi arrencat la negociació sobre els comptes públics i considera "una mala manera de començar" que els grups que van donar suport a la investidura s'assabentin "per titulars" del contingut del projecte pressupostari.

"Està molt bé la competició d'anuncis i contraanuncis en la coalició de govern. Nosaltres ho portem amb naturalitat perquè sabem el que suposa una coalició, però ens agradaria que es passés del temps de la publicitat al temps de la negociació", ha dit.

Rufián ha insistit que ERC "mai de la vida desaprofitarà l'oportunitat de millorar la vida de la gent" i que potser els Pressupostos són el millor instrument per aconseguir-ho i ha evitat avançar si contemplen la possibilitat de presentar una esmena de totalitat per pressionar al Govern espanyol.

"No entrarem a publicitar intencions més enllà del que és prudent", ha comentat, i ha rebutjat fer servir un "llenguatge testoterònic" com el de les condicions 'sine qua non' o les línies vermelles en la negociació, apostant per la discreció. Això sí, ha reiterat que els vots "no cauen el cel" i que en política "res és tan senzill".

En ser preguntat per si li sembla suficient que l'aplicació d'una taxa mínima del 15% en l'impost de societats serveixi per recaptar només 400 milions, Rufián ha assenyalat que, des del convenciment que els qui més tenen són els que han d'aportar més, a ERC "sempre li semblarà poc", tot i que ha reconegut que "es tracta d'un pas".

UNIDES PODEM TENDEIX A CAPITALITZAR

També ha explicat que sempre donaran suport a ajudes que beneficiïn la gent, com el bo cultural de 400 euros per a joves, però ha demanat reflexionar sobre que, en comptes de "tants xecs" convindria pensar en una renda de ciutadania per a la joventut que els ajudi a accedir a l'habitatge i a millors feines.

En ser preguntat si li va molestar que Unides Podem s'atribuís haver convençut el PSOE per regular els preus dels lloguers de grans propietaris, el portaveu d'ERC ha contestat que estan "acostumats" que el grup confederal actuï així perquè "sempre han tingut aquesta tendència a capitalitzar". "Els entenc, però aquí no es tracta només d'Unides Podem, aquí hi ha un bloc en el qual estem nosaltres, el PNB, Més País i Compromís, que està obligant el PSOE a fer passos i res del que ha anunciat aquest govern seria possible sense el vot d'ERC",

El portaveu d'ERC ha reconegut que sí hi ha contactes amb el Govern central sobre altres lleis que per a ells són molt importants i en què, si hi hagués un acostament, aplanarien el camí per al seu eventual suport als comptes públics, com és el cas de la llei de memòria democràtica, la nova llei audiovisual o la de convivència universitària.

En aquest context, ha insistit en la necessitat de protegir el català, el gallec i el basc obligant les plataformes de continguts audiovisuals a una producció mínima en aquestes llengües i que un estat democràtic ha de "declarar il·legal i no només antidemocràtic" un règim "nascut d'un cop d'estat" com va ser la dictadura franquista.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés