Experts discrepen sobre si reformar la Constitució de manera general o específica per Catalunya
BARCELONA, 17 febr. (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Consell d'Estat i exmagistrat del Tribunal Constitucional Francisco Rubio Llorente ha considerat aquest dimarts que les eleccions del 27S en clau plebiscitària s'han dissenyat d'una manera que "conduiran a la derrota de l'opció independentista".
Ho ha dit en un acte sobre la reforma constitucional organitzat per l'associació 'Tercera Via: diàleg i acord', on ha recordat que ell va defensar en el seu moment un referèndum consultiu als catalans, que es podria haver fet sense 'tocar' la Constitució i modificant sol la llei orgànica de referèndums.
Rubio Llorente ha conclòs que aquest referèndum que va proposar "ja és passat", ha apostat per una reforma de la Constitució Espanyola que advoqui per un federalisme asimètric, i ha definit Espanya com una nació de nacions.
El també catedràtic emèrit de Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) ha defensat que hi ha comunitats autònomes "que no senten la necessitat de tenir competències sobre determinades matèries" mentre que altres sí, d'aquí la necessitat d'un federalisme asimètric.
Rubio Llorente ha recordat que és extremeny i ha posat d'exemple la seva comunitat: "Les necessitats d'autonomia dels extremenys no són molt extenses. Tenim ganes d'administrar els recursos i els serveis més que ganes de legislar".
"En una nació de nacions el sistema ha de ser fonamentalment asimètric", ha sentenciat el catedràtic, que considera que a Catalunya, per exemple, sí que existeix una voluntat d'un autogovern més ampli i d'assumir competències per sobre de la mitjana.
REFORMA ESPECÍFICA?
El debat ha girat entorn de si Espanya necessita una reforma de la seva Constitució en el seu conjunt o una reforma específica per Catalunya que desactivi l'auge del sobiranisme, i els experts que han participat en el fòrum han discrepat en aquest punt.
El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Manuel Gerpe ha exposat que veu "gairebé impossible" una reforma constitucional general per la gran entitat que suposa aquest repte, i en canvi sí veu factible teixir un ampli consens per canviar la llei fonamental per resoldre específicament el problema de Catalunya.
Per contra, l'exministre de Justícia i negociador de l'Estatut català, Francisco Caamaño, ha exposat que en la reforma constitucional totes les comunitats autònomes han de sortir d'"un mateix punt de partida" i, amb el temps, el model se n'anirà tornant asimètric amb algunes autonomies assumint algunes competències que altres no voldran.
El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Eliseo Aja també és partidari d'una reforma extensa perquè "l'Estat autonòmic fa anys que no funciona", i ha exposat que Catalunya podria anomenar perfectament la seva norma fonamental Constitució i no Estatut sense trencar l'estructura constitucional de l'Estat.
CONTRA LA QUOTA BASCA
Tant Caamaño com Rubio Llorente s'han mostrat crítics amb els sistemes específics de finançament del País Basc i Navarra: l'exministre de Justícia ha dit que és "una excepció que costa moltíssim d'explicar" i que, segons la seva opinió, es va haver d'acceptar perquè no hi ha hagut més remei.
Rubio Llorente ha considerat el que és "escandalós" no és tant que existeixin dos models de finançament particulars, sinó la forma de calcular la quota basca i navarresa, pel que fa la compensació que tenen d'abonar les dues autonomies al tresor de l'Estat.
"DRAMA COL·LECTIU"
Caamaño ha advertit que la independència seria una "drama col·lectiu perquè se n'anirien uns i es quedarien altres" i ha assenyalat que dividir identitats --que segons la seva opinió és el que fan els independentistes-- és més propi del segle XIX que de l'actualitat.
En el col·loqui ha destacat la intervenció de l'exdelegat de la Generalitat a Madrid Jordi Casas (UDC), que ha considerat que la política catalana està "instal·lada en una ficció" pel procés sobiranista, i ha criticat que, com prova d'aquesta ficció, 'corren' per la xarxa fins a tres versions de constitucions catalanes.
També ha intervingut el president de Tercera Via, Mario Romeo, que ha presentat l'associació com un instrument plural i apartidista a favor del diàleg i per superar la situació de "bloqueig institucional" que hi ha entre Catalunya i la resta d'Espanya.
