Illa defensa que la seva proposta és solidària i demana als presidents asseure's a discutir-la
BARCELONA, 2 juny (EUROPA PRESS) -
El president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, ha criticat l'estratègia que el Govern central està duent a terme amb la convocatòria de reunions bilaterals per abordar la reforma del finançament autonòmic, i ha anunciat que Galícia no hi participarà: "El que és de tots es parla entre tots".
Així s'ha expressat aquest dimarts durant la sessió 'Espanya, territori i lideratge: La visió dels presidents autonòmics' en la 41a Reunió Cercle d'Economia al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, juntament amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el lehendakari, Imanol Pradales.
Rueda, que veu una estratègia de "divideix i venceràs" en les convocatòries de l'executiu, ha reclamat una reunió multilateral i ha acusat el Govern central d'intentar marejar les comunitats autònomes per després canviar de tema.
Així mateix, ha assegurat que a Galícia són els primers interessats a canviar el sistema de finançament, reforma que ha considerat urgentíssima, però sense que cap de les parts en surti perjudicada respecte a la resta, ja que es podria "carregar el sistema".
"NO PERJUDICA NINGÚ"
Per la seva banda, Salvador Illa ha defensat que la proposta dels socialistes catalans es basa en el principi de solidaritat i ha instat Rueda i la resta de presidents a asseure's a discutir-la: "El mínim és asseure'ns a dialogar sobre aquesta proposta concreta. Si n'hi ha d'altres, posem-les damunt la taula".
En aquest sentit, ha assegurat que la proposta "no perjudica ningú" i també ha destacat la condonació del deute que existeix, ha dit, per un mal finançament.
Illa ha lamentat que alguns presidents "invaliden la proposta pel seu origen" i ha subratllat que no vol cap avantatge ni cap privilegi per a Catalunya, però tampoc que es quedi enrere.
CONCERT BASC
Per la seva banda, Pradales ha apuntat que hi ha molt desconeixement sobre el funcionament del règim basc i la diferència entre el concert i el contingent, i ha negat que el règim de concert sigui insolidari: "Parlar d'insolidaritat respecte al sistema del règim de concert econòmic doncs no és, per descomptat, l'adequat, ni casa amb la pròpia realitat".
En aquest sentit, ha explicat que el principi de risc unilateral des del qual s'articula aquest règim és un principi de llibertat autoresponsable, ja que els territoris bascos tenen la capacitat de decidir el règim fiscal, financer i la recaptació de tributs, tot i que això té contrapartides, com assumir un principi de risc unilateral.
A més a més, ha explicat que el contingent es calcula al voltant d'un acord que es va prendre l'any 1981, amb una aportació del 6,24% sobre les càrregues de l'Estat, mentre que la població basca és el 4,6% de la població estatal: "El pes de l'economia basca a l'Estat amb prou feines arriba al 6% i, de manera inalterable, durant 45 anys hem estat suportant aquest 6,24%, i tampoc no ho hem discutit mai".
